22 de juny 2007

Descolonitzem-nos

En totes les situacions de crisi, l'única manera de redreçar la situació és anar a l'arrel del problema. Detectar allò que n'és la causa i esmenar-ho. Vivim en una societat tan confosa que anar a l'arrel dels problemes fa basarda perquè sovint posaria en qüestió tot el sistema. Per això ens limitem a posar pedaços, que només fan més dramàtica i evident l'ensulsiada. En el cas concret del nostre poble, aquesta manera d'actuar, la filosofia del "qui dia passa, any empeny" és tan escandalosa que clama al cel. Els "nostres" prohoms de la política proclamen a tort i a dret, com a remei de tots els mals que ens afligeixen, la instauració de la Catalunya social. Hipòcrites! Com si es pogués construir cap ordre social just quan es nega la pedra angular sobre la que descansa tota societat digna: la llibertat. Els "nostres" polítics actuen com aquells carcellers a les ordres de l'amo, que volen repartir els quatre cigrons que tenim assignats, intentant-nos convéncer que els grillons que portem fan bonic. Ens volen fer creure que són els braçalets d'última moda, i que la foscor en què vivim evitarà que ens cremem la pell. Ho repeteixo. Hipòcrites! La seva incapacitat i manca de voluntat de denunciar l'arrel on s'origina la tragèdia dels catalans, els fa inútils per la causa de la llibertat del nostre poble. La paraula i l'acció és ara a les nostres mans. A les mans dels qui hem signat un compromís vital amb la Veritat, i per tant amb la LLibertat. I quin és l'orígen últim dels nostres mals socials? Allò que eviten pronunciar com si fos un concepte caducat i perdut en la història? La colonització. Pérez Esquivel, premi nobel de la pau, ja denunciava en una entrevista que li van fer fa pocs mesos a la revista IO, que la prioritat de tots els processos colonitzadors és conquerir la mentalitat i la manera de pensar del colonitzat. La colonització és l'anorreament de la pròpia manera de pensar, de ser, de veure la vida i la realitat. Tots els colonitzadors saben que per sotmetre un poble primer cal xuclar-li l'ànima, la seva pròpia manera de ser, que es manifesta bàsicament, en el nostre cas, a travès de la llengua i la cultura pròpies. Per això els nostres colonitzadors centren tots els seus esforços en aconseguir la substitució lingüistica i cultural, i l'anorreament de la manera singular de veure el món que la nostra cultura reflecteix. Els mitjans per aconseguir-ho han estat al llarg de la història la repressió per la força de les armes i les lleis quan el context històric els ho ha permès, i quan ha calgut ser més subtil i adaptar-se a unes formes democratiques han emprat la inundació mediàtica , que infiltra continuament com un verí, una cosmovisió espanyola i sembra llavors de confusió en temes bàsics com la llengua: promoció del bilingüisme, voler fer passar per cultura catalana cultura feta en castellà al nostre territori... I tot això amb l'única finalitat d'afeblir la presència i el prestigi de la llengua i la cultura pròpies i establir en lloc dominant la llengua i la cultura colonitzadora. L'objectiu és reduir el català a una situació de gueto. Amb aquest continu rentat de cervell, aconsegueixen que una gran part de la població, ja no vegi una situació de flagrant opressió i injustícia com el què és, sinó com un signe dels temps, al qual hom s'ha de rendir. I ja tenim els colonitzats assumint la colonització i, per tant, esdevenint els seus propis colonitzadors. L'estratègia perfecta. Se'ls ha xuclat l'ànima i ni en són conscients. Uns perfectes zombis que poden ser manipulats a cor que vols. A partir d'aquí se'ls pot espoliar fiscalment, se'ls pot destruir el territori, se'ls pot fer passar el TGV per sota del seu temple més emblemàtic, i ningú piula, perquè els han convertit en homes que han perdut els seus autèntics valors. La pròpia concepció del món. Allò que els donava força. El seu poder. Aquesta situació només té una sortida. Denunciar en veu alta la mentida i l'estratègia a què estem sotmesos, però sobretot prendre la ferma i irrevocable decisió de descolonitzar-nos. De retornar-nos el propi poder, que és sinònim de recatalanitzar-nos. Aquest procès exigeix un doble compromís, personal i col·lectiu, que s'ha de coronar a nivell polític amb la creació d'un estat propi, on una nova fornada d'homes lliures al servei del nostre poble substitueixi els qui ara controlen les nostres institucions, que són els executors i col-laboradors d'aquest pla pervers de colonització. El camí cap a l'alliberament ens exigeix actuar en tot moment com a homes lliures, no sotmesos a les trampes colonitzadores. No hi ha camí cap a la llibertat, la llibertat és el camí. Per això cal que ens entossudim a pensar com pensaria un català lliure, a viure en català en tots els àmbits i en tot moment, a exercir aquesta llibertat i aquesta normalitat que ens neguen i ens neguem nosaltres mateixos. Cal que fem nostres les paraules i les actituds de Gandhi: "No vull que casa meva estigui enmurallada, ni vull que les finestres estiguin entatxonades. Desitjo que les cultures de totes les nacions vagin d'aci d'allà al voltant de casa meva tan llirurament com sigui possible. Però refuso que cap d'aquestes cultures m 'arrabassin els peus. Em nego a viure a casa meva com si fos a casa d'un altre, com un intrús, un captaire o un esclau". Sigues inconquerible interiorment i res ni ningú et podrà véncer exteriorment. Perquè la pressió mediàtica i legislativa colonitzadora no pot res contra la persona conscient que ja ha fet la seva tria, però sí que guanya a aquells que s'acomoden a la situació, i als que tot i ser-ne conscients, n'esdevenen col·laboradors en la seva vida quotidiana, sovint inconscientment, consumint i fent el joc a la cultura imposada o amb actituds tèbies que no posen en evidència la gran farsa. Un gran mestre de saviesa va dir : "Sigueu freds o calents. No sigueu tebis". La radicalitat en el sentit més genuí i noble de la paraula és patrimoni dels qui s'han fet servidors de la Veritat i han decidit ser fidels als seus reptes. La tebior és les escorrialles de la vida que queden als qui es deixen comprar. Els homes i dones decidits a viure amb radicalitat el compromís de l'alliberament d'aquest poble som la punta de diamant que està perforant el vel de foscor que ens envolta. I ens retornarem la llum. Només el compromís i l'acció valenta en la quotidianitat otorguen el privilegi de formar-ne part. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció
15 de juny 2007

Guerrers per la llibertat

Els temps de crisis profundes són temps de grans desafiaments i, per tant, de grans oportunitats. Saber entrellucar i fer créixer les oportunitats allà on aparentment només hi ha caos, mediocritat, odi, límit, desengany, és patrimoni dels guerrers espirituals, tal com els defineix el xaman indi iaqui D. Joan: "La vida d'un guerrer espiritual és un desafiament sense fi i els desafiaments poden ser bons o dolents. La diferència bàsica entre una persona ordinària i un guerrer és que un guerrer s'ho pren tot com un desfiament, mentre que una persona ordinària s'ho pren tot com una benedicció o com una maledicció". Vivim uns moments històrics, en els quals la tragèdia del poble català és tan escruixidora que ens obliga a fer la tria entre continuar sent persones ordinàries, persones que es veuen i es viuen com a víctimes del destí, de la història, o esdevenir guerrers espirituals. Esdevenir homes que assumeixen el seu lloc i el seu moment personal i històric. No el blasmen, sinó que l'entenen com l'oportunitat per a esdevenir actors, per a créixer a un nou nivell de coneixement i de praxis que els fa conscients d'infinites capacitats adormides en el seu interior que malden per manifestar-se, per encarnar-se. Assumir com a patrimoni propi aquesta capacitat de ser el creador de la teva pròpia realitat individual i col·lectiva és un procés ardu. Deixar enrera l'home ordinari, l'home-víctima, passa per assumir plenament el nostre aquí i ara, consumint-lo. Experimentant el dolor, la ràbia, la por, els límits que intentem evitar, negar i reprimir tot al llarg de la nostra vida. El primer pas per a esdevenir guerrer demana obrir-se plenament i acceptar totes aquestes emocions i vivències: experimentar el dolor que et consumeix les entranyes, plorar fins que se t'assequin els ulls, sentir la ràbia que t'inunda el pit com una onada calenta i el cor com un verí. Viure l'abandonament i la impotència amb plena consciència, sense pal·liar-los. Només quan haurem passat per aquesta catarsi, vivint aquestes emocions i deixant-les enrera, descobrirem que cap d'aquestes energies que tant havíem temut i evitat és en realitat el nostre enemic, i que consumint-les quan es presenten i deixar-les inmediatament enrera, ens obren a tota una nova perspectiva del nostre ésser, ens obren les portes a forces més profundes que es mantenien a l'espera. La transformació que hom experimenta quan assumeix l'aquí i l'ara, quan assumeix viure plenament el regal del seu moment vital i històric, quan es beu tota la copa de vi, per amarg que sigui, que la vida li ofereix, és d'una qualitat difícil d'explicar. Cal viure-la. Quan hom accepta esdevenir guerrer espiritual s'adona que la situació més injusta esdevé la més gran oportunitat i aprèn a beneir les persones i les situacions més abjectes. Un gran guerrer, el Dalai Lama, beneeix els xinesos com a instruments del seu destí. D'un destí que l'empeny cap a un nivell més elevat de coneixement i de praxis. És plenament conscient del sofriment, el dolor i la injustícia que els xinesos fan viure al poble tibetà, però la seva perspectiva, enlloc d'encallar-lo en l'odi, el victimisme, o la resistència estèril, l'obliga a cercar en el més profund de si mateix tot de capacitats creatives insospitades. El condueix a viure en aquest espai interior d'on brolla tot. Aquest punt que ens manté ferms enmig de les tempestes de la vida. El nostre moment històric ens empeny a fer el salt. A passar d'homes ordinaris a guerrers espirituals, per esdevenir homes de coneixement i de poder, de compassió i fermesa, d'humilitat i fortalesa, d'intel.ligència i pragmatisme, de saviesa i coratge. Homes de servei. Homes dignes. Tenim un repte històric que ens apel.la: l'alliberament del nostre poble. Tots aquests segles de colonització i opressió, a voltes brutal, a voltes més subtil, però sempre present, ens han corcat l'ànima i la voluntat. Han desenvolupat els aspectes més mesquins del nostre caràcter col·lectiu: ens han fet mesells, acomodaticis i egoistes, han corsecat els nostres ideals com a poble i ens han fet refugiar en "el cadascú a casa seva". Han desenvolupat l'autoodi i ens ha fet desentendre del benestar col.lectiu, deixant camp lliure als que veuen el nostre país com a objecte d'especulació i rapinya. No és estrany. Estem sotmesos a una metròpolis que només ens contempla com a objecte d'espoliació i de benefici, i incrusta aquesta mentalitat en els sectors de població més proclius a seguir el joc del poder establert. Aquesta mateixa situació, però, també ha interpel·lat moltes persones, que han respost esdevenint lluitadors clarividents per la llibertat. Homes que han esdevingut guerrers. Ara ens cal, més que mai, respondre a aquest impuls interior que el moment històric requereix. No és un moment per a homes ordinaris. Es un moment de grans decisions i de compromisos vitals. I el primer ha de ser a nivell individual. Cada un de nosaltres és cridat a decidir si vol assumir esdevenir un guerrer al servei d'aquest poble, o continuar com a víctima i instrument dels botxins. Només la transformació interior de cada un de nosaltres garantirà la regeneració col·lectiva necessària i vital per a l'alliberament del nostre poble. L'esperit que sacseja aquest poble, que l'empeny a desvetllar-se i a posar-se dempeus per ocupar el lloc que li correspon et repta a no doblegar més el genoll ni l'ànima davant la mentida i la manipulació. Et repta a desenmascarar la colonització cultural i lingüistica que ens ofega. Et repta a acceptar el compromís d'esdevenir llum en la foscor, regeneració davant la mediocritat, fermesa enmig de la tebior i la claudicació. Fes-te'n digne. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Llibre de presentació internacional