I continuen escampant com pèrfids ofidis arraulits al centre neuràlgic de la nostra nació, el seu verí letal, el seu missatge de mort. Ja denunciava el passat novembre el discurs que representants de la plataforma pel dret a decidir, com a titelles obedients de l’actual direcció d’esquerra, s’encarreguen d’inocular en les capes més conscients de la nostra nació.

Han perdut la decència i utilitzen totes les portes que com a “independentistes” se’ls han obert per a espargir el seu missatge destructor. Fa poc ha estat a la llibreria Tralla de Vic, però, de fet és un degoteig continu tot al llarg i ample del país.

Desactiven els catalans més conscients atacant la seva línia de flotació. Propugnen que abandonem allò que constitueix el nucli essencial del nostre ésser nacional. Que girem l’esquena a la nostra ànima. Ens demanen pla i simple que renunciem a ser catalans per anar cap a la independència. Il.lusos! Quina llibertat pots exercir quan t’has venut l’ànima!

Adonem-nos de la seva perversitat.

Les temptatives d’aniquilació i dissolució del poble català ja són velles. Ho han intentat amb les armes, amb les lleis, amb la substitució demogràfica, però el que fa aquesta temptativa perniciosament original, és que es fa des de les files dels pretesament propis. Fins ara els intents, brutals o subtils, d’afebliment i substitució de la nostra ànima nacional venien des de les posicions dels colonitzadors. Ara aquest discurs afeblidor és articulat pels qui es declaren independentistes i va dirigit a minar la convicció que aquest poble, com tots els pobles, només pot ser realment lliure si manté la seva integritat, el seu caràcter, la seva llengua, la seva manera de ser i de veure el món. En definitiva si som capaços de fer de la nostra ànima nacional la columna vertebral de la nostra vida col.lectiva.

Que aquells a qui bona part dels catalans més conscients van confiar, amb el seu vot, la tasca de revifar les brases del nostre esperit col.lectiu, colgades sota les cendres de tants segles de colonització, ara vinguin amb el discurs que hem de renunciar precisament al nucli generador de la nostra força com a nació, es converteix no només en una traïció flagrant, sinó en un acte perversament criminal.

Ja no és el colonitzador el que ens vol anihilar. Ara, el qui es presentava com l’amic, el que havia de jugar un paper cabdal en el procés d’alliberament s’ha revelat com l’arma més efectiva i letal per anorrear el nostre valor col.lectiu. Sembren el desànim i el desencoratjament i inciten al suïcidi nacional, perquè empenyen els catalans a renunciar a allò que dóna sentit a la lluita per la independència i l’alliberament: la recuperació de la nostra ànima nacional com a eix vertebrador de la Catalunya independent.

Ens volen encomanar la seva niciesa, la niciesa dels que no són capaços de penetrar el cor de les coses i es queden a la superfície de la realitat. No s’adonen que és la qualitat, la força, la determinació, el compromís, en definitiva, la força anímica i espiritual el veritable motor de les persones i la història.

Gent que han seccionat totalment el cordó umbilical amb la seva ànima nacional, no poden entendre el que és meridianament clar pel qui percep amb nitidesa l’origen i causa profunda dels fets externs. No poden entendre que “un amb l’esperit és majoria”.

Aquests necis estan fent una tasca demolidora: desactivar l’esperança. Em comentava un xicot que va sentir aquest discurs a la llibreria Tralla de Vic : “fan fàstic”. Han esdevingut motiu d’escàndol. I l’Esperit encarnat en l’ànima d’aquest poble ja els ha sospesat i ha emès sentència: “ aquell qui escandalitza un d’aquests petits, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar”.

I aquest mateix esperit que volen ofegar sota les cendres de la desesperança, el desengany i el desànim, està atiant ja les brases que aquests mesells traïdors cerquen ofegar. Un vent poderós que no saben d’on ve ha començat a escampar les cendres que colguen les brases de la nostra ànima i atiarà amb tanta força el seu foc intern que tots els necis doblement culpables de girar l’esquena a l’esperit que ens aguanta i d’incitar escandalosament als homes i dones més conscients d’aquest poble a renunciar a la seva ànima, seran consumits com palla seca en un obrir i tancar d’ulls.

Cal que els catalans deixin d’escoltar aquests cants de sirena que emfatitzen la nostra feblesa, que ens empenyen a renunciar a la nostra plenitud, dient-nos que per assolir la nostra llibertat hem de renunciar a aspectes tan fonamentals del nostre ésser col.lectiu com la plenitud lingüística. Cants de sirena que volen la nostra destrucció, perquè sota el gemec planyívol només cerquen entronitzar els drets d’usurpació que els colonitzadors han imposat amb la força i la mentida. Cal que deixem d’escoltar aquests cants de sirena que desvien la nostra atenció de la nostra font de fortalesa.

Girem els ulls cap a la nostra ànima, expressió de l’esperit que ens aguanta. Escoltem-lo silenciosament i ens parlarà de plenitud i llibertat, de creativitat i poder. D’un poder que crida a la manifestació de totes i cada una de les potencialitats del nostre poble. Un poder que expressa una infinita voluntat de Ser. Us parlarà de la justícia que no demana ni accepta claudicacions. I us omplirà d’una força i una joia tan immenses que els cants de sirena us semblaran innocus. Només un estadi de consciència que aquest poble està cridat a deixar enrera.

El futur que crearem serà brillant en la mesura que escoltem els dictats del nostre esperit, que ens exigeix absoluta fidelitat a la originalitat del nostre ésser nacional. A un poble només se li pot arrabassar allò que està disposat a cedir. I hom només cedeix i claudica quan se sent feble. Això és el què pretenen aquests cants de sirena. No us deixeu seduir.

S’acosta l’hora de la veritat. Aixequem-nos com a actors decidits de la nostra història. Mantinguem-nos íntegres en el nostre centre espiritual, el que ens defineix com som. Aixequem-nos resoluts a plasmar la nostra plenitud en el nou paradigma català que crearem. Cap renúncia. Cap claudicació. La nostra força rau en aquesta integritat. No hi ha cap altre camí. No hi ha cap altre argument.

Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció