Tants segles de ser una mera ombra en la història, de ser reduïts al silenci, no han d'haver estat en va.

El dolor de saber-se negat en la pròpia manera de ser; el dolor de veure's ignorat i menyspreat; el dolor d'observar les potencialitats no desplegades, ens ha forçat a nedar en les aigües profundes de l'Esser, a cercar un sentit, una direcció, per sota de la superfície de la Realitat, per sota del finíssim i volàtil tel de la història.

Una Realitat alhora simple i complexa, multifacètica, orgànicament integrada, viu al cor de la breu consciència que hem configurat amb la ment humana, caracteritzada per la polaritat excloent, i l'ús limitat dels sentits. Una Realitat que espera ser reconeguda.

La nació catalana camina cap al seu alliberament en un moment històric en què la humanitat està immersa en un canvi de paradigma. Els vells models de percepció, de pensament i d'acció es comproven obsolets. Hi ha un anhel profund i cada vegada més ampli d'autenticitat. Allò que queda circumscrit als nivells purament externs ja no satisfà. I és precisament la recerca desficiosa de solucions limitada a la pell de la Realitat, la que engendra i continua alimentant un pregon desengany i disgust.

Aquesta constatació va imposant un ralentiment i fa girar la mirada cap al cor, perquè hom intueix que ara és l'hora d'escoltar pregonament i sincera per a poder actuar correctament.
Fins i tot el món s'està frenant. L'anomenada crisi econòmica és una aturada necessària d'aquesta consciència que viu circumscrita al nivell superficial de la Realitat.
La humanitat percep, d'una manera confusa en molts sectors, d'una manera lúcida i clara, en d'altres, que hi ha una Presència total, fins ara majoritâriament ignorada, de l'Esser, de la Realitat, que està explosionant.
La ciència està penetrant els secrets de la naturalesa, de l'univers, i mostrant una Realitat inesperada, que es desplega davant els ulls de la humanitat més conscient, amb una intel·ligència i una vitalitat que meravella i interpel·la. L'antic llenguatge de les grans religions va agafant sentit per l'home modern sota la llum dels avenços científics. Està eclosionant una nova consciència. Experimentada per alguns, intuïda per més, ignorada per molts. Però imparable.

I l'autèntic alliberament va indestriablement unit a l'assumpció individual i col.lectiva d'aquesta consciència que se sustenta en el gruix de la Realitat sencera.
Una consciència que es manifesta en el silenci de l'interval, en el silenci del”camí estret”que integra les polaritats en què hem fragmentat les nostres vides i el nostre món. Una consciència que ha estat sempre dintre nostre, esperant pacientment ser escoltada. Una consciència que ens parla de la integritat del nostre Esser, present en aquest ara intemporal, viu en l'escletxa de les polaritats a què hem reduït la nostra vida. Una consciència que ens revela l'home autèntic, l'home nou, l'home que ha integrat el cos, la ment i el cor, i ens revela també l'autèntica humanitat, orgànica, integrada, on “les nacions que no són nacions” periran, i on “les vinyes que no ha plantat el Pare, seran arrencades”. Una humanitat sense les artificiositats de l'opressió i la mentida.
Una humanitat portadora d'una consciència que entendrà el valor de la singularitat, que celebrarà la individualitat en front de la massificació; que celebrarà l'amor més enllà de la tolerància.
Perquè serà l'amor autèntic, no un amor sentimental, sinó un amor d'intenció i d'acció, que reconeix la plenitud de l'altre( sigui home, nació o natura) i l'honora, la força magnífica que sap fer presents totes les potencialitats i viu joiosament el seu desplegament, el bàlsam que guareix tots els errors, la presència inefable que anorrea totes les lleis i s'erigeix com la Llei, el que ha de caracteritzar la nova consciència. I el que farà l'home i la humanitat lliures en el sentit més radical del mot.

Aquesta nova consciència aguditza els sentits físics, allibera la ment de falses identificacions i d'errors, i incorpora el cor com a centre integrador. Perquè només el cor és capaç d'entendre allò que la ment no pot copsar, de sentir les melodies que l'orella no pot captar, i de ressonar amb la cançó de l'ànima de tots els éssers: l'ànima de la flor, de l'arbre i de la terra. L'ànima dels vents i de l'aigua, l'anima del foc i dels estels. I l'ànima de cada nació autèntica. Perquè només el cor és capaç de saber-se part integrant d'aquesta immensa simfonia de llibertat i de joia, que expressa l'Esser desplegant-se harmoniosament amb una bellesa intocada i intocable.

L'alliberament de Catalunya no s'escau per casualitat en el context formatiu d'aquesta nova consciència. Hem estat retinguts per poder sorgir a la llum d'aquesta etapa post-històrica amb la humilitat dels qui han vist destruït el seu fals orgull, la seva prepotència i la seva percepció de la realitat, i amb la força dels qui, obligats al silenci, han tingut el temps per trobar la veu autèntica de la seva ànima, la que neix directament de l'Esser, i que ens assenyala el camí, el lloc i el rol que hem de desplegar en aquest “món nou”.

Ens queda un tràmit inexcusable, per a poder començar a evolucionar joiosament en aquesta dansa de la nova consciència. El de la independència política i la reconstrucció nacional.
Una independència política que només assolirem si aconseguim superar el concepte d'unitat assimiladora i estèril que tant sofriment ha infligit a la nostra nació durant segles, i abracem la idea d'unitat vitalitzadora, que ha de visualitzar-se en la Gran Coalició integrada per les diferents veus i sensibilitats independentistes. Només aquesta unitat en la multiplicitat farà possible la victòria que Catalunya reclama, i garantirà la regeneració nacional, orquestrada per aquesta nova consciència, sota els paràmetres de la integritat i la voluntat de servei a la nació.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

La nostra vida nacional, immersa en la manipulació i la mentida, es caracteritza per la pèrdua del sentit de les paraules. El sentit genuí queda confós i sovint substituït per un altre que n'és sovint l'antagònic. L'ús d'eufemismes per evitar paraules massa clares és a l'ordre del dia. I tot perquè un llenguatge clar, que diu les coses pel seu nom dibuixa la realitat tal com és, sense màscares. I això és el que els senyors de la mentida volen evitar al preu que sigui. Sembrar la confusió, l'ambivalència, la tebior exigeix pervertir el llenguatge.

Estem tan immersos en aquest procés de degradació que sovint ni en som conscients. Per això molta gent no s'explica perquè passa el que passa, i tot continua igual.

Un exemple encara calent n'és el frau que ha fet el Sr. Millet i que saltà a la llum pública a mitjans setembre. El gruix de la premsa estripant-se les vestidures. On hem anat a parar! Un dels símbols més representatius del país empastifat!...Som un país de pandereta!. Paraules i més paraules que emmascaren i eviten la paraula clau que assenyala la realitat i que ho explica tot.
No, no som un país de pandereta, com molts s'entesten a proclamar. Som una colònia.
I en tota colònia, hi ha una elit que ha donat per bona l'usurpació dels colonitzadors, i venent la seva ànima col·lectiva ha acceptat per a la seva nació i per a ells mateixos el servilisme del vassall.

Això té un preu tàcitament acceptat pels colonitzadors i pels traïdors: la corrupció.
Aquest és el fil conductor de la història de totes les colònies, sense excepció. Una classe dirigent, política, econòmica i cultural que permet l'usurpació dels drets legítims del seu poble, però, a canvi, en cobra un preu elevat, en diners i en poder. Aquesta és la trista història de la nació catalana des de fa centúries, i que el franquisme exacerbà, tot convertint la corrupció en un fet tan acceptat que esdevingué normal.
Amb aquesta democràcia tan galdosa que ens han engiponat, i malgrat la llufa que ens han penjat de país “ lliure i democràtic”, aquest fet és més punyent que mai, perquè es continua sense reconèixer ni solucionar el problema de fons fonamental: l'usurpació dels drets de la pàtria catalana.

Aquesta usurpació consentida i, sovint, empesa per amplis sectors de la burgesia, sobretot de les principals ciutats de la nació, s'ha cobrat el preu d'una corrupció galopant a les Illes, a València i també al Principat. Com més interioritzada i desvergonyida la traïció, més estesa i evident la corrupció.

Però el que també saben molt bé tots els involucrats en aquest joc patològic de dominats i dominadors, és que els traïdors estan en darrera instància al servei dels colonitzadors i que seran utilitzats com a bocs expiatoris quan als colonitzadors els convingui.

I això ha passat ara.
Els usurpadors han posat al centre de la llum pública un dels qui, ben embolicat amb la senyera, s'havia venut l'ànima del seu poble per un plat de llenties, sucós, això sí! Just quan el galliner autonòmic se'ls començava a esvalotar, just quan es repetia massa sovint que l'estat ens roba cada dia 60 milions d'euros, han fet saltar a la palestra que el representant d'una institució senyera de Catalunya s'ha embutxacat un bon pessic.

En lloc de reaccionar com volen els qui han manipulat durant segles la nostra gent i la nostra pàtria, i alçar el crit al cel, podríem fer un simple exercici de sentit comú i preguntar-nos a qui serveix de veritat el Sr. Millet?
No oblidem que el Sr. Millet ha permès l'entrada al Palau als hereus directes del feixisme, a “Ciudadanos”, entre d'altres gestos “sospitosos”. I tot en nom de la tolerància i normalitat democràtica, que de fet signifiquen i impliquen acceptar el jou com si encara et fessin un favor.

No ens enganyem, massa homes com el Sr. Millet i moltes de les institucions que havien representat el cor de la nació catalana, avui són només una befa amarga pels qui encara resten fidels a l'esperit de Catalunya, perquè no n'hi havia prou de vendre l'ànima del seu poble, cobrar-ne el preu corruptament, que, a sobre, accepten ser utilitzats contra Catalunya quan convé a aquells a qui reten obediència, i amb els qui escenifiquen aquest joc fastigós: els nostres colonitzadors.

Qui té dos dits de front i es manté íntegre a si mateix i al país no cau en la pseudo-innocència que obnubila el pensament de tants catalans, que es neguen a veure, potser perquè fa massa mal al cor, que no som un poble normal, on els casos de corrupció són fruit de les ambicions personals patològiques. No, a la nostra nació, la corrupció, que és el preu amb què es paga la traïció a la pàtria , és una institució. Negada. Però real.

Es per això que cal que el nostre poble es desvetlli i es desempallegui d'aquesta pseudo-innocència que vol creure que vivim en una bassa d'oli, que els enemics de Catalunya s'han esfumat, i que entre tots ho farem tot, quan de fet, els enemics no només estan ben vius i espavilats, sinó que no paren de treballar com un càncer, rovellant i degradant tot allò més preuat i vital per a la nació, mentre els venuts es reparteixen les molles del pastís i del poder que els amos els deixen administrar.

A mida que va caient la bena dels ulls de cada vegada més compatriotes, es fa evident la profunda rellevància que té un dels punts fonamentals propugnats per Catalunya Acció des de la seva fundació: el de la regeneració política.

Anar cap a la nostra independència, com pretenen algunes veus independentistes mediàtiques, per cedir-la als homes i als partits que no han qüestionat l'stato quo imperant, sinó que s'hi han adaptat, significaria eternitzar al capdavant de la nostra nació el caràcter claudicacionista que ha tolerat i ha perpetrat, de vegades, la traïció, i significaria l'avortament de la regeneració nacional que ha d'assegurar l'esperit i el tremp de la nova Catalunya lliure.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció