26 d’octubre 2009

El segon origen

Tants segles de ser una mera ombra en la història, de ser reduïts al silenci, no han d'haver estat en va.

El dolor de saber-se negat en la pròpia manera de ser; el dolor de veure's ignorat i menyspreat; el dolor d'observar les potencialitats no desplegades, ens ha forçat a nedar en les aigües profundes de l'Esser, a cercar un sentit, una direcció, per sota de la superfície de la Realitat, per sota del finíssim i volàtil tel de la història.

Una Realitat alhora simple i complexa, multifacètica, orgànicament integrada, viu al cor de la breu consciència que hem configurat amb la ment humana, caracteritzada per la polaritat excloent, i l'ús limitat dels sentits. Una Realitat que espera ser reconeguda.

La nació catalana camina cap al seu alliberament en un moment històric en què la humanitat està immersa en un canvi de paradigma. Els vells models de percepció, de pensament i d'acció es comproven obsolets. Hi ha un anhel profund i cada vegada més ampli d'autenticitat. Allò que queda circumscrit als nivells purament externs ja no satisfà. I és precisament la recerca desficiosa de solucions limitada a la pell de la Realitat, la que engendra i continua alimentant un pregon desengany i disgust.

Aquesta constatació va imposant un ralentiment i fa girar la mirada cap al cor, perquè hom intueix que ara és l'hora d'escoltar pregonament i sincera per a poder actuar correctament.
Fins i tot el món s'està frenant. L'anomenada crisi econòmica és una aturada necessària d'aquesta consciència que viu circumscrita al nivell superficial de la Realitat.
La humanitat percep, d'una manera confusa en molts sectors, d'una manera lúcida i clara, en d'altres, que hi ha una Presència total, fins ara majoritâriament ignorada, de l'Esser, de la Realitat, que està explosionant.
La ciència està penetrant els secrets de la naturalesa, de l'univers, i mostrant una Realitat inesperada, que es desplega davant els ulls de la humanitat més conscient, amb una intel·ligència i una vitalitat que meravella i interpel·la. L'antic llenguatge de les grans religions va agafant sentit per l'home modern sota la llum dels avenços científics. Està eclosionant una nova consciència. Experimentada per alguns, intuïda per més, ignorada per molts. Però imparable.

I l'autèntic alliberament va indestriablement unit a l'assumpció individual i col.lectiva d'aquesta consciència que se sustenta en el gruix de la Realitat sencera.
Una consciència que es manifesta en el silenci de l'interval, en el silenci del”camí estret”que integra les polaritats en què hem fragmentat les nostres vides i el nostre món. Una consciència que ha estat sempre dintre nostre, esperant pacientment ser escoltada. Una consciència que ens parla de la integritat del nostre Esser, present en aquest ara intemporal, viu en l'escletxa de les polaritats a què hem reduït la nostra vida. Una consciència que ens revela l'home autèntic, l'home nou, l'home que ha integrat el cos, la ment i el cor, i ens revela també l'autèntica humanitat, orgànica, integrada, on “les nacions que no són nacions” periran, i on “les vinyes que no ha plantat el Pare, seran arrencades”. Una humanitat sense les artificiositats de l'opressió i la mentida.
Una humanitat portadora d'una consciència que entendrà el valor de la singularitat, que celebrarà la individualitat en front de la massificació; que celebrarà l'amor més enllà de la tolerància.
Perquè serà l'amor autèntic, no un amor sentimental, sinó un amor d'intenció i d'acció, que reconeix la plenitud de l'altre( sigui home, nació o natura) i l'honora, la força magnífica que sap fer presents totes les potencialitats i viu joiosament el seu desplegament, el bàlsam que guareix tots els errors, la presència inefable que anorrea totes les lleis i s'erigeix com la Llei, el que ha de caracteritzar la nova consciència. I el que farà l'home i la humanitat lliures en el sentit més radical del mot.

Aquesta nova consciència aguditza els sentits físics, allibera la ment de falses identificacions i d'errors, i incorpora el cor com a centre integrador. Perquè només el cor és capaç d'entendre allò que la ment no pot copsar, de sentir les melodies que l'orella no pot captar, i de ressonar amb la cançó de l'ànima de tots els éssers: l'ànima de la flor, de l'arbre i de la terra. L'ànima dels vents i de l'aigua, l'anima del foc i dels estels. I l'ànima de cada nació autèntica. Perquè només el cor és capaç de saber-se part integrant d'aquesta immensa simfonia de llibertat i de joia, que expressa l'Esser desplegant-se harmoniosament amb una bellesa intocada i intocable.

L'alliberament de Catalunya no s'escau per casualitat en el context formatiu d'aquesta nova consciència. Hem estat retinguts per poder sorgir a la llum d'aquesta etapa post-històrica amb la humilitat dels qui han vist destruït el seu fals orgull, la seva prepotència i la seva percepció de la realitat, i amb la força dels qui, obligats al silenci, han tingut el temps per trobar la veu autèntica de la seva ànima, la que neix directament de l'Esser, i que ens assenyala el camí, el lloc i el rol que hem de desplegar en aquest “món nou”.

Ens queda un tràmit inexcusable, per a poder començar a evolucionar joiosament en aquesta dansa de la nova consciència. El de la independència política i la reconstrucció nacional.
Una independència política que només assolirem si aconseguim superar el concepte d'unitat assimiladora i estèril que tant sofriment ha infligit a la nostra nació durant segles, i abracem la idea d'unitat vitalitzadora, que ha de visualitzar-se en la Gran Coalició integrada per les diferents veus i sensibilitats independentistes. Només aquesta unitat en la multiplicitat farà possible la victòria que Catalunya reclama, i garantirà la regeneració nacional, orquestrada per aquesta nova consciència, sota els paràmetres de la integritat i la voluntat de servei a la nació.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

Llibre de presentació internacional