PECAT D'ACCIÓ, PECAT D'OMISSIÓ
Francesc Mortés (Reagrupament.cat) · e-notícies · 30/4/2008
Joan Manel Tresserras és el conseller de Cultura i Mitjans de
Comunicació. Proposat per ERC, Tresserras passa per ser el conseller
més ben valorat del govern i les seves maneres amables i enraonades
fan que tingui, en general, bona premsa.

Ara el seu departament ha anunciat un ambiciós Pla de Foment de la
Lectura que pretén estendre l'hàbit lector entre els ciutadans i, molt
en particular, entre els joves. El pla inclou diverses iniciatives
interessants i algunes d'inspirades en programes que ja s'han provat
amb cert èxit en països del nord i el centre d'Europa. És una mostra
de fins a quin punt ens convé tenir gestors capacitats, que parlin
idiomes i sàpiguen mirar més enllà dels Pirineus, enlloc de buscar
referents -posem per cas- a Espanya.

Una de les potes del Pla de Foment de la Lectura és el programa de
subscripcions a diaris i revistes per a joves de 18 anys. El web del
departament de Cultura ens explica que 'aquest programa permetrà que
tots els joves que compleixin 18 anys al llarg del 2008, 2009 o 2010,
uns 170.000 aproximadament, puguin obtenir una subscripció gratuïta a
un diari o revista per un temps determinat.'

Tots els països seriosos tenen polítiques de foment de la lectura. Un
bon hàbit lector contribueix a formar ciutadans informats i crítics
amb allò que s'esdevé al seu voltant, cosa que millora la qualitat i
el gruix de les democràcies. La lectura, en definitiva, fa les
persones més lliures. A més, si aquest hàbit s'adquireix de petit, és
la millor vacuna contra el fracàs escolar.

És de celebrar que el conseller Tresserras endegui polítiques tan
necessàries com aquesta, malgrat que els seus efectes només seran
comprovables a llarg termini. És una virtut inhabitual en política, on
se sol primar la immediatesa dels resultats per sobre de les
veritables necessitats de la societat.

Fins aquí l'elogi i ara, com no podia ser d'una altra manera, una mica
de crítica.

Primera: Algú que no conegui el país es podria preguntar què fa el
govern subvencionant mitjans de comunicació privats. Si no n'hi havia
prou amb les subvencions directes d'altres departaments i les
camuflades en forma de subscripcions massives, ara la conselleria de
Cultura injectarà diners als mitjans de comunicació privats per una
tercera via.

En els països -diguem- normals, això simplement no es fa. Per lleig i
per contraproduent. Els diaris pertanyen a empreses privades i si el
producte no és competitiu i no interessa, simplement no es ven, no
atreu anunciants i acaben plegant. I tal dia farà un any. Les empreses
editores de premsa no són oenagés. Són societats mercantils amb afany
de lucre. Tornem-ho a dir: en les societats lliures, avançades i
majors d'edat, els mitjans privats competeixen en igualtat de
condicions en un mercat lliure. Potser per això comprar The Guardian a
Londres val la meitat que comprar El Periódico a Barcelona. A més,
subvencionar els mitjans de comunicació privats tendeix a amansir-los
i això no fa sinó afeblir el sistema de contrapoders i equilibris
sobre el qual basculen les democràcies madures. En resum, en aquells
països on el govern subvenciona els diaris, els ciutadans acaben
pagant més per un producte esbravat i de qualitat inferior.

Segona: El web de Cultura no diu allò que el departament només ha
reconegut a contracor i amb la boca petita: els tres milions d'euros
que s'esmerçaran en subscripcions es gastaran, també, en mitjans
escrits o pensats en espanyol. Per si no s'entén prou, vull dir que
els joves de divuit anys podran subscriure's a La Vanguardia o a El
Periódico a compte de l'erari públic. I potser també a El Mundo, La
Razón o l'ABC. L'únic requisit per participar en el programa serà que
els mitjans demanin formalment adherir-s'hi i arribin a un acord amb
l'administració pel que fa al preu de la subscripció. Em sorprendria
molt que hi hagués cap empresa editora que opti per quedar-ne al
marge. Tres milions d'euros són tres milions d'euros.

Posats a incloure premsa forastera, jo em pregunto si el programa del
conseller Tresserras inclourà capçaleres de referència en anglès, com
ara The Guardian o The New York Times. O en alemany, com el
Frankfurter Allgemeine. Si el programa funciona i es consolida, d'aquí
a uns anys els fills de l'actual president de la Generalitat podran
llegir el Frankfurter regularment i no perdran l'alemany que tant
haurà costat que aprenguin.

El conseller, que és un independentista intel·ligent, sap perfectament
que els diaris que s'editen a Catalunya escrits directament en
espanyol o bé pensats en espanyol i mal traduïts al català són
instruments al servei de l'unionisme. La seva missió és matar tot
referent catalanocèntric en l'imaginari col·lectiu català i substituir-
lo per imatgeria i referents espanyols. Aquests mitjans ja tenen prou
padrins i no necessiten ni subvencions ni subcriptors a granel. Si el
conseller vol fer país, a més de lectors, que regali subcripcions a
l'Avui, El Punt, El Temps i algun diari d'àmbit regional. I, per què
no, a premsa estrangera de qualitat -per entendre'ns, a The Economist
i no El País-. I para de comptar. Qui vulgui llegir premsa espanyola o
francesa, que se la pagui de la seva butxaca.

És el problema que té actuar com si aquest país fos normal, enlloc de
ser una colònia. Dissortadament, dins i a l'entorn d'ERC encara hi ha
qui teoritza que hem de governar el país com si aquí no hi hagués cap
conflicte nacional. Que si ho fem bé al govern, si som bons gestors i
injectem benestar a la societat (amb quins recursos?), un dia ens
llevarem de bon matí per anar a treballar i resultarà que, per art de
transmutació alquímica, ja serem independents. Els catalans haurem
inventat la independència indolora, incolora i insípida. Un procés
d'alliberament nacional sense precedents al món. Ja ens ho deien que
no érem com Lituània, Txèquia, Eslovènia, Kosovë, etc. Els catalans
mai no som com ningú altre. Som únics. Som tan especials que no tenim parangó.


Aquest capteniment il·lús i irresponsable recorda l'orquestreta del
Titànic: toca que tocaràs mentre el transatlàntic s'enfonsa. O aquell
infant que tanca els ulls i es tapa les orelles, per no sentir com el
renyen. Tresserras segurament seria un conseller excel·lent en un país
normalitzat. En aquest país, avui per avui, encara és hora que ens
expliqui què està fent per accel·lerar el procés d'alliberament
nacional, des de la seva conselleria.

Vull recordar que en els darrers mesos Joan Manel Tresserras ha trobat
temps per subscriure una declaració formal amb els seus homòlegs
gallec i basc demanant que l'estat espanyol sigui 'més plural' i
reconegui la diversitat cultural i lingüística. Qualsevol persona
reaonable, que conegui mínimament Espanya, sap que això és ridícul i
una pèrdua de temps. Darrerament Tresserras encara ha trobat hores per
dedicar-se a escriure, junt amb Josep Huguet i altres, la ponència
política que ERC debatrà en el proper congrés nacional. Ponència que,
per cert, ell no prodrà votar perquè no milita a ERC. Què carai fa
Tresserras escrivint la ponència d'estratègia política del meu partit?
Desconec qui escriu les ponències polítiques de CDC, el PP i el PSC,
tots tres amb congressos a la vista, però m'imagino que no ho deixen
en mans de persones de fora del partit.

Conseller, si us plau, deixi d'escriure ponències i firmar manifestos.
Prou perdre el temps. Que no se'n recorda que té feina amb allò de la
tele? Que les lleis (espanyoles) prohibeixen que TV3 emeti al País
Valencià? Noi, quin greu. Que la barbàrie espanyolista aplica la seva
llei i clausura els repetidors? Ves què hi farem. La llei és la llei.

Hi ha algú al govern amb la capacitat i la voluntat de trobar una
solució política al problema de TV3 al País Valencià, al marge de les
lleis espanyoles? Conseller Tresserras, vostè hauria de triar si vol
ser part del problema o part de la solució. En la mesura que no aporta
solucions, vostè ja és part del problema.

Igual que els governs de Jordi Pujol, aquest govern d'Entesa ens
espanyolitza. Per acció i per omissió.