Srs:

En tancar dos repetidors de TV3 al país Valencià, mostren una vegada més la seva voluntat de continuar implacables l’anorreament de la llengua, ànima de la nació catalana.

S’han repartit els papers i els interpreten a la perfecció.

Els senyor Montilla va servir amb safata el pretext, amb els repartiment de freqüències quan era ministre. El senyor Zapatero, en els seu paper de mentider empedreït, va dilatant el document que podria posar fi a aquesta salvatjada. Els seus jutges “demòcrates” han donat cobertura legal a l’ atac. I vostès, que ja tenen molta pràctica en això de ser els executors directes del genocidi, perquè fa més de tres-cents anys que s’hi dediquen amb cos i ànima, només els ha calgut el gest que convè a tots els imperialistes espanyols, socialistes i peperos.

Ja no intenten dissimular de cap manera que estan entestats a concloure la feina de destrucció de la nació catalana, però com que ara els tancs i els fusells els farien quedar malament, i fan molt de soroll, manipulen i empren els exercits mediàtics, que s’han demostrat molt més efectius.

Amb la vergonya del procés estatutari del Principat, han trinxat el concepte de nació, allà on encara treia el cap, han institucionalitzat el robatori sistemàtic, i, un cop enllestit això, ara concentren totes les seves energies per atacar el centre neuràlgic de la nació catalana: la llengua. El tancament dels repetidors, de fet, és només un pas més entre molts d’altres per anar-la ofegant, i substituir-la d’una manera definitiva per la llengua dels colonitzadors, la llengua imposada per la força de les armes i de la llei dictada pels usurpadors. Perquè vostès sí que saben que la llengua és l’ànima del nostre poble, i pensen que si aconsegueixen fer-la invisible, la seva batalla estarà guanyada.

Hem de reconèixer també que els hi han posat fàcil. En aquesta feina bruta han tingut comparses valuosos: la classe política del Principat, que amb la seva por i feblesa endèmiques, amb el seu col·laboracionisme, i amb la seva incapacitat de defensar el poble que diuen representar, han fet des de la transició les coses tan mal fetes, que han assegurat la collita d’uns fruits podrits.

Quan es posà en marxa TV3, el govern del Sr.Pujol acceptà que la televisió del Principat no es pogués veure al País Valencià. Què esperava? Que la iniciativa popular fes la feina que ell no volia fer?. Ja la feren. Es posaren els repetidors amb els diners i l’esforç de particulars, però el conflicte ja estava servit. I el resultat cantat.

I l’actual tripartit, amb el Sr. Montilla al capdavant, escenifiquen el paper de la trista figura, sense la més mínima intenció d’emprendre cap acció que realment sigui efectiva. Però, que dic? I tant si són efectius. Efectius en l’acompliment de l’estratègia que socialistes i Pp tenen en comú per a l’assimilació definitiva de la nació catalana.

I en aquesta escenificació, mentre el Sr. Camps tanca repetidors, al Sr. Tresserres li toca fer el gest d’obrir les freqüències del Principat al Canal 9, fent passar com a bona voluntat dels socialistes, el què realment és el premi a l’estratègia comuna.

De fet és tan grollera tota l’escenificació que als catalans ja només ens provoca fàstic, perquè, de fet, no són ni originals. Són tan antics com el món, i les paraules del profeta Isaïes els van com a sabata en son peu.

“ Amb quin dret tritureu el meu poble?”( Is.3,15)

“ Poble meu
els opressors t’escanyen amb tributs,
els usurers et governen.

Poble meu,
els teus guies t’esgarrien,
t’embullen els camins”(Is.3.12)

Vostès pensen que condemnant aquest poble a viure en el dolor, la ràbia i la humiliació, el venceran.

Però d’aquest arbre caigut que tothom en fa estelles, n’ha sorgit un brot nou. El nostre poble

“és com l’alzina o el roure tallats,
que tenen la soca i prou.
Però d’aquesta soca,
En naixerà un rebrot sant”(Is.6,13)

Un rebrot fet de guerrers que no es deixen vèncer per la seva mentida ni pels seus actes sacrílegs contra l’ànima i l’esperit de la nació catalana. Un rebrot de guerrers, que vostès, “senyors de la mentida i la malícia” fan cada dia més forts. Uns guerrers que transformen el dolor, la ràbia i la frustració que vostès ens regalen, en palanca per assolir la victòria final. Es l’Esperit d’aquests guerrers lliures, “que obren com cal i diuen la veritat” el que “ alliberarà, rescatarà i salvarà” la nació catalana. L’Esperit que ens empeny transmuta l’odi que vostès destil·len, en el nostre aliment.

Vostès, els imperialistes castellans, fa més de tres-cents anys que van començar la guerra contra la nació catalana. S’hi han acarnissat. Al llarg d’aquests segles han torturat, matat i assassinat els millors homes i dones de la nació catalana. Han forçat a l’exili, repetidament, la crema de les nostres elits dirigents. Han xuclat els diners i la intel·ligència d’aquest poble en benefici de la seva maquinària genocida. I, ara, per culminar la seva obra, cerquen amb desfici rematar l’ànima del nostre poble: la llengua.

Vostès van començar aquesta guerra, però l’acabarem nosaltres. Amb la victòria. Una victòria que retornarà a Catalunya l’expressió plena de la seva ànima nacional i instaurarà el bon govern.

“ Quan s’acabarà l’opressió
I els estralls arribaran a la fi,
quan en el país el tirà desaparegui,
el tron del nostre poble
es fonamentarà en l’amor.

S’hi asseurà un govern lleial,
ferm en el dret,
decidit en la justícia”(Is.16, 4-5)

Cada atac seu ens fa avançar amb més tremp cap a l’alliberament final, ja nítidament dibuixat en el cor i la ment dels catalans.

Sé que són conscients que se’ls acaba el temps, i aquests actes sacrílegs contra tota la nació catalana són només l’expressió de la seva ràbia i la seva impotència per evitar el restabliment de la veritat i la justícia, que comportarà inevitablement la caiguda del seu imperi corcat, caduc i miseriós.

“ Ai de tu
devastador mai devastat,
traïdor encara no traït!

Quan acabaràs de devastar i de trair,
Tu seràs el devastat i el traït”(Is.33,1)

Per més que facin, per més genolls que es continuïn doblegant davant el Baal del seu poder, no podran vèncer l’Esperit d’aquest poble, que interpel·la durament als traïdors.

“Tu has oblidat el teu Esser,
No t’has recordat de la teva Roca,
defensa teva.

Per això plantes jardins exòtics
Amb esqueixos dedicats
a déus estrangers.

Però no en colliràs res.
Vindrà un dia que seràs malferit
amb un mal que no tindrà remei”(Is.33,1)

Un Esperit que omple de vida el nou tany, cor de la nova Catalunya lliure. Un Esperit que ja ha escrit la vostra fi.

“ Quina fi, la del tirà!
S’ha acabat la seva arrogància,
s’ha trencat el ceptre dels malvats,
la vara dels dominadors
que bastonegen els pobles
furiosament i sense parar,
que dominava amb ràbia les nacions
i les perseguia sense treva.

Ara la terra reposa tranquil·la
I esclata en crits d’entusiasme”(Is.14,4-8)

Ja s’acosta, ja és a tocar l’hora de la Catalunya lliure i íntegra. La Catalunya portadora de la llum interior, que ha estat durant tants segles retinguda pels poders que vostès serveixen.

I ningú, ni tan sols vostès amb tots els seus exèrcits mediàtics ho podran evitar, perquè ara ja "no és Catalunya qui viu, sinó l’Esperit que viu en Catalunya”.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció