Els qui tenim la visió d'una nació catalana lliure i en plenitud, ens fa basques veure els escarafalls del president de la generalitat principatina per defensar un model d'escola catalana, que tots sabem que és més teòric que real, perquè el castellà, de fet, ja és amb una impunitat absoluta la llengua vehicular de moltes escoles.

Uns escarafalls que es redueixen a acceptar que tenir l'escola primària en la llengua pròpia del país és el màxim a què hem d'aspirar els catalans en matèria de llengua. Uns escarafalls que accepten i es justifiquen en el marc constitucional espanyol que ens està matant com a nació. Uns escarafalls que no qüestionen, Déu ens en guardi, el model bilingüe imposat a la transició. Un model que en fer innecessària la llengua catalana dins del territori que li és propi, es consagra com l'estratègia més eficient per anar-la esmorteint, i accelerar-ne la substitució per la castellana.

El bilingüisme és l'estratègia que cal desemmascarar si volem salvar la llengua. Fer veure, perquè l'actitud del Sr. Mas no va més enllà del posat, que defensa la llengua, sense encarar-se amb la submissió lingüística que implica el bilingüisme, és fer combregar els catalans més ingenus amb rodes de molí. Es enganyar-los. I és condemnar irremissiblement la llengua catalana a la seva progressiva substitució per la castellana.

La feinada que té el Sr. Mas a justificar el model escolar català en el marc de la constitució espanyola és com tota l'estratègia encaixista de Convergència un miratge fet de paraules i de formes buides que condemna Catalunya a ser sacrificada a l'escorxador espanyol.

Es evident que el Sr Mas no vol desvetllar-se d'aquesta amnèsia històrica en què s'ha instal.lat i en què vol insta.lar els catalans, però els qui tenim memòria històrica sabem que aquesta legalitat constitucional és d'un estricte punt de vista històric i ètic, absolutament il.legítima, perquè imposa per la força de la llei la submissió de la nació catalana, el seu esquarterament, i n'impedeix la plenitud lingüística i cultural, en fer la llengua catalana innecessària dins del seu territori natural.

L'estratègia del bilingüisme ja ha assolit gran part dels seus objectius. Avui, per a un catalanoparlant viure en català dins la nació catalana: anar a comprar, anar al cinema, a la Universitat, a cal metge... és gairebé èpic per a no dir impossible. Els estrategs del bilingüisme saben perfectament que quan la llengua pròpia del país esdevé innecessària, que quan tothom qui viu al país no l'ha d'emprar necessàriament per trobar feina, per anar a comprar o per accedir a l'oci o a la sanitat, aquesta llengua està condemnada a l'extinció en un termini curt de temps.

Els escarafalls del Sr. Mas, doncs, que no s'enganyi ningú, només allarguen l'agonia de la llengua, perquè no qüestionen, sinó que reforcen l'estratègia que l'està matant: el bilingüisme, expressió de la nostra submissió a l'estat espanyol i de la imposició de la llengua castellana com a cooficial dins de la nació catalana.

En matèria de llengua, als catalans fa anys que des del discurs oficial se'ns vol idiotitzar. Se'ns ha venut com a model de tolerància allò que no és res més que una eficient estratègia colonitzadora per acabar reduint al gueto i a la desaparició la llengua catalana. El model bilingüe no és un model de tolerància, és un model per afavorir el caos lingüístic i fer la farina plana a la substitució lingüística de la llengua pròpia per la llengua dels usurpadors.

I aquesta estratègia ens ha tenallat per totes bandes, perquè les forces espanyolistes colonitzadores empren sistemàticament els entronitzats drets lingüístics individuals dels castellanoparlants, com a argument per a vulnerar els drets lingüístics col.lectius de tota la nació catalana. Quin poble toleraria que els qui viuen a casa seva provinents d'una altra nacionalitat posessin en qüestió la seva integritat lingüística? Només un poble sotmès, gestionat per gent que accepta aquesta submissió!!

Es il.lustratiu del què hem dit, recordar que aquests drets lingüístics que es reclamen i s'atorguen “educadament” als castellanoparlants dins la nació catalana, s'esvaeixen quan els espanyols se situen a Itàlia, a Anglaterra o Polònia. Perquè, de fet, aquests “drets lingüístics individuals” emmascaren la colonització, la imposició lingüística d'una llengua forana, per la força de la llei. I allà on no hi ha hagut ni domini polític ni colonització, o allà on se n'han desempallegat definitivament, aquests drets són inexistents!!

Avesats a una classe política que, segrestada en el seu pensament i en la seva praxi, pel discurs polític imposat per les forces espanyolistes colonitzadores, ha desertat absolutament de la defensa de la llengua i l'ha abandonada al voluntarisme dels seus parlants més conscients, un gest en defensa de la llengua per part del president de la generalitat principatina, ha emocionat a més d'un i els ha obnubila la capacitat d'adonar-se que aquest gest és superflu i inútil perquè deixa que el procés de substitució lingüística avanci sense aturador.

Només hi ha un camí perquè la llengua catalana no sigui engolida i substituïda per la castellana, de la mateixa manera que ha passat amb el gaèlic a Irlanda. FER-LA NECESSARIA. I això vol dir superar el marc legal de submissió política als estats espanyol i francès, o sigui, la Independència. Una independència que restitueixi la legitimitat lingüística dins la nació catalana: l'oficialitat única del català.

Res més ni res menys que el marc legal en matèria lingüística que tenen els països lliures que no han sofert processos de colonització.

Mentre els qui tenen el poder al parlament de Catalunya ja els estigui bé el marc legal que imposa el bilingüisme, i no estiguin disposats a qüestionar-lo, tal com demostra la negació de la tramitació de la ILP presentada per Solidaritat Catalana. Mentre els qui tenen el poder no estiguin disposats a aturar les contínues agressions lingüístiques per part de l'estat, ni a qüestionar el marc legal que les fa possibles. Mentre els qui tenen el poder ja els està bé que el català, la llengua de Catalunya, sigui la Ventafocs dintre del seu regne, tots els escarafalls que puguin fer no representen cap acte substancialment efectiu per al redreçament lingüístic. Són només estratègies de distracció pròpies dels col.laboracionistes de CiU, que en la seva obsessió de reforçar Espanya, han enfonsat Catalunya, i especialment la seva llengua. Aquests escarafalls, però, davant d'un poble que està cansat d'abaixar el cap, si que són efectius , i molt, pel seu rèdit electoral. Prou que ho saben.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció