Sovint es retreu a Catalunya Acció el llenguatge dur que emprem quan ens referim a la classe política catalana i a tots aquells que segueixen el seu joc. Se'ns recrimina que això posa pals a les rodes per a la unió política dels catalans. En un temps de feblesa, de tebior i de confusió no és gens estrany que el llenguatge clar i contundent espanti. CA està al servei de l'alliberament del poble català, i s'erigeix en la seva veu lúcida. Això exigeix anar a l'arrel dels problemes i posar-ne en evidència les causes i els qui les possibiliten. La gran tragèdia d'aquest país nostre és tant la colonització que patim com la mentida amb què es vol amagar. Una mentida que es nega a dir les coses pel seu nom, i que cerca capgirar i canviar el sentit dels mots i de les coses. Aquesta mentida és generada per la classe política que està al servei directe de l'estat colonitzador i imposada a través dels media i els espais de poder que controlen, i el més punyent és que és acceptada sense qüestionar pels polítics d'obediència catalana. Les persones i els pobles que viuen immersos en la mentida sofreixen uns efectes clarament observats per psiquiatres i estudiosos de diverses disciplines, i que són facilment observables en el nostre poble:

• Estan confosos i els és difícil de veure amb claredat allò que un observador extern veu amb evidència.
• Es tornen febles i porucs i creen una profunda dependència amb els creadors i executors de la mentida.

Per això CA, fidel a l'esperit de llibertat que la guia, ha de ser la veu d'un poble que la mentida ha fet mut i curt de vista, especialment en l'àmbit del nostres polítics. És un error bàsic creure que podem alliberar el nostre poble sense posar en evidència l'opressió, els seus creadors, i els que hi dobleguen el genoll. Això que és tan difícil de copsar pels que estan encara atrapats en la teranyina enganxosa del discurs fals dels nostres colonitzadors, és enunciat en un antic llibre de saviesa com la norma bàsica de comportament per aquells que volen viure una vida ancorada en la Veritat i la Justícia. " I no col·laboreu en les obres estèrils dels que són tenebra: més aviat denuncieu-les " (carta als Efesis,5,11) Aquesta és la clarividència de totes les ments lliures, que saben que tot allò que es pretén construir fent el joc a la mentida en què vivim, mentida que inclou tot el sistema polític i els seus representants, és estèril i està condemnada al fracàs. I no només això, sinó que enfonsa cada cop més el nostre poble en la impotència, perquè l'enfanga en una decadència de la qual és impossible sortir-ne si no se n'assenyala la causa i els responsables. Es imperatiu que aquells que treballen per l'alliberament qüestionin obertament el joc dissenyat perquè siguem sempre els eterns perdedors. La denúncia de la mentida, dels seus executors i de les actituds claudicants que la fan possible és el pas previ i ineludible de qualsevol posició regeneracionista, com la que sosté CA. Quina capacitat es pot tenir per instaurar la justícia i l'harmonia, si no hi ha la lucidesa per veure la mentida amb què ens tenen atenallats, i el coratge per denunciar-la, juntament amb els seus estrategues? Per a CA la regeneració que propugnem va lligada a l'emergència de la nova consciència, la consciència de l'home lliure i capaç de travessar amb la seva visió penetrant les trampes de l'opressió, de l'home coratjós capaç de trencar les cadenes que ens fan esclaus. Voler basar la unitat, per assolir l'alliberament, en la vella consciència que no denuncia clarament i sense embuts l'opressió i la mentida, està condemnada al fracàs. No es pot posar vi nou en bots vells, ja ens recorda un dels més radicals alliberadors de la humanitat, perquè els bots vells, tornaran agre, corrompran el vi nou sense remei. Qui no vulgui comprendre aquesta veritat tan elemental està condemnat a repetir el mateix error una i altre vagada. Ara bé, a aquesta insubornable actitud de denúncia, li cal una segona condició perquè la unitat autèntica, no el mer amuntegament, sigui possible. Tots els grans homes que han treballat per l'alliberament: Gandhi, Luther King... ho tenien clar quan van començar la seva tasca. Quan hom estima vol la llibertat d'aquells a qui estima, i això inclou també l'alliberament de l'opressor de l'arrogància que li permet oprimir i no adonar-se del gran crim que està cometent. Per assolir aquesta llibertat hom ha d'estar disposat a donar-ho tot. Fins la vida, si cal. Xirinacs va deixar escrit en el seu "dietari final" aquesta mateixa convicció. En paraules seves, només serà capaç de portar aquest poble a l'alliberament aquell/s que estiguin disposats a donar el seu temps, els seus diners, a assumir el sofriment que el procés comportarà i a lliurar fins la vida, si cal, per fer-ho possible. Els homes i dones de CA tenim aquesta veritat gravada al nostre cor i volem ser-hi fidels. Som conscients que a mida que el procés d'independència avanci les tensions seran més fortes i les actituds de coratge i de servei s'hauran de fer més evidents. Només els qui tinguin aquest esperit de servei, i la lucidesa i el coratge insubornables seran bons per a liderar l'alliberament i aglutinar la unitat del nostre poble. Ni els claudicants, ni els porucs, ni els que volen quedar bé amb tothom, ni els que cofonen ser bo amb ser bleda, ni els que no volen assumir riscos, ni els que no tinguin un clar esperit de servei no estan preparats per aquesta tasca. És evident que aquesta nova consciència, garantia del nostre alliberament, no és la dels homes que han permès que la nostra nació hagi esdevingut la bagassa de l'estat espanyol, com un esperit lliure denunciava dies enrera. Només la conjunció d'aquests dos aspectes, la denúncia de la incapacitat de la vella consciència acomodatícia i confosa, i un profund i genuí esperit de servei faran possible la consecució de la Independència digna que volem i que ens cal per ser realment lliures i garantir la manifestació en plenitud del nostre Esser nacional. Només aquestes dues actituds ens salvaran de la independència a qualsevol preu i plena de claudicacions que ens serà oferta i que els porucs correran a acceptar. De la mateixa manera que un tros de carbó sotmès a les elevades pressions i temperatures que hi ha al cor de la terra, esdevé una pedra preciosa que traspua la llum amb una brillantor pròpia, també el nostre poble sota l'enorme pressió de l'opressió i de la colonització encoberta, està fent un procés de decantació de tot allò que amaga la llum autèntica de la nostra ànima. És inevitable que en aquest procés vagin aflorant totes les capacitats i els trets més nobles del nostre poble, ara adormits sota el verí de la mentida. I d'esclaus mesells i porucs esdevindrem homes lliures. I el lloc que ocupava "l'home transformat en gos, envilit pel ventre, per l'afalac al ventre, per la por" com denunciava Espriu, serà pres per l'home nou, l'home que trenca cadenes i dissol mentides, no perquè hi lluiti en contra, sinó perquè se'n fa CONSCIENT, hi deixa de col.laborar-hi.

Quan ens adonem que és amb el nostre canvi de consciència, que el nostre món canvia, quan ens adonem que nosaltres podem fer que les coses passin, estarem en el recte camí de l'alliberament, i farem possible que d'aquest poble trist, menyspreat i envilit en sorgeixi la pedra preciosa d'una nació catalana lliure, que reflecteixi al món la llum amb la seva brillantor única i genuïna. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció