Expressions catalanes genuïnes

Expressions castellanitzades

 

El rebost és ple de queviures

la despensa és....

 

Tinc un neguit que no em deixa viure

tinc una ansietat...

 

Jo no EN vull saber res (parlant de qualsevol tema, quan no l'esmentes)

Jo no vull saber res

 

No em GIRIS l'esquena

no em donis l'esquena

 

Això em fa tristesa

això em dóna tristesa

 

D'aquí dos dies serà Nadal

dintre de dos dies ....

 

Vaig endollar l'interruptor i va fer un espetec de por

 

La senyera voleia

 

Se'ls en fot

els importa tres pepinos

 

Estic enfeinat

Estic atrafegat

estic atareat

 

Què ho fa que passi això?

A què es degut?

 

El falcó va estendre les ales i volà

 

La previsió del temps és núvols i clarianes

la previsió és núvols i clarianes

 

Van dir que vindrien, oi?

van dir que vindrien,no?

 

Vés-ho pensant

continua pensant

 

Fer tard

tenir pressa

 

Fer por

donar por

 

Fer nit al ras

passar la nit a l'exterior

 

Pleguem veles/deixem-ho córrer

Apaga i anem-nos-en

 

Em dutxaré quan em marxi la xardor/l'acalorament

em dutxaré quan em baixi la calor

 

La idea va agafant cos

l'onze de setembre va agafant cos

l'onze de setembre pren forma

 

Repartien llenya a tort i a dret

repartien llenya per totes bandes

 

No et trasbalsis

no et transtornis

 

Van viure un gran daltabaix/un gran trasbals

un gran transtorn

 

Quan ells hi van jo ja en torno

Anar per davant dels altres

 

Eixoplugueu-vos/arrecerreu-vos

poseu-vos a cobert

Expresssions catalanes genuïnes

Expressions castellanitzades

 

He anat a l'hort a treure herba. Demà hi tornaré

he anat atreure l'herba, demà continuaré

 

Val més que seguis aquí

és millor que seguis aquí

 

Seu aquí que em va més bé

seu aquí que em va millor

 

Han marxat plegats

 

Tot plegat, no res

 

Tant me fa

M'importa be poc/m'importa un rave

 

Això em treu de polleguera

això em treu de si

 

Talla-m'ho curt dels costats

talla-m'ho curt pels costats

 

Que ha sobrat res del dinar?

que ha sobrat algu del dinar?

 

Està capficat

està ensimismat

 

Amb un ou ja en tinc prou

Amb un ou ja faig el fet

amb un ou ja faig

 

Hi ha quatre esgraons a l'escala

hi ha quatre escalons a l'escala

 

Posa una x a la teva declaració de la renda

posa una x en la teva declaració de la renda

 

Vindrem d'aquí uns quants dies

vindrem d'aquí uns dies

 

Si d'aquí uns quants anys els preus són barats com ara

si d'aquí uns quants anys els preus continuen/segueixen barats...

 

Vés pedalant

continua pedalant

 

Ho va fent

ho continua fent

 

Aquestes cinc paraules que poso tot seguit han tret el lloc de les paraules catalanes genuïnes, i tot i que ja les he assenyalat prèviament, les remarco un altre cop, perquè és important ser-ne conscients

 

La setmana que ve no, l'altra

la setmana que ve no, la següent

 

(passant diapositives)Passa l'altra

passa la següent

 

Miraré de portar-ho la setmana vinent

intentaré de portar-ho....

 

M'estimo més que vinguis d'hora

prefereixo que vinguis d'hora

 

Contracta el servei... i ves estalviant

contracta..... i segueix/continua estalviant

 

Expressionscatalanes genuïnes

Expressions castellanitzades

 

Les cireres estan tocades

les cireres estan picades

 

S'han assegut al pedrís

s'han assentat al pedrís

 

Això no va de cap manera

això no funciona

 

Volien fer quatre coses a l'hora

volien fer quatre coses a la vegada

 

Treure'n un i posar-hi l'altre

treure un i posar l'altre

 

pontó

alcantarilla

 

Sense córrer

sense presses

 

He menjat all i oli, i tota la tarda que tinc cor agre

hem repeteix l'all i oli

 

No tinc gens de tard

no tinc gens de pressa

 

M'he embaltit/endormiscat després de dinar

he dormitat després de dinar

 

A quin preu van/són les peres?

A quin preu estan les peres?

 

Depèn del preu que vagin/siguin, en comprarem o no

depèn del preu que estiguin,....

 

Quin és el preu d'aquesta casa?

Els preus són altíssims

 

Els preus són als ulls del cap!

Els preus estan altíssims

 

Pollastre farcit

pollastre relleno

 

Aquest nen és tafaner

aquest nen és curiós

 

Tasteu l'oli

proveu l'oli

 

Van arribar tots a l'hora

van arribar tots al mateix moment

 

Cuida't de tu

posa't amb els teus assumptes

 

Tots els ginys d'alt voltatge han de fer terra

Amb les soles dels peus i el perineu fem terra, i estabilitzem les energies del cos.

 

Han emblanquinat la paret

han blanquejat la paret

 

S'ha emblanquit la pell

s'ha blanquejat la pell

 

El puntal aguanta la branca de l'alzina

el puntal aguanta la rama de l'alzina

 

La vora del vestit s'ha esfilagarsat

La senyera està esfilagarsada/estripada

la senyera està trencada

 

Sóc on sóc

estic on estic

 

Ja ens anirem veient

Ja ens tornarem a veure

ja ens continuarem veient

 

Expressions catalanes genuïnes

Expressions castellanitzades

Van venir amb tu, oi?

Van venir amb tu, no?

 

Ep, no badis!

cuidado

 

Cal que vinguis d'hora

Necessito que vinguis d'hora

 

No cal que vinguis

no és necessari que vinguis

 

Si no ho vols d'avui per demà

Si no et ve d'un dia

si no et corre pressa

 

Fer justícia pel seu compte

prendre's la justícia per la seva mà

 

Han trinxat/esbotzat/fet malbé la porta

han trencat la porta

 

És igual fer això que allò

és el mateix fer....

 

Tenia un respirar feixuc

tenia un respirar pesat

 

En tinc cent i escaig

en tinc cent i pico

 

El tub vessa

el tub perd aigua

 

On és el llibre?

on està el llibre?

 

Tinc durícies al peu

tinc callositats

 

No em ve d'aquí

No em ve d'un minut/d'una hora/d'una estona

No tinc tard

no corre pressa

 

Alço la persiana que entri la claror

alço la persiana que entri la llum

 

Miraré de fer-ho

Provaré de fer-ho

intentaré de fer-ho

 

D'aquí un quart

d'aquí un quart d'hora

 

No t'amoïnis

no et preocupis

 

El gos s'esgarrapa

El gos es grata

el gos es rasca

 

Abans de llençar-los, fes-hi un cop d'ull

abans de llençar-los, dóna-hi un cop d'ull

 

No vull córrer

no vull anar amb presses

 

No tenim tard

No ens ve d'una estona

no tenim pressa

 

Els de Clariana hi tenen tirada cap a St. Martí

Els hi ve de pas

els hi ve de camí

 

 

Expressions catalanes genuïnes

Expressions castellanitzades

 

Si vols crear un nucli de gent conscient per a encetar un  procés regenerador que alliberi la llengua del llast de la colonització,escriu-nos   lestenedordelallengua@gmail.com

 

Fer el primer pas

donar el primer pas

 

Fes-me lloc

 

Cada dia ens FEM més conscients de la colonització lingüística que patim

cada dia prenem més consciència…..

 

Tant de bo!

ojalà

 

No HI estem interessats

no estem interessats

 

Què ho fa que arribis tan tard?

Com és que arribes….

 

Per si DE cas, no ho toquis

per si a cas,…

 

No em manca res

no em falta res

 

Ser maldestre

ser patosa

 

He tingut un rampell

he tingut un pronto

 

Maduixes boscanes

maduixes silvestres

 

Ja HI SOM

ja estem

 

Tothom ja hi és

Ja hi tornem a ser

 

Que hi seràs gaire estona a la dutxa?

que hi estaràs gaire estona?

 

És un esverat

Sempre va de bòlit

 

S’ha fet una bona nafra/ferida

 

Arribarem A la tarda/ A la tarda tenim feina

arribarem per la tarda/per la tarda tenim feina

 

Me’n faig creus del què està passant

 

Al final en va treure l’entrellat

 

L’ós/l’ase bramen

La granota rauca

El gall canta

El corb gralla

els coloms parrupen

 

 

 

 

 

 

Avui començaré la primera bugada, però abans vull fer memòria que:

 

a- Una llengua no es mata prohibint-la, es mata fent-la innecessària, o sigui quan a casa seva ha de conviure amb una altra llengua. I sobretot es mata deteriorant-la, llevant-li mica en mica totes les seves expressions i girs genuïns i substituint-los pels de la llengua dominant/ imposada.

Tots dos aspectes són propis del procés de colonització que pateix la llengua catalana.

I, per tant, per arreglar d'arrel el problema lingüístic, primer cal reconèixer que existeix i ser precís en l'anàlisi de les causes i els processos. Qualsevol generalització com les que es fan, que les llengües evolucionen, que quan dues llengües estan en contacte hi ha interferències, ...és només fugir d'estudi i permetre que el procés de colonització que està matant la llengua no sigui qüestionat , aturat ni revertit.

 

b- Una anàlisi curosa i precisa només assenyala un camí per revertir el daltabaix lingüístic que patim:

 

• Retornar a la llengua catalana, l'estatus d'única llengua oficial, fent-la per tant necessària en la vida pública en tots els àmbits.

• Endegar un procés de regeneració lingüística profund i que abraci tots els àmbits, i posi els instruments reals per al canvi. S'ha de superar la fase de les paraules i el voluntarisme si volem sortir del cul de sac on som.

El recull de paraules i expressions que trobareu tot seguit són d'una banda les expressions catalanes que s'han substituït per les traduccions literals del castellà, i també expressions i paraules que s'han anat menystenint en un procés de homogeneïtzació i simplificació que fa eixorca la llengua catalana, tan rica i bella com és. Feu només una ullada als clàssics i quedareu esmaperduts. És immensa la responsabilitat dels qui per acció o omissió han permès que s'arribés a l'agonia actual.

Hi ha un procés i uns responsables que han portat la llengua on és. Si això s'ignora no trobarem el camí de la regeneració.

 

I, ara, som-mi.

 

Si ets conscient de l'ensulsiada lingüística, hi pateixes, i vols crear un nucli de gent conscient i amb esperit regenerador, escriu-nos.

Primera bugada

 

Paraula o expressió genuïna

expressió castellanitzada

Sóc aquí

estic aquí

Que hi és l'Oriol ?

què està l'Oriol?

Ja hi sóc jo. No cal que et quedis

ja estic jo.

La torreta és al terrat

la torreta està al terrat

M'estimo més que facis verdura

prefereixo que facis.....

Com més aviat millor

com abans millor/quan abans

 

Fa dos dies que he encetat el pot

el pot porta dos dies encetat

Fa dos dies que plou

porta dos dies plovent

 

Fa deu anys que ens vam casar

portem deu anys casats

 

Tot seguit....

a continuació ......

Ja venim/Ja pugem/ fem camí

estem de camí

 

Em ve de pas

em ve de camí

Se li veu el llautó

se li veu el plumero

Calla/ tanca la boca

calla la boca

No en parlem més

deixem de parlar-ne

 

Parlem-ne

parlem-ho

 

Deixa-m'ho fer/ deixa-m'hi anar

si em deixes, aniré....

 

Fer nosa (la jaqueta, el cotxe..)

molestar

 

No t'amoïnis

no et preocupis

 

M'amoïno per tot

em preocupo per tot

Estic amoïnat

estic preocupat

 

Ho ha desmanegat/Ho ha trinxat

ho ha destrossat

 

Segona bugada

 

Paraula o expressió genuïna

expressió castellanitzada

Estic dret

estic de peu

 

Poseu-vos drets

poseu-vos de peu

Posa el cap dret

posa el cap tieso

 

En menjarem dos

ho menjarem dos

En parlarem

ho parlarem

 

Hi havia dues cadires

havia dues cadires

D'aquí dues hores serà fosc

dintre de dues hores serà fosc

 

No ve d'un dia

no corre pressa

 

No tenim tard

no tenim pressa

 

La setmana que ve, no, l'altra

la setmana següent

 

La setmana passada no, l'altra

la setmana anterior

 

Aquest fet és molt tendre

aquest fet és molt recent

 

Anava negra/ fosca / de coloraines

Anar de fosc (en català vol dir, venir quan ja és fosc.)

anava de negra/de fosc/de col...

 

Va ser a l'hospital dues setmanes

va ser a l'hospital durant dues setmanes

 

De tant en tant plou

de quan en quan/de tan en quan

 

A tot estirar serem aquí a les deu

com a molt serem aquí....

 

La jaqueta i els pantalons lliguen

la jaqueta i els pantalons casen

 

La salsa s'ha lligat bé

la salsa s'ha negat

Vam fer totes dues coses a l'hora

totes dues coses a la vegada

 

Ja n'hi ha prou

és suficient

 

Tercera bugada

 

Paraula o expressió genuïna

expressió castellanitzada

 

Que et fa res que segui aquí?

Que t'importa si sec aquí?

 

No em fa res que ....

No m'importa que....

 

Tant me fa

no m'importa/tant me dona

 

Fa cent anys que dic això

vinc dient això des de fa segles

 

Van a l'ample

van sobrats

 

Pel què fa a ....

en quan a allò que vas dir-me

 

Un cop de vent de força...

una ratxa de vent

 

venteguera/ventada

vendaval

 

polseguera/polsim

 

Porta corredissa

porta corredera

 

aquest gos és bellugadís i espantadís

 

No tinc gaire gana

no tinc molta gana/massa

No hi sóc gaire aquí

no hi sóc massa

 

Que tens gaire feina?

que tens molta feina?

 

Com te trobes? Més bé

com te trobes? Millor

 

Miraré de venir demà

intentaré de venir....

 

Miro de fer el que puc

intento de fer el.....

 

Van venir tots dos

van venir els dos

Canten totes dues

canten les dues

Fas goig

estàs de bon veure

Aquesta noia és eixerida

és guapa

 

Vaig just de temps/de cales

no vaig sobrat de .....

 

Agafar-se una cosa a la valenta

agafar-s'ho a pit

 

Quarta bugada

 

Paraula o expressió genuïna

expressió castellanitzada

 

Tenir tard

tenir pressa

Anar a corre cuita

anar amb presses

 

M'ha relliscat de les mans

el cobert m'ha caigut dels dits

 

Això m'ha caigut dels dits

(vol dir que ja no t'interessa)

 

Fer malbé/trinxar una cosa

destrossar una cosa

 

No tenir esma

no tenir forces

 

 

Encongir-se el cor

 

Caure les ales del cor

 

 

Fer el cor fort

 

 

Em va fer un salt al cor

(em vaig espantar)

 

Fer-te conèixer

donar-te a conèixer

 

Fer el cafè

pendre el cafè

 

Això no fa per a mi

això no va amb mi

 

Ja tenim temps

Ja hi som a temps

ens dóna temps

 

Estar cruixit

tenir agulletes

Van ser-hi dues setmanes

van estar-s'hi durant dues setmanes

 

No cal fer servir la paraula “durant” per expressar temps quan ja hi ha un altre temporal com ara “dues setmanes”.

 

S'agafa les coses a la valenta

s'ho agafa a pit

 

Treballa igual/com els altres

treballa el mateix que els altres

 

Abans de fer la cinquena bugada vull fer memòria d'idees ja dites, però que són tant importants que no ens podem cansar de repetir-les fins que siguin evidents per a tothom, i especialment per als responsables polítics i lingüístics de la nació catalana.

 

CAP SITUACIÓ, i la de la colonització lingüística que patim no n'és una excepció, NO CANVIA per molta bona voluntat que s'hi posi, ni per molts acords que es basteixin, i menys encara per molt bones paraules que es diguin, SI NO ES CANVIEN LES IDEES, LES DINÀMIQUES i LES SITUACIONS QUE L'HAN ORIGINADA i L'HAN MANTINGUDA.

La única cosa que pot fer-hi fer un tomb decisiu és, ESTABLIR els mitjans NECESSARIS per a REVERTIR i ANUL·LAR les causes que l'han provocat.

La precisió en la selecció d'aquests mitjans només pot ser el fruit d'una anàlisi curosa i sense prejudicis ni tòpics del tema.

 

I, ara, tornem-hi, que la llengua bruta s'amuntega que fa fresa!!

 

Podeu trobar paraules i expressions que ja s'han rentat en una altra bugada. Senzillament és que les he sentit molt sovint. I, doncs, les torno a rentar i estendre.

 

 

Cinquena bugada

 

Paraula o expressió genuïna

expressió castellanitzada

 

Per postres

de postres

Què menjarem per sopar?

que menjarem de sopar?

 

Anar vestida negra/fosca

anar vestida de negra/de fosc

 

Para taula

Posa el plat a taula

posa la taula

 

Emprova't el vestit

prova't el vestit

 

Tasta la carn

Tasta el vi

prova la carn

 

Fer un tast

degustar

Tast

degustació

 

Tot i que hi ha paraules que s'han acceptat i les trobeu al diccionari, les paraules genuïnes són fàcilment discernibles, perquè són l'origen de tot un reguitzell de mots derivats. Per exemple, la paraula degotar, que és la paraula genuïna i correcta ha derivat en “degotalls”, mentre que gotejar, que és un castellanisme obvi, resta sola.

El problema d'acceptar aquests mots castellans quan ja tenim l'equivalent en català, és que es tendeix a negligir el mot genuí i per tant en lloc de sortir-hi guanyant, el que fem és facilitar un procés de substitució, que empobreix la llengua catalana i l'acaba convertint en un patués del castellà.

 

Acceptar paraules provinents del castellà quan ja tenim el mot en català és un error de primera magnitud i els responsables de l'Institut d'Estudis Catalans n'haurien de ser molt i molt conscients.

 

Tothom ho sap

Ho has dit a tothom?

tot el món ho sap

 

Estic atabalat

estic agobiat

 

S'han encomanat el grip

han pillat el grip

 

Juguem a empaitar?

juguem a pillar?

 

No m'atrapes

no em pilles

 

Atrapa'm

pilla'm

 

Vols gronxar-te?

vols columpiar-te?

 

Esmola els ganivets

afila els ganivets

Esborra-ho tot

borra-ho tot

 

Faig un pet/llufa

em tiro un pet

 

Em llevo d'hora cada dia

m'aixeco d'hora

 

En català la paraula per definir quan hom comença el dia i surt del llit és

LLEVAR-SE. Aixecar-se és l'acte de canviar de la posició de jaure o seure a posar-se dret, però no té la connotació de començar el jorn que té “llevar-se”. Aquestes traduccions literals del castellà són el mal més gran que s'està fent a la llengua, i fan evident la manca de sentit de la llengua, la manca de naturalitat lingüística en què viuen gran part de catalanoparlants

I no em cansaré de dir que aquesta situació és fruit del procés de colonització, que ha fet del castellà la llengua dominant i del català, la llengua pròpia de Catalunya, la llengua residual, de segona.

Si aquesta situació no es qüestiona i d'adreça obertament i sense por, la situació no s'arreglarà.

 

No feu soroll, que em desvetllo

 

A l'hora de la migdiada, m'embalteixo/m'endormisco

 

Sisena bugada

 

Paraula o expressió genuïna

expressió castellanitzada

 

Si cal, vindrem

si fa falta, vindrem

 

Quan calgui, hi serem tots

quan sigui necessari, hi ...

 

No cal

no fa falta/no és necessari

A Catalunya li cal el vostre ajut

catalunya necessita el vostre ajut

 

Farem el que calgui

farem el que faci falta

El gos té ronya

el gos té sarna

 

Esporguem els ametllers

podem els ametllers

 

Quan surti el sol, et farà nosa el jersei

quan surti el sol, et molestarà el jersei

 

No gosis a alçar-me la veu

No goso tocar-lo. És tan xic!

no t'atreveixis a ....

 

La paraula GOSAR és la paraula genuïna catalana que ha quedat bandejada per atrevir-se. Caldria tornar a introduir-la amb contundència.

Hi ha qui es pensa que és l'equivalent de “fruir”, del castellà “gozar”.

 

L'ordinador s'ha espatllat/fet malbé

l'ordinador s'ha trencat.

El got s'ha trencat (quan cau i es fa a miques)

 

El jersei s'ha estripat/ esparracat

el jersei s'ha trencat

 

Estripa el paper

trenca el paper

 

Se m'ha esquinçat l'ungla

trencar l'ungla

 

Esquinça/estripa el drap pel mig

trenca el drap....

 

La síndria s'ha esberlat

la síndria s'ha trencat

Tinc les mans clivellades

 

La vora dels pantalons s'ha esfilagarsat

 

La tendència a perdre els matisos que diferents paraules ens ofereixen, com els exemples amb les frases de sobre, empobreix terriblement la llengua. I la nostra ment!!

 

No empipis més el gos

no molestis més el gos

 

No m'emprenys més!

no em molestis

 

Prem el botó

apreta el botó

 

Vine cap a la claror que et miraré les mans

vine cap a la llum....

 

Fa una claror que enlluerna

fa una llum que .......

 

Quina claror !

quina llum!

Quan t'hagis aclarit, ja m'ho diràs!

quan t'hagis aclarat....

El temps s'aclareix

s'aclara

 

Ja es fa clar

ja clareja

 

El cel està tapat

el cel està cobert

 

S'ha tapat en un tres i no res

el cel s'ha cobert.....

 

Hi ha tiranys per tot arreu

hi ha telaranyes

 

El nadó és al bressol

el bebé és a la cuna

 

Bressola'm

 

S'ha socarrimat la carn

El foc ho ha socarrimat tot

xamuscat

 

Amanyaga'l

Acarona'l

acariciar

 

Arrossega la maleta

No arrosseguis els peus

Arrastrar

 

Setena bugada

Paraula o expressió genuïna

expressió castellanitzada

 

Tiba la corda

Tiba bé la roba que marxin les arrugues

tira/estira la corda

 

Estirar la roba té el sentit de posar-la plana sobre una superfície.

Tenim dues feixes d'hort

bancals

 

Fem quatre eres de mongetes (l'espai delimitat per cada planta)

 

Ja es fet els solcs?

 

No badis, que ensopegaràs

 

Aboca l'aigua al got

tira l'aigua al vas

 

Endreça els llibres

Fa tombarelles

volteretes

 

Empènyer

emputxar

 

Aquesta costa és dreta

aquesta costa és empinada

 

La capçada dels arbres

la copa dels arbres

 

Ajusta la porta

Deixa la porta mig oberta

deixa la porta entreoberta

Esgarrapa'm/grata'm l'esquena

rasca'm l'esquena

 

Avui és un dia feiner

un dia de treball

 

El gat té urpes

el gat té garres

 

Caminar a quatre grapes

gatejar

 

Un grapat de cireres

Un manat de cebes

 

Un ramat de cabres

 

Un estol de vaixells

 

Un estol d'ocells

Cotxa el nen amb la flassada

Tapa'l amb el cobrellit

cobreix-lo amb la colxa

 

Fregar-se les orelles amb els palets

rascar-se les orelles

 

No t'atabalis

No t'atribolis

no t'agobiïs

 

Vuitena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

L'aixeta degota

goteja

 

Aquest tub vessa

perd aigua

 

L'olla vessa

 

Se m'arrapava com una paparra

aferrar-se

 

 

El borinot topava amb el vidre

l'abejorro xocava amb el ...

No siguis borinot

 

Feia un posat sorrut

 

No pateixis, tot s'arreglarà

No sofreixis....

És massa patidora

 

Els fonaments trontollen

 

És temps de vaques magres

vaques flaques

Carn magre

A casa meva tenim una eixida amb piscina

a la meva casa tenim un....

 

El cavall renilla

relinxa

 

El gat miola

maulla

 

El gos borda

 

Els ocells piulen

 

Les gallines escatainen

 

Els coloms parrupen

 

El llop udola

 

No es poden fer dues coses a l'hora

no ........al mateix moment

 

La boira s'espargeix/s'escampa

la boira s'alça

Escampa la boira!( es diu quan vols que algú marxi)

 

Estic cruixit

tinc agulletes

 

Quina fiblada m'ha fet el mosquit!

picada

L'abella té un fibló esmolat

 

Quina fiblada m'ha fotut

(t'han fet mal físic o psíquic)

 

La canalla està enjogassada

 

D'aquí un quart serem aquí

dintre d'un quart d'hora .....

 

D'aquí tres quarts

tres quarts d'hora

 

No ve d'aquí

No tenim tard

No ve d'un dia

no corre pressa

 

El pa és acabat de fer

el pa és recent fet

 

Si aquest és bo, l'altre encara ho és més

... . encara és millor

 

La tendència a emprar “millor” i “pitjor” en contextos on habitualment s'emprava “més bé” i “ més malament” és un altre símptoma del progressiu empobriment lingüístic.

 

Tinc una nosa al coll

tinc una molèstia al coll

 

Em feia mal

tenia molèsties

 

Escorra l'aigua de l'escarola

 

Vine a fer-me una festeta

Acarona'm

Amanyaga'm

acaricia'm

 

N'hi ha a desdir

Amb escreix

Amb abundor

amb abundància

Han fet la pasta i

l'han funyit

han fet la massa

 

El vi s'ha envellit a la bóta

el....s'ha envellit al barril

 

El celler és ple d'ampolles i bótes

la cava és plena de botelles i barrils

 

Estem amarats de suor

La pluja ens ha amarat

La idea ens ha anat amarant

banyats de suor

 

Ets un tafaner

ets curiós

 

Tenim un reguitzell de preguntes

 

Serà ple com un ou

estarà a rebentar

 

Novena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

Quina timba!

precipici

S'han estimbat amb el cotxe

És un paisatge de cingles i penyasegats

... ple de precipicis

 

Té el cap ple de cabòries/maldecaps

 

Endreça la roba

ordena la roba

 

El pa és tou

el pa és tendre

gent jove, pa tou

(gent de poca experiència)

 

La coca és tova

la coca és tendra

 

La carn és tendra

Les anècdotes van acolorir la xerrada

les....van colorejar...

 

No us esfereïu

 

Van passar per alt una cosa

van oblidar...

 

Les declaracions van sacsejar la comunitat

 

Els fonaments trontollen

 

Fer petar la xerrada

Xerrar

 

Li va sortir un blau de la patacada

li va sortir un morat

 

No em destorbis/amoïnis

molestis

 

El meu parer

la meva opinió

 

Rebreu un dvd de franc

rebreu....gratis/gratuït

 

Al caire de l'abisme

 

garbellar les idees/les llavors

Quin sotrac!

Quin daltabaix!

Estigues a l'aguait

vigila

Guaitar

 

L'avió va enlairar-se

l'avió va despegar

 

No rumiïs tant que t'agafarà mal de cap

no pensis tant...

 

La cotilla

el corsé

 

La faldilla no lliga amb les mitges

la ...no casa amb......

 

Això no fa per mi

això no va amb mi

 

Em ve de pas

em ve de camí

 

N'estic fins al cap de munt

N'estic tipa

N'estic farta

n'estic fins a la coronilla

 

Desena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

La porta és mig oberta/ajustada

entreoberta

Està capficat/amoïnat

preocupat

 

Una mica d'ànsia!

Afanyeu-vos

donar-se pressa

 

És curt de gambals/talòs/ruc

és burro

 

És polit/endreçat

és ordenat

 

L'obaga de la muntanya

 

És un dia/espai assolellat

és un dia solejat

 

És un dia/pati ombrívol

 

Costa de pair

costa de digerir

 

La maionesa s'ha negat

la maionesa s'ha tallat

 

Per què? Quina n'és la causa?

a què és degut?

 

A causa de la pluja, .....

degut a la pluja......

 

Tenir el cor encongit

tenir el cor en un puny

 

Se'm va fer un nus al cor/quedar esmaperduda

quedar sobrecogida

 

Se m'ha eixamplat el cor/tranquil.litzar

El vestit em va cenyit

el vestit em va entallat

 

Darrerament

recentment

 

És acabat de fer

és recent fet

 

 

M'adono que ....

em dóno compte que......

 

La camisa és ben rebregada

la camisa és arrugada

Estic ben rebregat després del partit

 

La setmana passada no, l'altra

la setmana passada no, l'anterior

 

La setmana que ve no, l'altra

la setmana que ve no, la següent

 

Tenir por de la foscor

tenir por a la foscor

 

Fer pudor de socarrim

fer pudor a cremat

Anar a passeig

anar de passeig

 

S'ESTRIPA la roba, el paper

Es TRENQUEN les cadires, els gots...

Es REBENTEN les canonades, globus...

Es TRINXEN(fer a miques) els cotxes, les persones, la carn, el menjar

S'ESBERLEN les pedres, la fruita, la llenya

ES CLIVELLEN el llavis, la pell, la fusta

S'ESQUINCEN els llençols, els draps, les branques dels arbres

 

Fer angúnia

Fer nosa

Amoïnar

Emprenyar

Empipar

molestar

 

Estar capficat

preocupat

 

Fa dies que dic el mateix

fa dies que vinc dient el mateix

 

Al parc hi ha un rebutllador

un tobogan

 

Onzena bugada

 

L'actitud davant l'error, i és error tot allò que limita, reprimeix, oprimeix, contrafà i destrueix un ésser (persona, nació o llengua) és cabdal. És la nostra actitud la que determina si l'error ens estalona contínuament i va lligat a la nostra vida individual i col·lectiva o si es desfà com una boira i només passa per les nostre vides sense macular-les.

 

Hi ha diverses actituds genèriques i molt humanes davant l'error.

 

a-Veure'l com un poder al qual només podem doblegar-nos. L'acceptem com a inevitable i aleshores n'esdevenim còmplices. Ens domina. Sovint doblegar-se davant l'error és tan subtil i es disfressa amb tants noms que ho trobem natural. Diem que no hi podem fer res. Que hom s'ha d'adaptar a les circumstàncies, que és llei de vida......

 

b- L'altra actitud és fer veure que no existeix, fer els ulls grossos als límits.

La por profunda de sentir-se impotent davant aquells poders o forces que ens semblen invencibles, crea el perfil del qui va pel món amagant el cap sota l'ala. És el qui diu que tot va bé quan tot s'ensorra. És el qui es nega a veure-hi. És el qui fuig.

 

c- Una tercera manera de reaccionar davant l'error és lluitar-hi en contra. I com més hi lluites, més atrapat hi quedes, i més gros i potent es fa l'error.

 

Hi ha però, una altra actitud que va més enllà de la percepció de l'error, una actitud que sap que la única realitat és la perfecció de tots els éssers. Una actitud que sap que l'error que percebem és la projecció d'insidioses creences, sovint inconscients. Propostes d'una ment mortal que només sap veure límits, perquè la seva existència va indissolublement lligada als límits.

 

Mentre no entenguem la naturalesa fictícia de l'error i ens hi encarem sense por, amb el domini dels qui viuen ancorats en la Veritat, l'increpem i el despullem de les seves pretensions de poder, sense creure-hi, sense lluitar-hi, sense doblegar-nos-hi, només amb la convicció de “no ets res, torna al no res d'on has vingut”, l'error romandrà com un tel que distorsiona la realitat.

Increpar i denunciar l'error és al cap i a la fi anar desmantellant creences ancestrals que hem acceptat sense qüestionar-les i que afaiçonen la nostra vida.

 

Sempre que trobem la inharmonia, l'error, vol dir que hi ha alguna creença que hem de fer emergir a nivell conscient i negar-li el poder.

I això tant a nivell individual com col·lectiu.

La ceba de les falses creences s'ha d'anar pelant tant individualment com col·lectivament si volem tastar l'autèntica llibertat.

 

TOTA INHARMONIA EXTERIOR ENS PARLA D'UNA CREENÇA INTERIOR QUE NEGA LA NOSTRA PERFECCIÓ.

 

A un poble com el català, que fa sis-cents anys que viu entrampat en l'opressió i la mentida, que ha permès el robatori de la seva història i del seu geni nacional, que ha venut la llengua i ha consentit l'esbocinament del seu cos nacional, li és vital fer emergir al conscient col·lectiu totes les creences d'autoodi, de traïció, de negligència.....que reflectim en la nostra història, encarar-les i esborrar-les definitivament, en reconèixer que no tenen cap realitat ni poder, només el que li donem en creure-les reals i exteriors a la nostra consciència.

Aquest procés que vivim va molt més enllà de la història. És un procés ontològic per fer-nos conscients de la realitat perfecta del nostre ésser tant individual com col·lectiu, que només la nostra ignorància i entossudiment en adorar els déus d'aquest món, els déus dels límits, de la por, de les falses identificacions, d'un ego il·lusori que ens acusa contínuament, pot enterbolir. Però mai negar.

 

SOM PERFECTES I GENUÏNS EN LA UNITAT PRIMORDIAL. AQUEST ÉS EL GRAN DO QUE SOM CRIDATS A EXPRESSAR, TOT DEIXANT ENRERE LA CREENÇA EN ELS LÍMITS.

 

Ara és l'hora de la nostra salvació, del nostre alliberament radical. No la menystinguem.

 

I ara tornem-hi. Fem evident la bellesa de la llengua.

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

Fica el raspall dins el calaix

La planta és plena de cuques

és plena de bitxos

La cuca fera

La terra és plena de cucs

 

Aquest bitxo és piquent

(és una planta per condimentar)

 

No ve d'un dia

no corre pressa

 

No tenim tard

no tenim pressa

 

He caigut

m'he caigut

 

Per postres hi ha....

de postres hi ha...

 

Per sopar mengem sopes

de sopar prenem .....

 

Fer classes

donar classes

 

Fer conèixer una cosa/algú

donar a conèixer

 

Pis per llogar

Pis de lloguer

pis en lloguer

 

Llevar-se(quan comences el dia, en lloc d'aixecar-se)

 

Al cap de dos dies

D'aquí a dos dies

dintre de dos dies

 

No haig de fer-ho

no tinc perquè fer-ho

 

 

Vaig a fer un tomb

vaig a donar una volta

La situació ja ha fet el tomb

 

M'ha tocat el sol

m'ha donat el sol

 

Sóc en Morera

sóc Morera

 

On és això?

on està això?

 

Sóc aquí

estic aquí

 

Que hi és l'Ernest?

que està l'Ernest?

 

La setmana vinent/entrant

la setmana següent

 

La setmana passada

la setmana anterior

 

La setmana que ve no,l'altra

la setmana ....següent

 

Miro de parlar tant bé com puc

intento de parlar el millor que puc

Miro de fer-li entendre

intento/procuro de fer-li entendre

 

Hi ha paraules que tot i ser correctes, s'empren en contextos on no s'haurien de fer servir i desfan la llengua d'una manera terrible. Algunes d'aquestes paraules són: millor, següent, anterior, intentar..,tal com es veu als exemples exposats a sobre.

 

Em feu passar les ganes de tot

em traieu les ganes....

 

 

Fa dos dies que fan vaga

porten dos dies fent vaga

 

 

A l'abril aniré a viure....

a partir de l'abril aniré.......

 

 

Hi van ser dos dies

hi van estar durant dos dies

 

 

L'olla va bullint

l'olla continua bullint

 

 

Talla-ho de llarg a llarg

talla-ho al llarg

 

Dotzena bugada

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

Van apamar-ho de cap a cap

De punta a punta

De través

De llarg a llarg

 

Fa pudor de fum

pudor a fum

 

La verdura és més bona al vapor

la verdura és millor al....

 

Val més que m'ho diguis

és millor que .....

 

El Castells és a la Diputació

el Castells està a Diputació

 

 

Ens cobra....

ens ve cobrant....

 

Fregar-se les orelles amb els palets

rascar-se les orelles.....

Gratar-se/esgarrapar-se les orelles

No vull passar-li a davant

(no vull avançar-lo físicament o

amb situacions de feina...)

no vull passar-li per davant

 

No vull passar-hi per davant

(només té el sentit físic de

passar per davant d'algú)

 

Si de cas ja en parlarem

si a cas ja ho parlarem

 

Aprofita-ho/Aprofita l'avinentesa

aprofita

 

Ho han trinxat tot

ho han destrossat tot

 

 

Van arribar tots alhora

van arribar al mateix moment

 

 

Van treballar dos mesos

van treballar durant dos mesos

 

La tendència a emprar durant per assenyalar temps és absolutament redundant quan ja hi ha l'expressió “dos mesos”, “un any”....

 

Fa dos anys que ho diu

ho ve dient durant dos anys....

 

Ja venim/Ja pugem

estem de camí

 

Fem camí

Fer-li el joc

Seguir-li la beta

Donar-li corda

donar-li joc

 

En fa un cas com un cabàs

en fa cas omís

 

Per què vens?

a què es degut que vinguis?

 

Esborrany

borrador

 

Vaig esperar-me dues hores

vaig esperar dues hores

Espera't

espera

 

Que s'esperin

que esperin

 

Que s'espavilin

que espavilin

 

Tretzena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

Tinc esgarrifances/calfreds

temblors

 

 

M'esgarrifo de pensar què fan

 

Xucla fort

xupa

 

És un gandul

és vago

 

Em vaga de pensar-hi

Tinc temps per pensar-hi

em dona temps de pensar-hi

 

Tenim una conversa plaent

una conversació

 

No t'adones de res

no et dones compte de res

 

Assegut

assentat

 

Seu

assenta't

 

Assegut o dret

assentat a de peu

 

Estar-se a peu dret

estar de peu

 

M'ha caigut la cullera a terra

m'ha caigut la cullera al terra

 

Anem/estem atrafegat

estem liats

 

Escalfa l'arròs

calenta l'arròs

 

Escalfa't bé abans de sortir

calenta't bé...

 

Escalfen motors

calenten motors

 

Fem escalfament abans del partit

fem calentament.....

 

T'ha quedat lligada la salsa?

No se m'ha negat

No, se m'ha tallat

Com degota la canal!

L'aixeta degota

Et degota el nas!

gotejar

 

Posa't dret

posa't de peu

 

Empènyer/empenta

emputxar

 

Mengem ous ferrats amb patates rosses

ous i patates fregides

 

Esmolar les eines/les urpes

afilar

 

Bóta de vi

barril

 

La cervesa és amargant

amarga

 

Va aclucar els ulls

 

Parlem-ne

parlem-ho

 

De tant en tant plou

de tant en quan/de quan en quan

 

Que tens gaire gana?

No, no en tinc gaire

que tens molta gana?

no, no en tinc massa/molta

 

Catorzena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

El tub vessa

el tub perd aigua

El radiador del cotxe vessa

el radiador perd aigua

 

Ha fet una becaina

Ha trencat el son cinc minuts

Ha fet una migdiada curta

a fet la siesta

 

El nen ha fet una corredissa

M'han regalat una planta enfiladissa

m'han regalat una trepadora

 

Aclarida, beneïda, venturosa

nit de Nadal

S'ha aclarit el cel

s'ha aclarat el cel

 

Tinc el cos ple de blaus

ple de morats

 

Això no va ni amb rodes

Això no va de cap manera

això no funciona

Què va la màquina?

que funciona la màquina?

 

Ja hi tenim el peu al coll

(ja ho acabem)

 

Quan tot està tan espatllat/fet malbé/trinxat ,

val més començar de cap i de nou

quan tot està tan destrossat, val més començar de nou

 

Hi van ser un quant temps

hi van ser un temps

 

Va haver de fer llit un mes

va guardar llit durant dos ...

S'ESMICOLA el peix, el pastís....

 

El vestit em va petit

el vestit em queda petit

La casa se'm fa petita

la casa em queda petita

L'ajuntament se'm fa petit

l'ajuntament em queda petit

 

Em convé/ens urgeix canviar de pis

tenim urgència en canviar de pis

 

Va granat

Va llarg d'armilla

va sobrat de diners

 

M'estimo més fer-ho com més aviat millor

prefereixo fer-ho com/quan abans millor

No gosis a dir-ho un altre cop

no t'atreveixis a dir-ho una altra vegada

He menjat la sopes

(qualsevol àpat o piscolabis)

he pres les sopes

Em prenc un remei

 

Val més que m'ho diguis

és millor....

 

Aviat ho faràs més bé/malament

ho faràs millor/pitjor

 

Quinzena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

Ja ens anirem veient

ja ens continuarem veient

Van pagant l'impost sense gemegar

continuen pagant.....

 

Tot i la prohibició ho van fent/dient

.......continuen fent-ho

 

Ha abocat l'oli al setrill

ha tirat l'oli al setrill

 

Faig dues coses a l'hora

faig....a la vegada

 

El gat empaita la rata

el gat persegueix la rata

 

M'hauré d'afanyar

Hauré de córrer

Hauré d'anar de pressa

Tirant llarg ens caldran dues hores

com a molt necessitarem....

 

Escamparem la sorra a terra

escamparem......al terra

 

Acomiadar

Fer fora

despedir

 

Mantenir l'escalfor

mantenir la calor

 

Fer malbé/trinxar

destrossar

 

Hi estic d'acord

estic d'acord

 

Dues cadenes/dues cadires

dos cadenes/dos cadires

 

Faig el mínim

faig el mínim possible

Si pot ser, ho farem

si és possible, ho farem

 

Quan havia fet dos solcs...

quan portava dos solcs...

 

De mica en mica

poc a poc

 

Això no va

això no funciona

 

De pèsols, n`he comprat tres quilos

 

Hi parlaré quan pugui

parlaré quan pugui

 

Vull dir....

em refereixo....

 

Feia molts anys que no es conreava

durant molts anys no es conreava

Feia molts anys que no s'hi feia res

 

Les cireres són bones

les cireres estan bones

 

No sé perquè ho haig de fer

no sé perquè ho tinc que fer

Més enllà ja vindreu

més endavant ja vindreu

Et va massa cenyit

et va massa entallat

 

Setzena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

He mirat de venir tant aviat com he pogut

he intentat venir el més aviat possible

No n'hi ha gaire de suc

no n'hi ha massa

 

M'he embaltit quan m'he ajagut

dormitava ajaguda al sofà

 

Em regalimava la suor pel front

em queia la suor....

 

Estava amarat

estava banyat de suor

 

Tanca bé el tap, que no degoti

...que no gotegi

 

És grassa com una vaca

està gorda

 

Gira com un penell

gira com una veleta

 

Tinc dos mesos de coll

tinc dos mesos de temps

 

Puja/porta el nen a coll

puja/ porta el nen als braços

 

Posa't a la gatzoneta

posa't amb cuclilles

 

Té els cabells rinxolats

té els cabells arrissats

Avia el gos

No avieu els gossos pel carrer

No deixeu anar els gossos pel....

no deixeu lliure el gos

 

Han guarnit l'arbre de nadal

adorna l'arbre...

Va guarnit com un ruc

 

He encès l'estufa per temperar la sala

La seves paraules van temperar l'ambient

El senyal era feble

el senyal era dèbil

 

Es va ensorrar/va caure

es va desmoronar

 

Mira d'entendre-ho

intenta entendre-ho

 

Ho va fent

ho continua fent

 

Ens anirem veient

ens continuarem veient

 

Van escampar les cendres

van tirar les cendres

 

Si plou, aixopluga't

Feia vent i es van arrecerar

 

Casament/noces

boda

 

Fins i tot

inclús

 

Va cobrant

no deixa de cobrar

Les bambes no em van bé

no em caben

no m'hi caben els peus a les bambes

 

Dissetena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

Que vas a passeig?

Que vas de passeig?

 

 

Haurem d'anar ballant

haurem de continuar ballant

 

Haig de fer la maleta

tinc de fer la maleta

 

la capsa de mistos

la caixa de mistos

la capsa de les joies

la capsa de les sabates

 

el carregador és dins la capsa del mòbil .

..dins la caixa del mòbil

 

Tant te fa.....

tant te dóna

 

Se me'n fot una merda

se me'n dona...

 

tenim coses per fer

tenim coses a fer

 

Val més això que aturats

millor això que parats

 

És un matusser

És un destraler

És un barroer

 

Aquesta no, l'altra

aquesta no, la següent

 

D'aquí un quart, soparem

d'aquí un quart d'hora, soparem

 

Miro de fer el que cal

intento fer el que cal

 

No tinc tard

no tinc pressa

 

Va, una mica d'ànsia

Afanya't

dóna't pressa

 

 

Si cal, el tornaré a gravar

si fa falta ......

 

Demana'm el que calgui

demana'm el que faci falta

 

Era fora

estava fora

 

On és ?

on està?

 

S'ha fet malbé/espatllat l'ordinador

s'ha trencat l'ordinador/el telèfon

Si no sento ningú no em neguitejo

 

No t'amoïnis

no et preocupis

 

Fes els talls de carn prims

fes els talls fins

 

No sé què es manega

no sé què es porta entre mans

 

No se'm posaria bé el menjar

no m'entraria bé

Se'm fotria de través

 

No us deixeu enredar/engalipar

no us deixeu engatussar

 

Divuitena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

 

Ja m'he escarmentat

ja he escarmentat

 

Endreça l'armari

ordena l'armari

 

Una bona barreja

mescla

 

Si tot un any......

si durant un any......

 

Que l'has de fer servir?

Que et cal?

que l'ha s d'utilitzar?/el necessites?

 

Si va bé l'ordinador....

 

Li han segat l'herba sota els peus

(l'han traït)

 

M'adono que/me n'adono

donar-se compte

 

Anem a comprar

anem de compres

 

T'hi veus amb cor?/N'ets capaç/Goses a fer això?

Ets capaç?

 

La botiga estava farcida/plena de gom a gom

...estava a rebentar

 

Pudor de merda

pudor a merda

 

He triat el més lleuger

he elegit........

 

S'avenia amb els de l'equip

es portava bé amb els de l'equip

 

Es fa conèixer amb les activitats

.....es dona a conèixer

El nen fa bondat

el nen es porta bé

 

Fa massa dies que....

porto massa dies........

 

Dinovena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

Tirant curt arribarem a les set

com a molt aviat/d'hora

 

Tirant llarg seran les onze quan acabarem

com a molt tard

 

A tot estirar...

com a molt

 

Això fa la cara de .../sembla...

fa la pinta

 

Grata'm/ esgarrapa'm l'esquena

rasca'm l'esquena

 

Xarrupa/xucla

chupa

 

Fer més nosa que servei

molestar

 

Fa una calorada/calor de por

fa unes calors..

 

Posa-me'n un plat petit(d'arròs)

posa'm un plat petit

 

Ja hi passaré (quan fas referència a un lloc)

ja passaré

 

Aquests nois no vigilen gens (implica qualitat)

aquests nois no vigilen res

Gira els pantalons del revés

dona la volta als pantalons

 

Capgira la situació

dona la volta a la situació

 

És un caragirat (fals)

 

Et giraré la cara d'un clatellot

 

Li van girar l'esquena

li van donar l'esquena

 

Ho ha fet a la meva esquena

ho ha fet ales meves esquenes

 

Aquest fet és molt tendre

aquest fet és molt recent

 

Li han fet costat/l'han recolzat

li han donat suport

 

No t'hi capfiquis/no t'hi trenquis el cap/ no t'hi amoïnis

no et preocupis

 

El nen fa bondat

el nen es porta bé

 

Ser carn i ungla

estar a partir un pinyó (dit per una persona que treballa a L'Institut d'Estudis Catalans). Perquè us n'adoneu on em arribat!!

 

(fent referència a una activitat que es feia) A la tarda ja hi tornarem

a la tarda ja continuarem

 

Ho van encertar a la primera de canvi, oi?

Ho van encertar a la primera de canvi, no?

 

Titelles

marionetes

 

Riure a cor que vols

riure a carcajades

Vintena bugada

 

Expressions catalanes genuïnes

expressions castellanitzades

 

Torna-ho a embolicar

Embolica-ho de cap i de nou

embolica-ho de nou

 

Al matí tot resplendeix, tot canta

pel matí tot resplendeix...

 

Deixa-ho a terra

deixa-ho al terra

 

Dorm com una soca

dorm com una marmota

 

Què faràs per sopar?

que faràs de sopar?

 

Aquesta poncella és bonica

aquest capullo és bonic

 

Va tocar la bocina del cotxe

va pitar

 

Tenir la mà trencada en fer una cosa

Tenir traça/ser traçut

ser manyós

 

És una marmanyera

és una mandona

 

Van llogar una dida

van llogar una cangur

 

Ja en traurem l'entrellat d'aquesta situació

Ja trobarem el desllorigador...

ja descobrirem.....

 

T'ho explicaré quan baixi

t'ho explicaré després que baixi

Com més aviat millor

com abans millor

 

Van arribar totes dues

van arribar les dues

 

Van ser-hi totes quatre

van ser-hi les quatre

 

T'ho cruspeixes tot

 

Eixuga l'aigua de terra

Eixuga els plats

asseca l'aigua

 

La revetlla de St. Joan

la verbena de St. Joan

 

Sou uns enredacries/uns buscaraons

Sou uns liantes

 

No vull fer safareig

(no vull criticar)

 

aquest arròs és insípid

soso

 

L'artista féu una picada d'ullet a l'espectador

l'artista... un guinyo a l'espectador