La nació. Ecosistema social.

Hi ha un ordre profund de la realitat. Els dos elements definidors, en són la integritat i la integració. La integritat implica el reconeixement conscient i la capacitat d’expressió de totes les potencialitats en cada organisme viu, sigui individual (home) o col·lectiu (nació). Per integració entenem la capacitat que cada element individual o col·lectiu té d’ocupar el seu lloc i assumir la funció que li correspon en benefici del conjunt.

La salut, la felicitat, la pau, són l’expressió harmònica d’aquest ordre profund. Tots els trasbalsos que pateix l’home, tant en la seva vessant individual com col·lectiva són fruit directe de la seva transgressió. El sentit comú ho intueix. La ciència ho corrobora.

La nació té un lloc cabdal dins d’aquesta realitat. Les nacions són, de fet, els òrgans constitutius del cos de la humanitat. La seva integritat i harmonia garanteixen la salut i l’harmonia de la humanitat, la degradació o desaparició de qualsevol d’elles n’afecta irremissiblement la vitalitat del conjunt.

Es per això que les manipulacions contra la integritat i la integració de qualsevol nació, s’han d’entendre com un atemptat a la totalitat de la humanitat, no ja només en un sentit filosòfic i ètic, sinó amb una implicació orgànica i vital directa.

L’antagonisme a aquesta veritat tan elemental és un tret constitutiu de la vella consciència que tots portem a dintre, i es manifesta exteriorment amb les actituds que malegen els dos components bàsics d’aquest ordre profund: la integritat i la integració.

La idea d’integració, essencial per a l’harmonia de la nació, s’ha manipulat a dos nivells:

a- promovent la idea d’unitat uniformitzadora i massificadora. A nivell polític la manipulació d’aquest concepte ha servit per justificar usurpacions, opressions, substitucions i genocidis de nacions senceres. En aquesta línia, han deformat el sentit pregon i sagrat de la idea d’unitat, que implica una ordenació natural, orgànica, de la diversitat en benefici del tot, substituint-lo per un concepte d’unitat “castradora”, on el tot només es concep a partir de l’esclafament de la integritat i l’ordre natural. És aquesta ordenació natural, aquesta integració autèntica que respecta i celebra la genuïnitat, la forma única i personal de ser tant individual com col·lectiva, però ubicant-la en el lloc que li correspon en aquest ordre profund de la realitat, la que conforma la veritable unitat.

b- defensant els drets del individus per sobre dels de la col·lectivitat troncal en la qual s’ubica (família, poble, nació). Aquesta primacia patològica individual porta indefectiblement a la destrucció de la col·lectivitat en la que l’individu viu. En el llibre “ Krankheit als weg” (la malaltia com a camí), T. Dthlefsen i R. Dalke, emprant el pensament analògic posen en evidència la naturalesa patològica d’aquesta actitud que “en la vida política, econòmica, religiosa i privada tracta d’imposar i estendre els objectius i interessos individuals sense miraments sobre les fronteres (el correlat a nivell físic serien les cèl·lules canceroses que envaeixen altres òrgans sense tenir en compte els límits morfològics), establir llocs estratègics per afavorir els seus interessos (metàstasis), i fer prevaler les seves idees i objectius, utilitzant els altres, individus o col·lectivitats troncals senceres, en benefici propi (parasitisme)”.

Aquestes dues manipulacions han estat emprades per les forces nihilistes, hostils a la Vida en la seva expressió més sana i saludable, natural i joiosa. Forces que han utilitzat al llarg de la història models polítics diferents per a sembrar el caos i la destrucció.

La tendència uniformitzadora ha estat més afí als règims dictatorials de qualsevol signe, mentre que l’exacerbació de l’individualisme troba un millor brou de cultiu en les societats dites “democràtiques”.

Ambdues anomalies són diferents cares de la mateixa moneda, que tendeix a imposar les deformacions patològiques de l’individualisme o de l’estatisme en detriment de l’ordre natural: l’individu integrat en una col·lectivitat natural (família, poble i nació).

Per al catalans, desemmascarar i deslegitimar aquesta doble manipulació, és el pas imprescindible no només per restablir la importància de la nació dintre l’ordre social, sinó també per a garantir-ne l’harmonia.

Si observem la realitat en les seves diverses vessants: el cos humà, la naturalesa, la humanitat, l’univers, trobem sempre l’individu, de forma natural, integrat en una col·lectivitat: òrgan, ecosistema, família, nació,... i aquesta integració és un factor fonamental que garanteix la seva salut i integritat física i psíquica, i la seva llibertat.

Es només dins d’aquesta dimensió col·lectiva que l’individu pot realitzar la seva plenitud.

Quan el flux continu d’energia, d’individus, de partícules, d’informació, es realitza respectant, i al servei, d’aquests organismes o agrupacions naturals, la Vida floreix en tota la seva bellesa, però quan el flux pretén imposar els interessos d’uns individus sobre l’equilibri general integrador, s’esdevé la inharmonia, el caos i la destrucció. En la naturalesa això es tradueix en la destrucció dels ecosistemes. En els organismes animal i humà, la proliferació de cèl·lules que només procuren pel seu creixement i els seus “drets”, s’anomena càncer. En l’univers, quan un planeta o un meteorit surt de la seva òrbita s’esdevé un cataclisme.

Aquesta observació ens hauria de fer conscients de la llei que la física quàntica ja ha formulat explícitament, però que els humans ens entestem a negar: que una partícula quan es desplaça d’un camp a un altre, s’adapta a les característiques del camp on va a parar.

A nivell de la humanitat, aquesta llei implica que els individus que es desplacen d’una nació a una altra, s’han d’integrar al seu nou destí si se’n vol preservar l’harmonia. Pretendre que els humans som aliens a les grans lleis universals, s’ha comprovat un error fatal, que es paga amb tensions, guerres i dolor.

Els catalans hem sofert els embats de totes dues manipulacions per destruir el nostre poble. Això ha estat possible perquè com a nació ens hem negat, des d’un moment històric determinat, el poder i la capacitat de domini dins del territori on l’havíem d’exercir. I això ha significat l’escapçament de la nostra integritat. En renunciar a aquestes dues energies tan poderoses, les hem conjurat contra nosaltres en forma d’ombra nihilista i destructora encarnada en els estats espanyol i francès, que ens obliguen a patir, i per tant, a mirar tant si volem com si no, aquell aspecte fonamental del nostre ésser nacional que no volem assumir.

Només quan aquest poble, i específicament les seves classe dirigents estiguin disposades i siguin capaces d’assumir el poder i els dominis que els corresponen, així com la defensa, sense vergonya, de la plenitud de l'heretat nacional que els ha estat llegada, la prepotència dels colonitzadors i dels traïdors a Catalunya quedarà automàticament desfeta, desinflada, en acompliment de simples lleis psicològiques, perquè en reclamar i retornar-nos el nostre poder, deixem de cedir-los l’energia amb què fins ara s’han alimentat.

Reconèixer la integritat del propi ésser nacional és fonamental per evitar la projecció, la repressió o la negació d’allò que no reconeixem en nosaltres mateixos i que conjurem en la nostra ombra col·lectiva.

La llibertat només és possible, doncs, allà on hi ha la integració de totes les forces i energies constitutives de l’individu i de la nació.

Com a hereus lliures d’aquesta nació, el nostre deure prioritari no és lluitar contra persones ni condicions externes, sinó ocupar el lloc i assumir el paper que ens correspon per restablir la plenitud espiritual i material del nostre poble. Automàticament tots els que han viscut com a paràsits usurpadors en el cos escapçat i malalt de la nostra nació, desapareixeran esborrats per la vitalitat que mostrarà la nova Catalunya íntegra, i per tant, lliure.

En última instància la responsabilitat de no cedir davant les forces que cerquen la desintegració de la nació catalana és nostra, dels catalans, però més específicament de la classe dirigent, perquè un poble no pot anar mai més enllà d’on arriben els seus dirigents. Aquesta és la càrrega de responsabilitat que descansa sobre els líders. Ells tenen a les mans la condemna o la salvació de la nació. La seva abdicació, condemna la nació sencera, la seva audàcia i la seva consciència lúcida, salven tota la nació.

Cal tenir clar que allò que cerquem, la llibertat i la plenitud, no ens les pot donar ningú. Les hem d’exercir i instaurar tots els qui ens sentim cridats a servir la Veritat i l’alliberament de la nació catalana.

I la nació un cop esdevinguda íntegra i, per tant, lliure, exigeix la integració dels individus que la formen, perquè d’una banda, la nació és molt més que la suma dels seus membres, la nació és un organisme viu amb una ànima i un caràcter propi, i de l’altra, perquè l’home només troba la plena expressió de la seva ànima individual arrelat en l’ànima i l’esperit de la seva nació. Defensar, doncs, la llibertat de l’individu, exigeix reconèixer la seva dimensió nacional. Sense aquesta dimensió l’individu resta incomplet i desintegrat, i és incapaç d’actuar amb la llibertat del qui ho fa des de la plenitud del propi ésser.

Per garantir un individu lliure, joiós i feliç hem de garantir una nació integrada i integradora. Una nació conscient de la seva manera única de ser i de la vàlua que això significa, que impedeixi tant l’estatisme ofegador com l’individualisme desintegrador, i que esdevingui un autèntic ecosistema social, l’espai acollir i nutrici, des d’on l’individu, profundament arrelat, pugui créixer en tota la plenitud del seu ésser, tot mostrant la seva bellesa autèntica, lluny de les deformacions que el transformen en home-titella o en un individualista prepotent, ambdues expressió de l’home esclau que encara no ha descobert la seva llum interior ni el seu lloc en el món, des d’on desplegar-se en tota la seva bellesa.

El grau d’integritat de la nostra consciència, tant individual com col·lectiva, defineix la nostra percepció del món. Com més integració, més harmònic és el món que projectem. I en el procés d’integració, els conflictes que experimentem són l’escenificació de les resistències que volen frenar l’ascendència de nivells de consciència cada vegada més integrats.

Les tensions que viu el nostre poble preconitzen, doncs, l’emergència d’una nova consciència que se sap sencera, indestructible i creadora i que ja no tolera més l’esclafament a què se’l sotmet.

De la mateixa manera que a l’albada de la civilització occidental, la nació catalana va aportar valors culturals i estructures polítiques pioneres, ara encetem un camí on l’home vell, escindit i escapçat, cedirà el lloc a una nova consciència humana íntegra i integrada, portadora de dos valors fonamentals: la responsabilitat i el servei, que esdevindran els pilars de la nova Catalunya lliure.

Maria Torrents

Consellera de Catalunya Acció.