CATALANS, Cada onze de setembre revivim el repte històric que tenim pendent: trencar les cadenes de la submissió i la por, i retornar la llibertat a la pàtria catalana. Però, sobretot, cada onze de setembre ens increpa perquè ens adonem amb plena consciència d'allà on rau l'autèntica força del nostre poble. La força que ha omplert de coratge els homes, que tot al llarg de la història, han lluitat fins a la mort en defensa de les nostres llibertats. La força que dóna la clarividència d'entendre que un poble només és digne, si és lliure, i que resignar-se a la submissió porta indefectiblement a la misèria espiritual i material. La força que fa prou lúcid per copsar que la vida nacional, sense llibertat, és morta. Aquesta força, l'autèntica força de la nostra nació, la que ha trempat els nostres homes més nobles i més savis, no és altra que l'Esperit que ens aguanta. L'Esperit que es manifesta en el geni de la nació catalana. És aquest Esperit el que els nostres colonitzadors cerquen d'ofegar per tots els mitjans: a cops de lleis i de Tribunal Constitucional, amb suborns econòmics i polítics, però sobretot amb l'espessa mentida que han ordit per confondre'ns i debilitar el nostre caràcter col·lectiu. Una mentida que fa passar la submissió per convivència, que del robatori sistemàtic, en diu solidaritat territorial, i que mata la llengua catalana fent-la innecessària en benefici de la "lengua común", o sigui, de la llengua imposada. Una mentida, en definitiva, que ens ven com a signe de tolerància cada una de les claudicacions a què ens obliga i ens indueix. Ens emmascaren l'Esperit. Ens neguen l'ànima. Condemnen a mort la nació catalana. Tanmateix, quan l'ànima d'un poble és negligida, ofegada en la mentida i en la descurança, no desapareix, ans al contrari. En la nit fosca a què l'han abocada, retroba la seva autèntica dimensió espiritual, i profundament envigorida, s'encarna en els homes fidels al país, servidors de la Veritat i la Justícia, homes que no es dobleguen davant la mentida. I només quan aquests homes fidels s'asseguin al parlament de la nostra nació, per servir-la, es podrà desplegar aquest esperit que regenerarà tot el nostre cos nacional, de les escoles a les associacions, dels hospitals a les botigues, dels jutjats a les empreses. L'esperit que ens retornarà el veritable sentit dels mots per dir al pa, pa, i al vi, vi. Sense eufemismes, sense mentides, sense manipulacions. Un esperit que farà callar els llavis mentiders que ara parlen amb insolència desafiant i menyspradora. Un esperit que com aigua vivificadora farà rebrotar la nostra pàtria i segarà les cadenes que ara ens empresonen. L’onze de Setembre ens recorda el repte d’alliberament a què estem convocats i també ens assenyala el camí cert de la victòria. Girar el nostre cor i la nostra ment cap a aquest esperit que ens crida des del més íntim del nostre ésser, des del més pregon de la nostra nació, perquè com l'antiga heroïna comprenguem que el poder imbatible no el donen les multituds, ni les manipulacions, ni la força militar o mediàtica, sinó la fidelitat a aquesta crida que ens empeny cap a la plenitud i cap a la Santa llibertat. Catalans, visca Catalunya Lliure. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció