Tots els grans homes i les grans empreses comparteixen un tret en comú: la capacitat d'enfocar les seves energies i voluntats cap a un únic objectiu. Catalunya Acció comparteix també aquesta singularitat. Està concentrada en un sol objectiu: la consecució de la Independència. Unic camí cap a l'alliberament i cap a la reconstrucció de la nostra plenitud nacional. Per assolir aquest objectiu Catalunya Acció aglutina gent que aporta al projecte capacitats molt diverses. Tenim els homes amb la sagacitat política per a dissenyar una estratègia clara cap a la Independència. Hi ha les persones que aporten els seus coneixements i capacitat per a bastir les relacions internacionals necessàries per al reconeixement de la nostra independència. Hi ha els que dia a dia fan la tasca de difusió de l'ideari de Catalunya Acció a través de la xarxa...I així podríem anar esmentant la munió de voluntats que s'han anat organitzant al voltant de Catalunya Acció per a fer possible l'assoliment de l'objectiu comú. M'agrada comparar Catalunya Acció a un diamant perfectament tallat. Un únic diamant amb una sola funció: brillar amb tota la seva bellesa, però amb múltiples cares que representen les diverses especificitats que hi aportem cadascú. Ara bé, cada faceta, com cada persona de Catalunya Acció té com a substància essencial la qualitat del diamant: la seva duresa, la seva brillantor, la seva llum. I és precisament d'aquesta qualitat que ens dóna els trets propis, del què voldria parlar ara. Vivim en una societat que ha reduït la seva visió a la perifèria de la Realitat i on tot es redueix als aspectes materials i quantificables. Hi ha però, una Realitat més súbtil que és el constituent essencial d'aquesta realitat tangible. Aquesta realitat súbtil és la que dóna la qualitat, la pròpia manera de ser, l'espurna diferenciadora a cada persona, a cada nació i a tota manifestació material. N'és la seva causa última i la força que les sosté. Catalunya Acció ha entés que un projecte de la magnitud que hem endegat només pot tenir èxit si contempla aquestes energies profundes que nodreixen la realitat material. I aquestes energies tenen un nom que els darrers anys s'ha evitat, s'ha ignorat i s'ha menystingut, però que ara nosaltres recuperem i posem al centre del nostre projecte: L'Esperit d'aquest poble, l'ànima del poble català. No descobrim res de nou, simplement posem les coses al seu lloc i enunciem amb claredat que el projecte d'Independència només té sentit quan situem la recuperació de la nostra ànima nacional, del nostre esperit col·lectiu com a eix central vertebrador. Tots els grans homes de la nostra història política i cultural han entès perfectament que la llibertat del nostre poble és la condició necessària per a la manifestació d'aquesta ànima catalana, però no n'és la condició suficient. Cal la plena consciència i la voluntat per part dels qui portin les regnes del procés d'Independència de posar la llibertat al servei del desplegament de les nostres energies espirituals, la primera de les quals n'es la llengua. El Dr. Trueta, Francesc Pujols, entre d'altres, han escrit sobre l'especificitat de l'esperit català, de la seva força, i de l'acte de justícia necessari que hem de portar a terme per a retornar a aquesta ànima catalana el seu espai territorial i mental. Macià i Companys també van entendre que estaven al servei de l'ànima, o sigui de l'essència última d'aquest poble, i per això van ser capaços de consagrar-hi la vida. Mentre una part d'aquest poble sigui conscient i es mantingui obert a l'influx d'aquesta ànima col·lectiva que batega al cor de la nostra terra i al cor de cada un dels que l'estimem, estem caminant en la direcció correcta. Alexander Solzhenitsyn deia "la feblesa o la fortalesa d'un poble depén més del nivell de la seva vida espiritual que del seu nivell d'industrialització. Ni una economia de mercat ni l'abundància general constitueixen l'èxit suprem de la vida humana. Si les energies espirituals d'una nació han estat exhaurides, no serà salvada del col·lapse ni pel govern més perfecte. Un arbre amb el moll de la soca podrida no es pot aguantar dret". Quan un poble té una consciència clara de les seves riqueses espirituals, de la seva abundància, de la seva creativitat. Quan un poble sap amb certesa que totes les energies que li calen són ja presents en aquest àmbit espiritual i només ha de deixar que brollin en tota la seva bellesa, és capaç de manifestar una tremenda creativitat en la seva vida col·lectiva. I sobretot esdevé portador d'una gran força, perquè sap que allò que el sosté, els seus èxit, els seus assoliments no depenen de res exterior. Ha trobat la font de poder dintre seu. És el mirar cap al nostre centre com a poble, el ser fidels a la nostra idiosincràcia el que ens fa forts, rics i creatius. El que ens dóna el poder, el caràcter i l'autoritat necessàries. Catalunya Acció és plenament conscient que ens ha arribat el moment històric de recuperar la nostra ànima col·lectiva, la nostra Qualitat, la nostra pròpia manera de Ser, i de tornar-la a projectar al món com ho vàrem fer a la primera època de plenitud del poble català: l'Edat Medieval. Els catalans vam ser referents, i vam donar al món obres d'art que van esdevenir universals: el romànic; pensament filosofic original i pioner: Llull; cultura política innovadora: les primeres corts europees, grans navegants...,perquè vam ser capaços de pensar i de crear des de la nostra idiosincràcia, a partir dels dictats de la nostra ànima col·lectiva. Deulofeu, un dels pensadors genials que ha donat aquest poble, ja va deixar escrit en la seva "matemàtica de la història" que dins del primer quart del segle XXI, el poble català s'alliberaria del jou de l'Imperi Espanyol i recuperaria la seva llibertat per a poder entrar en la segona fase de la seva etapa de plenitud cultural i creativa. Ara bé, perquè això s'esdevingui hi ha una condició bàsica: ser conscients que hem de centrar-nos en la recuperació de l'ànima, de l'esperit català. I per això, el més important és adonar-nos com els segles de colonització que hem patit i encara patim han anat tapant la nostra ànima amb capes i més capes de creences errònies i de substitucions culturals fins a fer-la invisible per a molta gent. Molts han perdut la finor de percepció per a adonar-se que viuen al centre d'una nació poderossíssima, amb una ànima ben viva i en plena ebullició. Només les persones que es van desempallegant del llast colonitzador i s'obren i es deixen portar pel seu meravellós i poderós influx, són conscients de la seva presència i de la seva força. I s'adonen que és aquesta ànima la que ens està guiant i ens està portant. Cada persona que vol i permet que l'ànima catalana esdevingui el centre de la seva vida està fent créixer la consciència col·lectiva que ens retornarà la llibertat i ens permetrà començar amb garanties la segona etapa de la nostra plenitud cultural i política. Es cabdal doncs, que recuperem en el nostre discurs i en els nostres actes els següents conceptes claus.

1. Que l'alliberament és l'exigència que l'ànima catalana ens planteja a cada un de nosaltres per a poder-se desplegar en plenitud. Per això aquesta pressió interna que molts de nosaltres experimentem. És la pressió de l'exigència que el nucli més íntim del nostre Ésser ens demana. Per això la independència l'hem de veure com un deure que hem d'acomplir . La nostra ànima col·lectiva exigeix l'espai de llibertat i de ple reconeixement territorial i mental per a poder-se expressar en tota la seva bellesa.
2. Que hi ha d'haver un canvi de consciència. Un procés de descolonització individual i col-lectiu que ens alliberi de la misèria moral a què estem sotmesos.
3. Que l'autoritat i la legitimitat per a portar a terme el procés ha de recaure en mans d'aquells que han demostrat amb les seves accions aquest canvi de consciència. Els homes que tenen clar que la independència no ha de ser per a augmentar només el nostre benestar material, sinó per a retornar-nos la dignitat i l'orgull de ser catalans. Que tenen clar que la Independència ha de servir per a retornar-nos la nostra pròpia manera de Ser i viure en el món. Que tenen clar que la Independència ha de tenir com a finalitat retornar-nos, en definitiva, la joia d'expressar la plenitud de l'ànima catalana, de l'esperit d'aquest poble, perquè com deia Goethe "per a tenir alguna cosa, primer has de ser alguna cosa".

I els que vivim en aquesta terra només volem i podem, en justícia, ser catalans. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Els independentistes estem tan enfeinats a fer madurar el procés d'independència que sovint ens oblidem de preguntar-nos el més fonamental:

• Per a què volem la independència?
• En mans de qui deixarem la seva gestió?

Són dues qüestions que van intrinsicament lligades. Sembla que els arguments bàsics que s'esgrimeixen per a assolir la independència són econòmics. Tothom parla de l'espoliació fiscal que patim i de la sagnia que això representa, però si centrem tota l'argumentació en aquest aspecte ens estem desviant del nucli de la qüestió. La misèria més gran que patim els catalans no és material. El cor de la nostra misèria és espiritual i s'expressa fonamentalment en l'escruixidor genocidi cultural i lingüístic que patim. Francesc Pujols diu: "La manifestació més clara i més catalana de la nostra espiritualitat és la llengua; una manifestació que és precisament l'eina que la natura ens proporciona per tal que poguem donar una forma concreta, si és pot dir així, a aquesta espiritualitat". Si som capaços de superar tots els prejudicis i confusions que els enemics de la llengua catalana, i per tant del poble català, fa segles que sembren a les nostres ments, i de posar, amb contundència i orgull, al centre de la nostra lluita per la independència la recuperació de la nostra ànima, o sigui de la nostra catalanitat, tota la resta caurà pel seu propi pes. Sembla que faci por dir que Catalunya per ser realment lliure, ha de ser lingüísticament i culturalment catalana. Als catalans ens han pervertit tant el pensament, que sovint això ens sembla una exageració. I ja se'n cuiden prou els enemics del poble català -els de Madrid i els d'aquí- d'atiar la confusió tant com poden. Ells sí que tenen clar que mentre puguin mantenir una Catalunya castellanitzada, tant és que sigui independent com no, seguirà sent un apèndix d'Espanya, i estarà espiritualment sotmesa. La total independència, l'alliberament real de la submissió que patim només serà efectiu quan assolim la recuperació de tot el nostre Esser nacional en plenitud, amb la llengua com a primer i màxim exponent. Cal tenir clar i hauríem de repetir fins al cansament que la llengua vernacla d'aquest poble és el català, i que el castellà ha estat imposat i es continua imposant per la força i amb enganys i eufemismes d'una manera sistemàtica. Un cos nacional no és un amuntegament de persones, és un organisme viu amb una creativitat pròpia que s'expressa a través de la llengua. Empobrir-li i substituir-li la llengua és castrar-lo. Matar-lo. És assegurar-se que la seva creativitat es vagi morint, tal com està passant actualment. Com diuen provocadorament els corsos i saben molt bé els executors del nostre genocidi "lingua morta, popolo morto". El disseny de l'Univers contempla la humanitat com un inmens organisme, del qual cada cos nacional n'és un òrgan amb una funció determinada i expressada a través de la seva creativitat pròpia. L'harmonia es preserva quan cada cos nacional respecta el seu lloc i la seva funció. Quan les cèl·lules d'un òrgan n'envaeixen un altre, si s'entesten a no voler esdevenir part integral de l'òrgan on viuen, són font d'inharmonia, caos i dolor, procés que en termes històrics es coneix com colonització. No ens podem deixar enganyar pels últims arguments falsos que pretenen posar els drets de de les persones per sobre dels dels pobles. Un poble és un ens d'organització d'un nivell superior al de l'individu i, per tant, per ordre natural, l'individu ha d'estar al servei del poble on viu. Per més persones d'altres contrades que hi hagi a Catalunya, la llengua vernacla d'aquest país és el català, i el primer deure de tota persona que visqui aquí és fer-se'l seu, si no la seva actitud colonitzadora el desqualifica per a exigir cap dret com a ciutadà d'aquest país. Els independentistes hauríem de tenir meridianament clara aquesta qüestió. Catalunya serà catalana o no serà realment lliure. I ho hem de tenir clar nosaltres, els que hem engegat aquest procés cap a la independència, perquè els nostres polítics no li tenen. Són tan esclaus, en uns casos, i uns instruments tan descarats del poder colonitzador castellà, en d'altres que, com que ara ja veuen la independència com un fet que no es pot aturar, la seva tasca principal se centra en fer recular la llengua catalana tan com poden. S'esforcen com mai a fer percebre com a normal i progressista que siguem un país teoricament trilingüe, un trilingüisme que encobreix una substitució lingüística descarada i punyent. Quan toquen la llengua és per a deixar-la més malmesa. Mireu sinó el català a les escoles, instituts i Universitats. Mireu com els socialistes, amb l'aquiescència d'ERC i de tots els altres partits han repartit les llicències de TV digital. Una castellanització absoluta...i, així podríem continuar ad infinitum. Vivim un procés on, no només ens substitueixen la llengua, sinó que ens roben i ens corrompen el significat de les paraules a fi de sembrar la confusió i fer difícil que pensem amb claredat. Volen impedir que respecte a aquest tema pensem amb la claredat amb què pensen els homes dels països no colonitzats. I si no, volteu pel món i veureu la contundència amb què legislen els paísos lliures pel que fa a l'obligació de l'ús de la llengua pròpia al seu territori. Tenim una classe política, i no només la classe política, sinó també alts càrrecs d'entitats culturals del país que no són dignes d'una Catalunya independent, perquè no treballen per alliberar-la de la colonització. Són tan covards que no saben on trobar la força per treballar per la nostra plenitud lingüística. Tenen l'esperit confós, i quan els esperits estan confosos, les ments s'erren i els actes esdevenen font de caos i inharmonia. Si els independentistes fem madurar aquest fruit de la independència sense haver deixat clar aquests dos punts que plantejava al principi, ens trobarem al final del procés que farem caure el fruit madur de la independència en mans d'unes garses famolenques -els nostres polítics- que amb els ulls àvids i el cor esclau, assegudes al pal del galliner, només esperen que la independència arribi a les seves mans per llençar-la a terra i corrompre-la totalment, com fan amb tot el que toquen. Cal que ara que el procés comença deixem clar que:

• Treballem per a una Catalunya lliure, on hi brilli l'ànima catalana, la màxima expressió de la qual és la llengua.
• La independència l'han de gestionar els homes que hagin demostrat amb els seus actes una actitud de regeneració moral i política que garanteixi l'eclosió digna de la independència de la nostra Pàtria.

Si eludim aquests dos punts i deixem que el fruit de la nostra tasca caigui en mans dels qui ara detenten el poder, el nostre treball haurà estat en va, i ens haurem fet tristament acreedors de la ingenuïtat, manca de visió i poca intel·ligència que els enemics del poble català ens pressupossa. Lluitadors, siguem dignes de l'ànima catalana, una ànima d'una vitalitat enorme. Com diu Pujols "l'ànima que ens aguanta nacionalment, és més aguantada, més ferma i més segura que l'ànima individual que aguanta a cada català", i actuem amb la intel-ligència i la visió que l'ànima catalana ens exigeig. No permetem que la nostra por o la nostra ingenuïtat ens aboquin als mateixos errors que fa cinc-cents anys que repetim "car és un fet evident que quan els catalans obliden la seva ànima col·lectiva i es dediquen a actuar pel seu compte, i fins i tot quan actuen en el clos tancat dels clans polítics, donen al món manta vegada l'aspecte d'un desori integralment perfecte". Ara és l'hora d'espolsar els individualismes i les pors, i amb el cor serè i la ment clara posar-nos al servei d'aquesta nostra ànima col·lectiva que exigeix de cada un de nosaltres un compromís total i absolut amb la catalanitat del nostre poble.

Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció