He llegit l'entrevista que directe.cat! va fer al Sr. Hernàndez. I continua, com la majoria de catalans, equivocant-se en la valoració de les causes que estan destruint la nostra nació. Creieu realment que és la mediocritat dels actuals polítics, la seva incapacitat, l'explicació última de l'eficàcia amb què acompleixen el genocidi lingüístic, històric....del nostre poble? Ja és hora, si realment volem portar a terme el nostre alliberament col.lectiu, d'abandonar aquesta ingenuïtat malaltissa que ens aboca al desastre, així com els tòpics que s'han mostrat inadequats i falsos. Afrontem d'una vegada que els nostres colonitzadors no són "rústecs", ni molt menys "incapaços de fer res". I tant si fan! Fan allò que han estat fent durant centúries: arruinar-nos, destruir-nos. Per quins set sous, després de tants segles d'intens treball destructiu, d'assassinar els nostres millors homes, de xuclar-nos l'ànima i cremar-nos la terra, ara ens hem de creure que, encara que s'autoanomenin catalans i s'hagin dotat d'un coixí pseudo democràtic, els espanyols apoltronats al Parlament de la nostra nació, conxorxats amb els seus amics a Madrid, tenen al cap algun altre objectiu que no sigui la nostra definitiva finiquització com a nació? En el que sí que l'encerta el Sr .Hernàndez és en la descripció d'allò que està fent el tripartit: " un procés de desconstrucció accelerat" " Desmantellament". Però no ens enganyem més!. Aquesta eficacíssima gestió CONTRA la nostra nació no és fruit de la seva incapacitat (A veure si encara ens hauran de fer llàstima!), sinó d'un pla pervers i perfectament estructurat. NO SÓN RUCS, SÓN DOLENTS. Es hora de dir i repetir la veritat sense pèls a la llengua. Tots aquests polítics, tan erròniament infravalorats per part de la majoria de catalans, SÓN INSTRUMENTS DEL SENYOR DE LA MENTIDA, d'una ment perversa i molt intel.ligent que sap confondre i encaterinar amb falses disfresses i discursos a les seves víctimes, o sigui, al poble català, adormint així la força que la pot destruir: la de la plena consciència de la seva presència i dels seus plans. La mediocritat que caracteritza els seus servidors, no és res més que el preu que han de pagar per acceptar ser instruments de la injustícia, de la mentida i de l'opressió. Però us ben asseguro que no és la causa de les seves obres, és només un símptoma del seu esclavatge. La nostra batalla va més enllà de la política, s'inscriu en l'ordre còsmic. És l'enfrontament dels "qui estimen la justícia i avorreixen la mentida" contra els "servidors de la foscor". Encara que el poder d'aquests enemics nostres sembli imponent, és no res, perquè es basa en la falsedat. La seva obsessió és emmascarar la llum que som. No poden suportar la creativitat ni la joia ni la vida que encarna la nostra ànima nacional. És per això que s'han abraonat secularment sobre el nostre poble, portador d'una ànima viva, noble i conscient de la seva veritable naturalesa. La seva força neix de la nostra ingenuïtat en permetre'ls anar teixint la teranyina amb què ens immobilitzen. Només hi ha un camí per acabar amb el domini del mal sobre el nostre poble. Ser plenament conscients que el nostre camp de batalla no és el pati de l'escola, no és un joc innocent i infantil. El nostre camp de batalla és el nostre món íntim, on hem de deixar d'agenollar-nos davant de falsos poders, tot restituint-nos la nostra veritable dimensió, la del nostre centre espiritual més enllà de l'espai i del temps, però ancorat en l'aquí i l'ara. Un centre que ens recorda que som lúcids i forts i que ens retorna el genuí control de la nostra vida. D'aquest centre neix el gest precís i l'autoritat que ordena: "Fora, maleït". I que és inexorablement obeïda. És el gest i el capteniment del futur rei David davant el gegant Goliat, que menyspreava i esporuguia el seu poble. És el gest de qui té la intíma convicció, perquè l'ha experimentada, "que no valen ni la força ni les armes, només val el meu esperit", l'esperit transmutat en pedra, que encerta el punt neuràlgic del gegant. I l'abat. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Aquesta veritat tan evident, però sistemàticament transgredida per part dels estats que ens colonitzen, és corroborada per la física quàntica que demostra que una partícula elemental com l' electró-l'equivalent a l'individu, en el camp de la física-, "mostra diferents propietats- partícula, ona, o una propietat intermitja- en funció del context ambiental en què es troba", tal com explica el Dr. D. Bohm en el seu llibre "wholeness and the implicate order". Aquesta llei d'adaptació de la partícula elemental a les característiques del camp on es troba, que en la física és observable com expressió de la naturalesa de la realitat, i que s'hauria de traduir en el camp social, en la integració/adaptació de l'individu a la nació on viu, és vulnerada per les actituds colonitzadores que desintegren la nostra nació tant superestructuralment com per la base amb polítiques com la legalització, i posem un exemple significatiu, del bilingüisme que afavoreix que els individus en lloc d'integrar-se a la nació, n'esdevinguin elements desharmonitzadors i destructors. Les aberracions que s'estan cometent contra la nostra nació són de fet un sacrilegi contra el disseny de l'univers, són un intent de prostituir la bellíssima Realitat, de la qual en som expressió. L'opressió contra una nació, la voluntat de liquidar-la, és una sacrilegi tant, per no dir més gran, que l'opressió individual. La superació d'aquesta situació i la consecució de l'alliberament, condició necessària per retornar-nos la plenitud i la possibilitat de servei, exigeix un canvi polític radical, però no només això. Va molt més enllà de la política i implica, de fet, un canvi de consciència. La creació d'una nova realitat exigeix forçosament l'emergència d'una consciència que se sàpiga portadora d'aquesta realitat, perquè en última instància, allò que experimentem en la nostra vida és allò que vivim en la nostra consciència. No podem articular una nació lliure si no som lliures. Nietzche, Goethe, tots els grans homes ens ho diuen del dret i del revés: per tenir, per gaudir de qualsevol cosa, primer has de ser. La construcció d'una nació lliure només pot ser liderada per homes de consciència lliure que evidenciïn amb els seus actes, les seves paraules i les seves actituds aquesta llibertat. Es d'una ingenuïtat malaltissa esperar que aquells que han demostrat una continuada connivència amb l'estat i una claudicació submisa als límits que se'ns imposen, siguin els artífexs de la nova Catalunya lliure. Es com demanar peres a l'om. La consciència de l'esclau que es conforma amb les molles de la seva heretat, mai pot engendrar llibertat. En això, com en moltes altres coses, la saviesa popular és taxativa: d'allà on no n'hi ha, no en pot rajar. Si hom no hi sucumbeix, totes les situacions difícils esperonen l'emergència de qualitats, recursos adormits i noves perspectives que conformen, a la pràctica, un eixamplament de la consciència. El repte, doncs, que ha suposat i suposa per a la nostra nació la submissió als estats espanyol i francès, històricament hostils a Catalunya, i decidits a fer-nos desaparèixer, desvetlla cada vegada en més homes i dones aquesta nova consciència que sap amb certesa que la llibertat no es pidola. Hi ha un ancestral llei espiritual que diu que hom només té allò que dóna, que transcrit en un llenguatge més actual diria: hom només té allò que expressa. Es expressant allò que vols, que ho tens. Ningú t'ho pot donar. Som els amos de la nostra plenitud. I això vol dir, exercir-la en tots els àmbits. L'home que té la clarividència d'entendre això, deixa de ser esclau. Es posa dret i esdevé l'autor de la seva vida individual i col.lectiva, perquè sap que allò que vol veure en el món, és allò que ha de viure en la seva vida. Només ell és, en darrera instància, el creador de la seva realitat. L'home que no és capaç de percebre aquesta veritat, és esclafat per les situacions hostils i difícils, i esdevé més esclau, més mesquí. Esdevé un pidolaire d'allò que ja és seu pel simple fet d'existir. L'home i el poble que no és fa càrrec amb dignitat i orgull de la seva herència nacional per portar-la a la plenitud, sinó que només pidola les engrunes d'allò que li correspon de ple dret, tan sols desperta el menyspreu d'aquells que l'oprimeixen. I no podrà assolir la llibertat mentre no trenqui les seduccions i els lligams que el mantenen esclau. Els homes que encarnen la nova consciència nacional emergent han de tenir, doncs, la lucidesa tant de veure amb precisió el dibuix de l'heretat que els ha estat encomanada i que han de plasmar en la realitat material, com de discernir els errors que ens han portat a la situació actual, i que es podrien resumir en la ingenuïtat immadura i la feblesa de caràcter de les classes dirigents, que han pressuposat que el pacte amb el colonitzador ens podria retornar una part d'allò que ens correspon, sense adonar-se que en acceptar el paper de comparses traïen la seva funció de líders. Aquest terrible error de no posar-se dempeus per retornar-nos allò que és nostre, tot foragitant els usurpadors, i que neix de la por que en posar-te dret et decapitin, és propi de la consciència d'esclau que prefereix viure en la misèria espiritual i material, abans que assumir el risc de plantar cara a una situació injusta i denigrant pel nostre poble. Aquesta vella consciència de l'esclau esporuguit i temorenc és la que ens ha portat a la situació agònica que vivim. I mentre aquesta vella consciència continuï instal.lada als centres de poder del nostre poble, ens condemna irremissiblement a enfonsar-nos més i més en la decadència. Els homes que encarnen la nova consciència i que se saben cridats a forjar el futur de la nostra nació, que se saben hereus i responsables d'un llegat espiritual, cultural i lingüístic de primer ordre, ja s'han posat dempeus, amb la ferma decisió de restituir-nos allò que ens correspon, i no vendre's per un miserable plat de llenties. Ens hem aixecat per retornar-nos la dignitat, per deixar enrere els cants de sirena de la feblesa i l'esclavatge i recuperar la nostra veu, emmascarada durant tants segles per una veu estranya, amb la convicció que aquesta és l'única actitud que ens restituirà la nostra heretat. En darrera instància, el que s'està manifestant en aquests homes i dones és l'esperit d'un poble mil.lenari que sap arribada la seva hora, després de segles d'emmudiment forçat, i que alena amb una energia inusual perquè cerca transformar la vella consciència d'esclau en la nova consciència d'home lliure, noble i valent, que reconegui la seva vàlua i decideixi assumir el paper que li pertoca en la història. Si som fidels a aquesta força interior, res no podrà impedir que ens restituïm la llibertat i la plenitud perdudes, perquè en ocupar el lloc que ens correspon com hereus legítims de la nostra nació i assumir la consciència que li correspon, tot l'Univers saltarà de goig i se'ns aplanaran els camins per a assolir l'objectiu que ens ha estat encomanat: l'alliberament històric de la nació catalana. Quan l'esperit, manifestat en aquesta nova consciència, s'erigeixi en el centre director de la nostra vida col.lectiva, totes les potències que l'integren, s'harmonitzaran i es posaran al servei les unes de les altres. S'instaurarà la meravellosa capacitat de no negar res de si mateix, redimint-ho tot i afirmant-ho tot, imprimint a la vida nacional un estil fort i decidit. Quan el nostre poble descobreixi que el nostre tresor no és altre que allò que manifesta la nostra ànima: el caràcter, el pensament, la llengua pròpia, entendrà que només la immersió en la pròpia ànima li obrirà les portes a l'espai d'on provenen totes les potencialitats: l'espai espiritual. Pretendre entrar en aquest espai interior per un altre camí que no sigui el propi, només demostra confusió i feblesa. Com diu Nietzche dels qui reneguen de la pròpia ànima col.lectiva, "no deixa de ser cert que practicar una jardineria acultural és el seu estil de cultivar l'única jardineria de què són capaços". Un poble que sigui capaç de descobrir el seu propi tresor, " és un poble que ha superat els seus lligams, que ha aconseguit remuntar la seva decadència i que de nou és capaç d'insuflar la vida més potent en totes les seves manifestacions". Quan la nostra nació arribi a aquest estat de maduració psíquica i espiritual, haurà arribat l'hora de la creativitat, De la plenitud. Del nostre renaixement. L'hora en què les grans obres de la literatura, la filosofia, la ciència, la música i l'arquitectura brollaran a dojo, com un regal dels Déus als pobles i als homes que, encarant totes les dificultats, han sabut trobar el seu propi camí. Es per això que ens cal instaurar aquesta nova consciència que ens portarà sense dilació a la independència. Per poder fer festa en la joia del nostre ésser nacional, per tornar a viure, i cantar, i respirar amb tots els nostres porus l'aroma "d'aquest esperit que ens aguanta" i que vol jugar al joc de la plenitud amb el nostre poble. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Al servei de qui està Sr. Carod? És evident que no de Catalunya ni dels catalans. Durant la seva gestió al capdavant d'ERC ha utilitzat els profunds anhels de llibertat de tot un poble i els ha manipulat per imposar unes estratègies que han embarcat ERC en un cúmul de despropòsits, aconseguint fer estavellar i destruir el partit que hauria pogut liderar el procés d'independència. I encara hi ha qui vol creure que el càstig rebut a les darreres eleccions és el càstig a la suposada ingenuïtat d'ERC en el pacte amb els socialistes. Cal que els que encara volen amorosir el fracàs que la seva gestió ha suposat pels anhels de llibertat es treguin la bena dels ulls. L'ensulsiada d'ERC, que vostè i la seva camarilla han aconseguit, és fruit d'una estratègia ben pensada i que té les seves arrels anys enrera. Recorda quan va visitar les seccions comarcals comunicant que s'havia de refer l'estratègia del partit i considerar el castellà com llengua de Catalunya? Quan algú a Igualada li va preguntar què ens diferenciaria aleshores dels socialistes i amb quina dignitat podíem defensar la independència si utilitzàvem la llengua com a moneda de canvi, vostè va eludir la resposta. Sabia perfectament que acabava de posar en marxa un pla suïcida per al nostre poble, basat en destruir l'autèntic sentit dels mots. I ha continuat des d'aleshores encunyant expressions com "despolititzar la llengua", "pluja fina" o "independentisme social", creant la subtil teranyina amb què ha confós els catalans i ha distorsionat la realitat que vivim. Des del centre neuràlgic de l'independentisme teixia una estratègia que feia un seguidisme total als interessos socialistes i sobretot a la mentida orquestrada amb el bilingüisme, que cerca ferir de mort l'ànima del nostre poble amb el mínim de soroll possible. Mentida que vol entronitzar la llengua del colonitzador com a llengua pròpia de Catalunya, i fer menys visible la substitució lingüística que amaga el bilingüisme. Sí, vostè va apostar per fer de la llengua del colonitzador, llengua pròpia de Catalunya. Embolica que fa fort! Com més confusió i més mentida, més segava la força dels catalans. I vostè n'era plenament conscient! Sabia abans de cada una de les darreres eleccions que pactaria amb els socialistes, donant-los més parcel·les de poder des d'on escampar el procés d'espanyolització que porten a terme. Fins va arribar a acceptar la comèdia de l'expulsió en el primer tripartit per a rentar-se les mans del gran pas endavant que va representar en aquest procés l'escruixidor repartiment de llicències de tdt, que varen córrer a fer els seus bons amics socialistes un pic vostès van acceptar de deixar un govern que podien haver esbotzat en qualsevol moment. Però no n'hi ha hagut prou amb el daltabaix que ha provocat. La seva estratègia és continuar fent estelles de l'arbre caigut, de l'arbre que vostè ha fet caure! No sé si empés per un ego enorme que no es pertorba davant la destrucció i el dolor que ha creat al cor de molts catalans, o sota les ordres explícites de les forces que volen la nostra anihilació com a nació, ara s'ha apropiat d'una data, el 2014, que Catalunya Acció va fixar com a data per a la independència, i la vol manipular per a acabar de matar l'esperança del nostre poble. Vol buidar-la de contingut tot convertint-la en la data d'un referèndum absurd que no fa avançar ni un milímetre l'assoliment de la independència. Què pretén? Anar marejant la perdiu per entretenir i augmentar el sentiment d'impotència dels catalans? No continuï més aquest joc, Sr. Carod. Se li veu tant el llautó que fa basques! Si estimés Catalunya i hagués volgut gestionar amb integritat i intel·ligència la confiança que molts catalans li van concedir el 2004 seríem ja a les portes de la independència. Però vostè no és aquí per a això, oi? Hi és per matar des del cor de l'independentisme la possibilitat d'alliberament. Vostè no és tonto Sr. Carod, ni ingenu. Cal que tots els catalans se n'adonin i tinguin el coratge de reconèixer allò que s'ha posat en evidència. Vostè ha actuat com un traïdor. Si volem refer-nos de l'afebliment i regenerar el nostre cos nacional hem de començar, com deia Confuci, a retornar-nos l'autèntic sentit dels mots. No podem titllar d'ingenus, els traïdors. Adoptant el rigor en la utilització dels mots, la nostra nació es traurà de sobre la boira de la mentida que ens confon, que ens asfixia i que ens redueix a "massa" en lloc de ser poble. Pobra Catalunya! No en té prou de veure destructors d'esperança allà on hi hagueren homes de la talla humana i política d'en Macià, sinó que ha d'observar astorada i fastiguejada com els dits catalanistes continuen a la deriva sense aprendre dels seus errors. Ara s'empesquen un nou Congrés Catalanista que representarà un pas més en l'aprofundiment de la frustració nacional. Què es pot esperar d'uns catalanistes que no volen canviar el seu rumb d'encaix amb Espanya i, que sentint-se cada vegada més febles, pretenen incorporar persones com el Sr. Maragall per dissimular la seva decadència? Tan difícil és adonar-se que pera Catalunya només hi ha un camí de dignitat: la independència, i que només la decisió ferma del líder/s i el coratge d'encarar-se amb l'estat, la farà possible? Què es pensen que fan amb el Sr. Maragall al seu vaixell? Què pot aportar un federalista de boca, que ha estat sempre al servei del colonitzador, fins que se'ls ha fet innecessari i se l'han espolsat de sobre sense miraments? Només han incorporat un llast més, que fa més predictible la inoperància d'aquest congrés. Més foc d'encenalls que no portarà enlloc, mentre els nostres colonitzadors, ben organitzats i determinats no perden el temps en el seu procés uniformitzador. De fet els polítics "independentistes" i "nacionalistes" els faciliten la seva feina assimilacionista, perquè en perpetuar-se amb polítiques fracassades, creen la crosta que impedeix l'emergència del nou lideratge que s'encari obertament a l'estat espanyol i construeixi amb decisió la nostra independència. El desengany que ha generat tota aquesta classe política ha fet evident que només pot liderar l'alliberament del nostre poble, el qui ja ha esdevingut lliure en el més pregon del seu ésser: l'home que no dóna poder ni a l'opressió ni a la mentida perquè ha deixat de vinclar-hi l'esquena i de col.laborar-hi, l'home que s'obre a l'influx del nucli íntim d'on brolla la integritat, la fortalesa i la capacitat de veure la realitat amb una nova consciència; una consciència que no fa de la por o de l'afany de protagonisme i poder els motors de l'acció. Només l'home guiat per aquesta nova consciència pot trobar les actituds contundents i el recte camí de la llibertat sense caure en els errors, les claudicacions i les falsedats que condemnen irremissiblement a la submissió. L'alliberament només el pot portar a terme l'home de consciència lliure, que amb el seu exemple arrossegui aquest poble cap a noves actituds de fermesa i insubornabilitat. Deixem, doncs, de perdre el temps i no posem més l'esperança en aquests incansables venedors de fum i de fracàs. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Sovint es retreu a Catalunya Acció el llenguatge dur que emprem quan ens referim a la classe política catalana i a tots aquells que segueixen el seu joc. Se'ns recrimina que això posa pals a les rodes per a la unió política dels catalans. En un temps de feblesa, de tebior i de confusió no és gens estrany que el llenguatge clar i contundent espanti. CA està al servei de l'alliberament del poble català, i s'erigeix en la seva veu lúcida. Això exigeix anar a l'arrel dels problemes i posar-ne en evidència les causes i els qui les possibiliten. La gran tragèdia d'aquest país nostre és tant la colonització que patim com la mentida amb què es vol amagar. Una mentida que es nega a dir les coses pel seu nom, i que cerca capgirar i canviar el sentit dels mots i de les coses. Aquesta mentida és generada per la classe política que està al servei directe de l'estat colonitzador i imposada a través dels media i els espais de poder que controlen, i el més punyent és que és acceptada sense qüestionar pels polítics d'obediència catalana. Les persones i els pobles que viuen immersos en la mentida sofreixen uns efectes clarament observats per psiquiatres i estudiosos de diverses disciplines, i que són facilment observables en el nostre poble:

• Estan confosos i els és difícil de veure amb claredat allò que un observador extern veu amb evidència.
• Es tornen febles i porucs i creen una profunda dependència amb els creadors i executors de la mentida.

Per això CA, fidel a l'esperit de llibertat que la guia, ha de ser la veu d'un poble que la mentida ha fet mut i curt de vista, especialment en l'àmbit del nostres polítics. És un error bàsic creure que podem alliberar el nostre poble sense posar en evidència l'opressió, els seus creadors, i els que hi dobleguen el genoll. Això que és tan difícil de copsar pels que estan encara atrapats en la teranyina enganxosa del discurs fals dels nostres colonitzadors, és enunciat en un antic llibre de saviesa com la norma bàsica de comportament per aquells que volen viure una vida ancorada en la Veritat i la Justícia. " I no col·laboreu en les obres estèrils dels que són tenebra: més aviat denuncieu-les " (carta als Efesis,5,11) Aquesta és la clarividència de totes les ments lliures, que saben que tot allò que es pretén construir fent el joc a la mentida en què vivim, mentida que inclou tot el sistema polític i els seus representants, és estèril i està condemnada al fracàs. I no només això, sinó que enfonsa cada cop més el nostre poble en la impotència, perquè l'enfanga en una decadència de la qual és impossible sortir-ne si no se n'assenyala la causa i els responsables. Es imperatiu que aquells que treballen per l'alliberament qüestionin obertament el joc dissenyat perquè siguem sempre els eterns perdedors. La denúncia de la mentida, dels seus executors i de les actituds claudicants que la fan possible és el pas previ i ineludible de qualsevol posició regeneracionista, com la que sosté CA. Quina capacitat es pot tenir per instaurar la justícia i l'harmonia, si no hi ha la lucidesa per veure la mentida amb què ens tenen atenallats, i el coratge per denunciar-la, juntament amb els seus estrategues? Per a CA la regeneració que propugnem va lligada a l'emergència de la nova consciència, la consciència de l'home lliure i capaç de travessar amb la seva visió penetrant les trampes de l'opressió, de l'home coratjós capaç de trencar les cadenes que ens fan esclaus. Voler basar la unitat, per assolir l'alliberament, en la vella consciència que no denuncia clarament i sense embuts l'opressió i la mentida, està condemnada al fracàs. No es pot posar vi nou en bots vells, ja ens recorda un dels més radicals alliberadors de la humanitat, perquè els bots vells, tornaran agre, corrompran el vi nou sense remei. Qui no vulgui comprendre aquesta veritat tan elemental està condemnat a repetir el mateix error una i altre vagada. Ara bé, a aquesta insubornable actitud de denúncia, li cal una segona condició perquè la unitat autèntica, no el mer amuntegament, sigui possible. Tots els grans homes que han treballat per l'alliberament: Gandhi, Luther King... ho tenien clar quan van començar la seva tasca. Quan hom estima vol la llibertat d'aquells a qui estima, i això inclou també l'alliberament de l'opressor de l'arrogància que li permet oprimir i no adonar-se del gran crim que està cometent. Per assolir aquesta llibertat hom ha d'estar disposat a donar-ho tot. Fins la vida, si cal. Xirinacs va deixar escrit en el seu "dietari final" aquesta mateixa convicció. En paraules seves, només serà capaç de portar aquest poble a l'alliberament aquell/s que estiguin disposats a donar el seu temps, els seus diners, a assumir el sofriment que el procés comportarà i a lliurar fins la vida, si cal, per fer-ho possible. Els homes i dones de CA tenim aquesta veritat gravada al nostre cor i volem ser-hi fidels. Som conscients que a mida que el procés d'independència avanci les tensions seran més fortes i les actituds de coratge i de servei s'hauran de fer més evidents. Només els qui tinguin aquest esperit de servei, i la lucidesa i el coratge insubornables seran bons per a liderar l'alliberament i aglutinar la unitat del nostre poble. Ni els claudicants, ni els porucs, ni els que volen quedar bé amb tothom, ni els que cofonen ser bo amb ser bleda, ni els que no volen assumir riscos, ni els que no tinguin un clar esperit de servei no estan preparats per aquesta tasca. És evident que aquesta nova consciència, garantia del nostre alliberament, no és la dels homes que han permès que la nostra nació hagi esdevingut la bagassa de l'estat espanyol, com un esperit lliure denunciava dies enrera. Només la conjunció d'aquests dos aspectes, la denúncia de la incapacitat de la vella consciència acomodatícia i confosa, i un profund i genuí esperit de servei faran possible la consecució de la Independència digna que volem i que ens cal per ser realment lliures i garantir la manifestació en plenitud del nostre Esser nacional. Només aquestes dues actituds ens salvaran de la independència a qualsevol preu i plena de claudicacions que ens serà oferta i que els porucs correran a acceptar. De la mateixa manera que un tros de carbó sotmès a les elevades pressions i temperatures que hi ha al cor de la terra, esdevé una pedra preciosa que traspua la llum amb una brillantor pròpia, també el nostre poble sota l'enorme pressió de l'opressió i de la colonització encoberta, està fent un procés de decantació de tot allò que amaga la llum autèntica de la nostra ànima. És inevitable que en aquest procés vagin aflorant totes les capacitats i els trets més nobles del nostre poble, ara adormits sota el verí de la mentida. I d'esclaus mesells i porucs esdevindrem homes lliures. I el lloc que ocupava "l'home transformat en gos, envilit pel ventre, per l'afalac al ventre, per la por" com denunciava Espriu, serà pres per l'home nou, l'home que trenca cadenes i dissol mentides, no perquè hi lluiti en contra, sinó perquè se'n fa CONSCIENT, hi deixa de col.laborar-hi.

Quan ens adonem que és amb el nostre canvi de consciència, que el nostre món canvia, quan ens adonem que nosaltres podem fer que les coses passin, estarem en el recte camí de l'alliberament, i farem possible que d'aquest poble trist, menyspreat i envilit en sorgeixi la pedra preciosa d'una nació catalana lliure, que reflecteixi al món la llum amb la seva brillantor única i genuïna. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Tingues joia en el que tu ets; i així no podran prendre el que tens. Tao Te Ching XLIV de la traducció anglesa de Joan Mascaró Com pot cap català conscient donar el seu vot a uns polítics que maten amb els seus actes i les seves paraules la nostra joia de ser com a poble, que ens neguen la joia de ser catalans? Ells són els principals responsables de la progressiva anihilació del nostre ésser col·lectiu i per tant de l'espoliació que sofrim a tots nivells, perquè quan es mata l'ànima d'un poble, es destrueix la seva dignitat. La dignitat que aturaria el despropòsit en què vivim. L'única actitud possible avui per a qui estima de cor aquest país és l'abstenció, el rebuig més clar a la mentida que ens xucla i als qui en són els seus instruments. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

El genocidi lingüístic que el partit socialista està portant a terme metòdicament i sense aixecar polseguera amb la imposició del bilingüisme, fent innecessari el català i, per tant, condemnant-lo a una extinció segura i sense soroll, sembla massa lent als manaires del PP i als seus satèl.lits. Els senyors del PP frisen per concloure el genocidi lingüístic tan aviat com puguin perquè són perversos, però no són rucs, i s'adonen que alguna cosa molt poderosa està removent les consciències del poble català, que ells volen agenollat i vençut. Es per això que ara fan mans i mànigues per acabar la feina de substitució lingüística que els seus bons amics socialistes fan tan efectivament i discreta, amb guants blancs. Els capitostos del PP, hereus directes dels qui no han dubtat a matar i a imposar-se per la força de les armes, dels qui porten les mans tacades de sang i el cor corcat per la mentida, els sembla massa suau la mort per inanició a que els socialistes condemnen la llengua d'aquest poble. Els cal posar en evidència la seva prepotència i brutalitat fins i tot en el genocidi de la nostra llengua tan malferida. I què fan davant d'això els polítics que diuen defensar la llengua dels catalans? Què poden fer uns polítics que ja han claudicat davant de l'engany del bilingüisme, i s'han fet així còmplices, amb la seva passivitat i acceptació, de la mort de la llengua? Només el què han fet: llàstima! El Sr. Vidal Cuadras i companyia esgrimeixen l'eterna cantarella de la primacia dels drets individuals per imposar el castellà a l'ensenyament primari. Aquesta cantarella no és res més que la fal.làcia amb què amaguen la voluntat d'entronitzar els drets dels colonitzadors i rematar la substitució lingüística. Uns drets, els que reclamen, que van ser imposats amb sang i després legalitzats amb les seves lleis, i ara amb una democràcia feta a la seva mida. S'emparen en uns drets que ells han fet legals, però que no seran mai legítims, perquè el dret que es basa en l'anorreament i en el genocidi lingüístic de tot un poble és fora de tota justícia veritable! Pe rebatre aquests arguments enganyosos i tragirats, els polítics catalanistes i "independentistes" "assenyats" es neguen a si mateixos l'únic argument que desmunta tot el castell de cartes sobre el qual es fonamenten els nostre botxins. Es neguen a denunciar en veu alta al Parlament de Catalunya i a tot el poble català allò que és el desllorigador de tots els nostres mals. Som una colònia. I els nostres colonitzadors volen acabar el genocidi ben de pressa, perquè els posa nerviosos una feina que se'ls allarga tant. Als polítics d'ERC i de CiU els fa por dir que els catalans tenim una llengua pròpia, i els fa por actuar en conseqüència perquè el català sigui la única llengua en la vida pública, laboral, mediàtica i educativa. Els fa por dir que la presència abassegadora del castellà en la nostra vida social és la prova més evident de la nostra colonització. I com que es neguen l'autèntic argument, l'únic que posa en evidència la mentida amb que ens volen fer beure a galet, entren en el joc del colonitzador i, els toca fer el paper assignat, el de la trista figura, el del perdedor. A aquesta vella consciència, encarnada tant per l'esclau claudicant com pel colonitzador prepotent , se li escapa, però, un element cabdal d'aquesta equació genocida, de la qual uns en són els executors i els altres els qui submisament la permeten. No han pres en consideració l'esperit d'aquest poble. I no l'han pres en consideració perquè no el poden percebre. La mentida, en uns, i l'actitud mesella en els altres, els fa cecs a allò que la realitat té de més genuí i autèntic. Els colonitzadors genocides no són conscients que no és un poble masegat i malferit el que volen acabar d'anorrear, sinó que pretenen ofegar el seu esperit. En la seva arrogància no s'adonen que han esdevingut l'instrument d'aquest esperit que "sempre sobreviu als seus il.lusos enterradors", i amb el sofriment que ens estan infligint, forcen la purificació de l'ànima d'aquest poble, forcen la separació del gra de la palla, forcen allò que tot home i tot poble no pot eludir: reconèixer la seva autèntica Realitat, la font última del seu poder. I és la comunió íntima de l'ànima catalana amb l'Esperit que tot ho sustenta, el factor que mostrarà errònia l'equació humana que els colonitzadors d'aquest poble han planificat. Hi ha una hora per a cada cosa sota el sol. El temps de l'imperi espanyol, presó de pobles, arriba a la seva fi. Es evident per a qui sap llegir els signes dels temps. De la nació catalana saquejada i anorreada pels vells colonitzadors, en sorgirà una pàtria nova, assentada sobre uns fonaments ferms i liderada per homes i dones que serveixen la Veritat i treballen per l'alliberament i la justícia. Són vostès senyors del PP, guiats per un auto-odi que els seria molt terapèutic mirar de fit a fit, els qui han triat enfrontar-se a aquest poble i al seu esperit. No cal que corrin. Ja se'ls ha acabat el temps. Totes les atrocitats que aconsegueixin imposar als qui en aquest poble encara són esclaus, seran com les darreres boires del matí que clou la llarga nit fosca del nostre poble. Aquest sol que dirigeix ara la vida del nostre poble, i que està fent emergir la nova consciència dels homes lliures, les dissiparà en un obrir i tancar d'ulls, al moment que vostès menys s'ho esperin. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

I continuen escampant com pèrfids ofidis arraulits al centre neuràlgic de la nostra nació, el seu verí letal, el seu missatge de mort. Ja denunciava el passat novembre el discurs que representants de la plataforma pel dret a decidir, com a titelles obedients de l’actual direcció d’esquerra, s’encarreguen d’inocular en les capes més conscients de la nostra nació.

Han perdut la decència i utilitzen totes les portes que com a “independentistes” se’ls han obert per a espargir el seu missatge destructor. Fa poc ha estat a la llibreria Tralla de Vic, però, de fet és un degoteig continu tot al llarg i ample del país.

Desactiven els catalans més conscients atacant la seva línia de flotació. Propugnen que abandonem allò que constitueix el nucli essencial del nostre ésser nacional. Que girem l’esquena a la nostra ànima. Ens demanen pla i simple que renunciem a ser catalans per anar cap a la independència. Il.lusos! Quina llibertat pots exercir quan t’has venut l’ànima!

Adonem-nos de la seva perversitat.

Les temptatives d’aniquilació i dissolució del poble català ja són velles. Ho han intentat amb les armes, amb les lleis, amb la substitució demogràfica, però el que fa aquesta temptativa perniciosament original, és que es fa des de les files dels pretesament propis. Fins ara els intents, brutals o subtils, d’afebliment i substitució de la nostra ànima nacional venien des de les posicions dels colonitzadors. Ara aquest discurs afeblidor és articulat pels qui es declaren independentistes i va dirigit a minar la convicció que aquest poble, com tots els pobles, només pot ser realment lliure si manté la seva integritat, el seu caràcter, la seva llengua, la seva manera de ser i de veure el món. En definitiva si som capaços de fer de la nostra ànima nacional la columna vertebral de la nostra vida col.lectiva.

Que aquells a qui bona part dels catalans més conscients van confiar, amb el seu vot, la tasca de revifar les brases del nostre esperit col.lectiu, colgades sota les cendres de tants segles de colonització, ara vinguin amb el discurs que hem de renunciar precisament al nucli generador de la nostra força com a nació, es converteix no només en una traïció flagrant, sinó en un acte perversament criminal.

Ja no és el colonitzador el que ens vol anihilar. Ara, el qui es presentava com l’amic, el que havia de jugar un paper cabdal en el procés d’alliberament s’ha revelat com l’arma més efectiva i letal per anorrear el nostre valor col.lectiu. Sembren el desànim i el desencoratjament i inciten al suïcidi nacional, perquè empenyen els catalans a renunciar a allò que dóna sentit a la lluita per la independència i l’alliberament: la recuperació de la nostra ànima nacional com a eix vertebrador de la Catalunya independent.

Ens volen encomanar la seva niciesa, la niciesa dels que no són capaços de penetrar el cor de les coses i es queden a la superfície de la realitat. No s’adonen que és la qualitat, la força, la determinació, el compromís, en definitiva, la força anímica i espiritual el veritable motor de les persones i la història.

Gent que han seccionat totalment el cordó umbilical amb la seva ànima nacional, no poden entendre el que és meridianament clar pel qui percep amb nitidesa l’origen i causa profunda dels fets externs. No poden entendre que “un amb l’esperit és majoria”.

Aquests necis estan fent una tasca demolidora: desactivar l’esperança. Em comentava un xicot que va sentir aquest discurs a la llibreria Tralla de Vic : “fan fàstic”. Han esdevingut motiu d’escàndol. I l’Esperit encarnat en l’ànima d’aquest poble ja els ha sospesat i ha emès sentència: “ aquell qui escandalitza un d’aquests petits, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar”.

I aquest mateix esperit que volen ofegar sota les cendres de la desesperança, el desengany i el desànim, està atiant ja les brases que aquests mesells traïdors cerquen ofegar. Un vent poderós que no saben d’on ve ha començat a escampar les cendres que colguen les brases de la nostra ànima i atiarà amb tanta força el seu foc intern que tots els necis doblement culpables de girar l’esquena a l’esperit que ens aguanta i d’incitar escandalosament als homes i dones més conscients d’aquest poble a renunciar a la seva ànima, seran consumits com palla seca en un obrir i tancar d’ulls.

Cal que els catalans deixin d’escoltar aquests cants de sirena que emfatitzen la nostra feblesa, que ens empenyen a renunciar a la nostra plenitud, dient-nos que per assolir la nostra llibertat hem de renunciar a aspectes tan fonamentals del nostre ésser col.lectiu com la plenitud lingüística. Cants de sirena que volen la nostra destrucció, perquè sota el gemec planyívol només cerquen entronitzar els drets d’usurpació que els colonitzadors han imposat amb la força i la mentida. Cal que deixem d’escoltar aquests cants de sirena que desvien la nostra atenció de la nostra font de fortalesa.

Girem els ulls cap a la nostra ànima, expressió de l’esperit que ens aguanta. Escoltem-lo silenciosament i ens parlarà de plenitud i llibertat, de creativitat i poder. D’un poder que crida a la manifestació de totes i cada una de les potencialitats del nostre poble. Un poder que expressa una infinita voluntat de Ser. Us parlarà de la justícia que no demana ni accepta claudicacions. I us omplirà d’una força i una joia tan immenses que els cants de sirena us semblaran innocus. Només un estadi de consciència que aquest poble està cridat a deixar enrera.

El futur que crearem serà brillant en la mesura que escoltem els dictats del nostre esperit, que ens exigeix absoluta fidelitat a la originalitat del nostre ésser nacional. A un poble només se li pot arrabassar allò que està disposat a cedir. I hom només cedeix i claudica quan se sent feble. Això és el què pretenen aquests cants de sirena. No us deixeu seduir.

S’acosta l’hora de la veritat. Aixequem-nos com a actors decidits de la nostra història. Mantinguem-nos íntegres en el nostre centre espiritual, el que ens defineix com som. Aixequem-nos resoluts a plasmar la nostra plenitud en el nou paradigma català que crearem. Cap renúncia. Cap claudicació. La nostra força rau en aquesta integritat. No hi ha cap altre camí. No hi ha cap altre argument.

Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Estem vivint uns fets històrics decisius per la nació catalana. Les velles consciències de l'usurpador prepotent i de l'esclau claudicant i submís s'erigeixen orgulloses com torres inexpugnables al centre neuràlgic de la nostra nació, però són gegants amb peus de fang. La nova consciència, la consciència de llibertat, de dignitat i de plenitud; aquesta consciència que regirà en un futur molt proper els destins del nostre poble, està rugint ja com un riu subterrani que és a punt d'esbotzar totes les tanques que li imposen. Aquests fets que atempten contra els fonaments bàsics de la nostra nació ens obliguen a posicionar-nos, i tota resposta o manca de resposta posa en evidència a quina consciència servim amb el nostre pensament, les nostres actituds, les nostres paraules i els nostres actes. Tot aquest procés ha de ser entès no com un simple descabdellament de fets, sinó com un procés de destriament. S'està separant el gra de la palla. Tots som provats al gresol, com l'or és depurat al foc. D'aquesta tria en sorgirà la "resta" sobre la que es construirà la nova nació catalana. Hi ha molta podridura dins la nostra pàtria, i el seu destí és consumir-se sense deixar rastre. A tots els que ens hem compromés en aquest canvi de consciència, se'ns demana des del més pregon del nostre Esser que siguem capaços de portar a terme aquesta transició sense malejar-nos amb aquelles emocions, sentiments i actituds que arrosseguen cap a la destrucció. Cal que fixem la nostra atenció en la llum perenne que crema al centre del nostre Esser: la llum de la integritat, de la sinceritat amb nosaltres mateixos, de la saviesa, de la compassió, del coratge per fer allò que cal fer. I que prenguem la lliure decisió de posar aquest centre espiritual al capdavant de la nostra lluita. Tinguem la saviesa de donar el comandament de les nostres vides i de tot el procés en el que estem inmersos a la nostra autèntica naturalesa. No hem de negar la por, ni l'odi que sovint reclama el seu lloc, ni el desànim, ni la temptació de llençar la tovallola. No, hem de reconéixer tota aquesta amalgama tan humana de pensaments i sentiments i posar-la al servei del nostre centre director: l'esperit que ens aguanta. La infinita saviesa interior de cada un de nosaltres, obeint el comandament rebut, sabrà transmutar i utilitzar totes les nostres potencialitats, emocions i sentiments en benefici de la tasca que ens ha estat encomanada i que lliurement hem acceptat d'acomplir. Exhorto tots els guerrers d'aquesta nació a mostrar la màxima equanimitat davant la crueltat dels atacs que estem patin, i davant la passivitat dels qui tenen els mitjans per evitar-ho i no els utilitzen. Us exhorto a fer el pas decisiu que ens ha de garantir el resultat final: no us contempleu més com a homes febles que s'enfronten impotents als poders foscos de la mentida i l'opressió, amos durant tants segles de l'ànima d'aquest poble. Contempleu-vos a partir d'aquest precís instant com a éssers que han descobert la seva veritable naturalesa: l'esperit. Substància essèncial del nostre Esser i font de la nostra fortalesa. I posem aquest esperit al capdavant de la nostra vida individual i nacional. Aquest esperit d'integritat i absoluta plenitud ha de ser el batec del nostre coratge, la intel.ligència de la nostra ment, els mots que pronunciïn els nostres llavis, la total convicció de la justícia que ens ampara, la força que ens guia cap a la llibertat. Es l'experiència d'aquesta integritat la que ens otorga la certesa que aquest esperit a qui hem donat el comandament ens aplanarà els camins i ens proporcionarà la intel.ligència i el coratge per acomplir allò que ens ha estat encomanat. Ens dóna la convicció que el veritable poder no està en les quantitats ni en les astúcies humanes, sinó en aquesta força harmoniosa, potent i imparable que emana del centre del nostre Esser. Aquest mateix esperit ens impedirà relliscar cap a qualsevol pensament o actitud que posi en perill la consecució en plenitud de la tasca que hem d'acomplir, i farà efectiva la sentència bíblica "deu homes justos salvaran la ciutat". La nostra decisió inapel.lable de situar l'esperit com a estendart i guia de la nostra lluita és la garantia del resultat final: l'alliberament polític i mental de la nació catalana. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

El reputat coneixedor de la naturalesa humana, A. Robbins, ens recorda que "els recursos que necessitem per canviar qualsevol cosa en les nostres vides són dins nostre ja en aquest precís instant". Allò que sovint no els deixa aflorar, i fer que el canvi efectiu s'esdevingui, són les neuroassociacions que hem creat en les nostres conductes, les quals han generat uns hàbits que ens desvien de l'objectiu a assolir. Aquest hàbits ens encallen en l'anomenada "zona de comfort". Aquella zona "ja coneguda", per sortir de la qual cal sovint experimentar la manca de comfort de trencar les velles neuroassociacions, els vells hàbits. Cal coratge i lucidesa per entrar en un nou nivell de consciència que es reflecteixi en la nostra vida quotidiana. Dues condicions per crear canvis consistents en les nostres vides són: - tenir una consciència clara i determinada d'allò que vols, perquè " res no passa en la nostra experiència, si no és a través de la pròpia consciència". - tenir unes raons poderoses, uns perquès prou potents que t'empenyin cap al canvi inexorablement. Aquestes dues condicions, però, queden reduïdes a no res, si continuem fent les mateixes coses, practicant les mateixes conductes que ens han situat on som. Si no som capaços de canviar les estratègies que ens han abocat a la situació insatisfactòria de què volem sortir, les nostres vides no canviaran, i només experimentarem més dolor i frustració. Quan traslladem aquestes consideracions a la nostra vida nacional, ens adonem que les dues condicions essencials es van definint cada dia més clarament per a molts catalans. Volem la independència perquè ens hi juguem ja no només el nostre benestar material i psicològic, sinó la nostra mateixa existència com a catalans. Tenim, doncs, l'objectiu clar i unes raons prou sôlides, perquè tenen a veure amb la integritat del nostre Esser col-lectiu. Què ens té, doncs, continuament encallats en aquest fangar? La raó fonamental d'aquest fracàs continuat s'ha de cercar en la praxis de la classe política catalana, que està instal.lada en la seva zona de "comfort", practicant les mateixes velles estratègies que ens han portat a aquest cul de sac. L'estratègia dels colonitzadors, dels que inoculen la mentida cercant la confusió i l'afebliment del nostre poble, i l'estratègia dels que accepten la colonització i en fan el seu negoci. Ambdós bàndols s'alimenten i es necessiten mutuament per poder-se continuar mantenint a la seva zona "de comfort", amb les panxes plenes i les llengües impostores. I tot això mentre condemnen aquest poble a la indignitat, negant-li l'expressió del seu Ésser. Tenim d'una banda, doncs, els que defensen el dret del colonitzador. Les seves estratègies tenen com objectiu l'afebliment progressiu del poble català i la seva desaparició. Per això el seu interès a amagar els nostres símbols i a substituir la nostra llengua per la dels colonitzadors. En aquesta línia el darrer atemptat perpetrat pel govern del PP de tancar el repetidor de TV3 al País Valencià, no és el més greu, encara que sí el més desvergonyit i brutal, però hem de tenir clar que la insídia practicada continuadament pels socialistes és tan o més letal que la practicada pel PP, perquè és més subtil. Els nostres colonitzadors i els seus fidels botiflers no es cansen de repetir que en democràcia tothom té el mateix dret a defensar el seu punt de vista. S'obliden que la democràcia va ser una conquesta política per defensar la llibertat, no els drets dels opressors, dels colonitzadors. I quan aquesta democràcia es perverteix per justificar una situació a la qual s'hi ha arribat per l'ús de la força i l'abús de les lleis, dictades només a favor de l'usurpador (1), aquesta democràcia és una comèdia. Una comèdia que no es creu ningú que tingui dos dits de front i un veritable sentit de la justícia i la llibertat. A tots aquests colonitzadors que quan els ha convingut s'han emparat en les armes per reduir-nos i sotmetre'ns i que ara s'emparen en la "seva democràcia" per acabar de rematar la feina que fa 300 anys que els dura, se'ls ha de dir ben clar que davant la justícia que "ve de dalt", la justícia de l'Ésser, no tenen cap dret sobre la nació catalana, per molt que ells se l'otorguin amb les seves lleis. Perquè l'autèntica justícia només reconeix el dret a aquells homes que treballen per la llibertat i per la plenitud dels pobles, no els que utilitzen el nom de la justícia o de la democràcia com a eina exterminadora. A tots els colonitzadors, els instal.lats a Madrid, i els instal.lats a la nació catalana els diem ben alt que no els reconeixem cap dret. I denunciem amb veu clara que el genocidi que cometen contra aquest poble és el més gran abús de poder que es pot perpetrar: el crim contra tot un poble. No els reconeixem cap dret, però si que els exigim l'acompliment d'un deure, que el procés de canvi de consciència que està experimentant la nació catalana els obligarà a fer efectiu, per grat o per força: que deixin allò de què s'han apropiat i mantenen per la força, i a força de mentides i manipulació mediàtica. Que treguin la grapa de sobre la nostra nació, a fi que poguem restituir-nos allò que se'ns va arrabassar brutalment: la nostra llibertat, la nostra plenitud com a poble. La nostra ànima nacional. Pel què fa als polítics que diuen, i potser s'ho creuen, defensar la nació catalana, crec que s'haurien de replantejar seriosament les seves estratègies de submissió al colonitzador. On ens han portat els seus ingenus intents d'encaixar-nos amb Espanya? Els resultats són evidents. La nació catalana està en una situació de fallida absoluta en tots els nivells, i malgrat això, encara continuen aferrant-se a les seves posicions autonomistes, amb la vana esperança que les coses s'arreglin. Un savi va dir que la definició més gran d'insensatesa, d'alienació mental "és seguir practicant les mateixes estratègies una vegada i una altra i esperar-ne uns resultats diferents". Això és precisament el què fan aquests defensors dels nostres interessos nacionals!! El que ens hauríem de preguntar és si practiquen aquestes actituds de bogeria suïcida per manca d'intel·ligència, o perquè l'ànima d'esclau que tota colonització desenvolupa en els colonitzats, els escanya el coratge de reconéixer que amb les seves actituds claudicants i acomodatícies només justifiquen la feina del colonitzador: la nostra mort col.lectiva. Aquets trets definidors del caràcter dels representants polítics "catalanistes" i "independentistes?!": la ingenuïtat, la intel.ligència obcecada, l'ànima d'esclau......que cap país lliure toleraria en els seus representants polítics no són, però, els seus pitjors pecats. M'atreveixo a dir que la seva culpa més greu és la seva absoluta manca de confiança en el poble català. La seva absoluta manca de confiança en la nostra capacitat d'esbandir la mentida que ens atenalla i guanyar la llibertat. De fer el salt de consciència que farà la llibertat una realitat inevitable. No saben aquests senyors que les creences dels líders d'un poble es projecten sobre la seva gent? El líder que coneix profundament l'ànima del seu poble i confia en la seva gent té la capacitat de fer brollar totes les potencialitats magnífiques que estan esperant per sortir en escena. Aquesta és la tasca de l'autèntic líder: infondre autoestima, fer créixer la confiança i posar a l'abast de la seva gent els recursoso emocionals i psicològics perquè puguin desplegar totes les seves capacitats. La tasca de l'autèntic líder és recordar al seu poble, amb les seves actituds, amb les seves paraules i amb les seves accions, que són capaços de tot. Que la plenitud és al seu abast. Amb un paper d'anti-lideratge total, els polítics catalanistes i independentistes que ara ocupen els escons del nostre Parlament, exerceixen amb la seva manca de confiança i d'amor per aquest poble, una influència perniciosa sobre l'estat anímic de la nació catalana. Les seves actituds fan el nostre poble més esclau, més mesell, més trist i més infeliç, perquè li neguen el dret més essencial de tot ésser: la reconeixença de la seva vàlua, de les seves capacitats, de la seva bellesa interior i de la seva plenitud. I amb la seva actitud retardatària, frenen l'eclosió d'aquesta nova consciència que té com a senyera la llibertat. Malgrat els seus esforços, però, ja no hi ha res que pugui frenar la instauració d'aquesta consciència. I la seva presència cada dia més arrelada en el cor de més i més catalans, serà el què anorrearà la vella consciència que ara es debat en ple protagonisme en la nostra vida pública. S'esdevindrà com en la imatge símbòlica de l'enderrocament de les muralles de Jericó. La vella consciència, la dels colonitzadors i la dels esclaus donant-se suport mutuament,formen la muralla que ofega la ciutat. Una nova consciència arrelada en la Veritat i la Justícia, que vol la plenitud del poble, fa cap davant les muralles i no fa res més que donar-hi una volta cada dia, durant set dies, fent sonar el corn, fent sentir la seva veu. I el setè dia, les muralles- la vella consciència- s'esfondren. La consciència superior ha reduït al no res l'antiga concepció de la realitat. No és casualitat que es donin voltes a les muralles durant set dies i què al setè dia s'esmicolin. El número set simbolitza la plenitud. Calen set dies, simbòlicament parlant, perquè la nova consciència s'instauri en el cor dels homes. En el moment que aquesta consciència s'ha arrelat, la vella s'esvaeix. Tampoc no és casualitat que la data del 2014 contingui el número set. Ens assenyala la data de la instauració definitiva de la nova consciència com a rectora dels nostres destins nacionals. Mentrestant Catalunya Acció, amb tots els catalans portadors de l'estendart de llibertat, hem començat a donar la primera volta a les muralles tot fent sentir el corn, la crida d'allò que està reclamant el seu legítim lloc. Hem començat les voltes, que es continuaran, una per cada any, dels set que ens separen del 2014. (1) l'exèrcit, el control mediàtic, les lleis contrâries a la llibertat i plenitud del nostre poble. Lleis que han esquarterat el nostre poble, lleis que han situat la nostra llengua en u ghetto en procés d'extinció. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

La manifestació de l'1D ha estat una mostra evident de l'esquizofrènia que pateix la nostra nació. El gruix de la gent que desfilava mostrava, amb els crits i lemes que entonava, el seu anhel d'independència, d'alliberament, de trencar límits, mentre les capçaleres dels dos partits i la plataforma convocant semblaven marxes fúnebres: l'encarnació de l'acceptació patètica de l'estatus quo que ens tenalla. L'escisió, la manca d'unitat al si del cos nacional català entre el clam del català delerós de solucions efectives i la claudicació sistemàtica, la manca de voluntat de les èlits, polítiques i socials, d'anar a l'arrel dels problemes que patim, siguin infraestructures ronyoses, llengua moribunda o serveis sanitaris col.lapsats, es va mostrar amb una claredat brutal a mida que els manifestants anaven arribant al final de la manifestació, on des d'un entarimat es llegia un manifest que feia llàstima. El manifest dels pidolaires. Només s'hi gosava reclamar les engrunes de la nostra herència. I això sense convicció, ni força, ni voluntat real de fer res. Només paraules buides que ens condemnen al mateix forat. Mentre, des dels manifestants s'anaven cridant cada vegada amb menys convicció crits d'independència. El manifest va ser la galleda d'aigua freda perfecta per neutralitzar qualsevol vel.leitat massa enardida!! Ja fa temps que sé que la nostra batalla política és l'encarnació de la batalla espiritual. De la batalla que no podem defugir. Però dissabte es va fer evidentíssim el símptoma que la caracteritza: aquesta esquizofrènia nacional, que va encarar les dues forces que ens esquincen: les de l'alliberament i les de l'inmobilisme, escenificant un diàleg impossible. Hi va haver gent que en va ser conscient. Una senyora al meu costat em comentava que era una vergonya tanta energia esmerçada per acabar en aquella frustració. Una noia es preguntava si la gent era conscient de l'absoluta divergència de missatges entre els convocants i els convocats. Molta gent marxava amb el cap cot i trista. Es va fer visible la impossibilitat de diàleg perquè són dos universos que s'exclouen. La naturalesa de la llibertat dissol l'esclavatge. La del coratge, dissol la feblesa. No hi ha pacte possible. Cal que no ens enganyem. La batalla política que estem vivint és, en última instància, la pugna entre aquestes dues energies. L'enemic és dins de casa. A Mateu 10,34-36, el Crist, que és el nom que la nostra tradició juevo cristiana dóna a la consciència espiritual, ja ens va dir en boca de Jesús: "No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa.(...). Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva." En el llenguatge esotèric, l'espasa és el símbol de la saviesa, de la capacitat de discerniment per anar més enllà de les aparences i estripar el vel de foscor que ens amaga la visió de la Realitat. Aquesta espasa que ens ofereix la nostra pròpia consciència espiritual, aquesta llum que viu en cada un de nosaltres, ens ha de fer veure que en tot home i en tota nació, en tot ésser manifest en el món hi ha una pugna entre a - les forces que ens criden a la inèrcia, a acatar el límit, la feblesa i el domini de la por. Les forces que només contemplen la nostra interfície i es neguen a acceptar la totalitat del nostre Ésser. I, b - les potències espirituals Reals, les que ens diuen que som lliures, totals i perfectes. Les que ens criden a trencar tots els límits i mostrar la nostra veritable naturalesa. Per això, l'autèntic enemic no és mai exterior. Només en un home o una nació on les forces de la inèrcia són dominants pot un enemic exterior posar-hi les seves grapes. Un home o un poble que sigui conscient de la seva autèntica vàlua, que hagi integrat saludablement les energies que s'emparen en la feblesa, el límit i la por, mai pot ser dominat, sotmès, ni robat. És urgent, doncs, que no ens equivoquem i no desviem la nostra atenció del nucli allà on es dirimeix el conflicte. L'estat espanyol només és l'artista convidat que propicia i s'aprofita de la preeminència en la nostra nació de les energies limitadores, febles i porugues encarnades massa bé en els nostres governants, i que també es fan extensives a un gruix considerable de la nostra gent. A nivell nacional, aquestes energies preconitzen dos models antagònics. Els qui han esdevingut instruments de les forces de la inèrcia volen una societat desintegrada. Cerquen, perquè això reforça els límits, una societat on no s'exigeix la integració dels diversos grups culturals i lingüístics que s'han anat establint en territori català. El seu model és l'amuntegament de diferents grups de gent, sense una ànima comuna que en faciliti la integració. La transversalitat cultural que propugnen és l'eufemisme que amaga la mort de la nació en benefici de la societat-massa, el plethos, on l'únic important són els aspectes materials, infraestructures..... No hi ha cap sentiment de pertinença, cap tendresa pels diferents components de la nació, cap amor per la terra o per la llengua que expressa la cosmovisió genuïna del nostre poble. Tot esdevé només instrument per la supervivència, sense cap valor per se. Xirinacs, un nom que des de la tarima va citar sacrílegament algú dels qui propugnen aquesta societat-massa, ja va denunciar abans de deixar-nos, aquesta trampa. No sé, però, quanta gent va copsar la importància del seu missatge últim. Ens posava en alerta. Ens feia parar atenció al nucli de la mentida que ens vol destruir. Les potències espirituals que treballen per instaurar la llibertat, la integritat i la plenitud saben que l'únic model Real és el de la nació autèntica integrada, el demos, un organisme organitzat internament que ocupa el seu lloc en l'espai i en el temps, en perfecta harmonia amb la resta de les nacions, formant l'organisme espiritual de la humanitat. Aquestes energies treballen per construir una nació que mostri un esperit tan potent i lluminós que la integració dels qui van arribant sigui tan natural i desitjable, que esdevingui inevitable. Aquest model ja ha estat intuït per ments tan profundes com Teilhard de Chardin i Xirinacs, cada un des de les seva especificitat. La Veritat és molt simple. Ens revela la visió diàfana i harmònica de la Realitat. Tots la duem gravada i la podem intuir clarament quan deixem d'escoltar la xerrameca de les veus confusionàries que fan la nostra existència com a individus i com a poble una experiència estranya i complicada. La nostra força en aquesta batalla cabdal és ser conscients que hi ha l'emergència d'aquestes energies d'alliberament i dignitat que volen instaurar la Realitat de la nostra nació. I que aquesta emergència és frenada per la resistència de les forces desintegradores. Per superar aquesta resistència, no hem de lluitar-hi en contra, sinó que hem de dirigir la nostra atenció, la nostra escolta cap a l'esperit interior que no cessa ni un instant de mostra-nos el nostre nord i la nostra fortalesa. No hem de gastar ni una engruna d'energia per afeblir aquesta consciència caduca. Tota l'energia l'hem de dirigir a fer forta i poderosa aquesta nova consciència en cada un de nosaltres. En la convicció que neix d'aquesta escolta conscient hi trobarem el coratge i la saviesa a- per superar la inèrcia, el límit i la feblesa que ens vol deformats, desintegrats i infeliços. b- per posar al capdavant d'aquest poble aquesta consciència de llibertat, dignitat i plenitud, encarnada en un nou lideratge que garanteixi la reconstrucció d'aquesta nació íntegra que malda per manifestar-se. Allà on hi ha una sola consciència que s'ha obert a l'escolta de la Veritat, només hi pot haver un desenllaç: la instauració d'allò que és Real. La integritat de l'Ésser en tota i cada una de les seves manifestacions. Per això cloc aquest post amb una invitació a la confiança. " Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar ni res d'amagat que no s'hagi de saber (...) I no tingueu por dels que poden matar el cos, però no poden matar l'ànima(...) No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel què fa a vosaltres fins i tot els cabells us té comptats. Per tant, no tingueu por." (Ma 10,26-32) Sapiguem llegir en aquest llenguatge antic el missatge de confiança, de protecció i de certesa del triomf de les energies de l'alliberament a tot arreu allà on hi ha consciències que han iniciat l'eclosió del seu autèntic Ésser. I saben que la victòria és inevitable perquè no depèn de processos externs, sinó de l'evolució de les consciències que són capaces de reconèixer i fer evident allò que és. No només us faig una invitació a la confiança, sinó que em permeto recordar-vos que la confiança, com molt bé diu Teilhard de Chardin, forma part substancial de l'armadura de tots els guerrers espirituals, de tots els portadors i lluitadors per l'emergència d'aquesta nova consciència. "La virtut suprema és la confiança total". Aquesta certesa absoluta que la plenitud que ja és en tots els àmbits, acabarà eclosionant en la nostra consciència i en la nostra experiència individual i nacional. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

Ahir dissabte, Catalunya Acció va ser convidada a Olot per l'entitat Estelada 2014, juntament amb dos ponents més, un membre de la Plataforma pel dret a decidir i un activista cultural. Tema, l'actual situació del país. Després d'escoltar les exposicions respectives, tinc l'imperatiu ètic de posar en evidència, per l'inmens desconcert i dolor que està creant en el nostre poble, el gèrmen de mort que hi ha implícit en el discurs expressat pel representant de la Plataforma pel dret a decidir, que no és altre discurs que el que Esquerra no para de repetir a tort i a dret: els independentistes han de canviar el discurs. S'ha de superar el discurs identitari i cercar una majoria social a través, del que ells en diuen, la transversalitat cultural. Amb aquestes paraules ens venen a dir: deixeu de ser catalans i fem d'aquest país un poti-poti de cultures i identitats. Enterrem la nació catalana i potenciem una societat híbrida, sense esperit, on les màximes aspiracins siguin materials i econòmiques, i que ningú, ni ells mateixos, saben ben bé què és. De fet està esdevenint per la praxis política que aquest discurs comporta, i que el tripartit executa amb molta diligència, una societat que s'enfonsa cada vegada més en la colonització cultural espanyola, perquè en la realitat sempre acaba havent-hi una llengua i una cultura que s'imposa. I aquest discurs i la praxis que comporta, potencia la cultura del colonitzador, per la simple raó que menysté la catalana. Aquest discurs no només és mortal per a la nostra nació, sinó que posa en evidència que els que l'han generat o no entenen el funcionament de la Realitat, o si són conscients que allò que plantegen xoca frontalment amb la psicològia més profunda dels pobles i de la Realitat, estan enganyant al poble català, venent-li la pròpia mort com a passaport cap a la Independència. De què ens servirà la Independència si hem perdut la nostra ànima! La gent percep intuïtivament l'engany i la trampa implícita en aquest discurs, i per això aquest inmens desengany en que viu inmers el poble català. Quin poble no estaria trist si percebés, encara que només fos d'una forma intuïtiva, que els seus governants els menen cap al suïcidi nacional. Els hi neguen la pròpia ànima! Cal, doncs, el coratge per verbalitzar ben clar: a - Que aquest discurs és una trampa que ens porta d'una manera ràpida i segura cap a la nostra desaparició com a poble. b - Que està basat en una distorsió i manca de coneixement -conscient o inconscient- de la naturalesa de la Realitat i de la psicologia dels pobles. c - Que cal desenmascarar-lo i posar-lo en evidència. La font de felicitat més gran d'un ésser, sigui individu o nació, s'assoleix quan aquest és capaç de desplegar en plenitud la seva genuïna i única manera de ser. Per això cal la llibertat. Per evitar els obstacles que puguin posar pals a les rodes a aquest desplegament nacional únic. I per aquest mateix motiu la colonització és tan perniciosa, perquè en tot procés colonitzador un ésser nacional és encobert per un altre. Es colgat, i no troba l'espai per a manifestar-se en el món. Aquesta és la font de dolor més profunda de tot ésser!! No tenir el propi espai vital col.lectiu. En la seva maduració històrica, les nacions, aquests éssers col.lectius que integren tota la humanitat, com òrgans d'un gran cos mundial, es doten d'una estructura d'estat per poder garantir-se un espai vital, en l'espai i en el temps, a fi d'expressar la creativitat i manera de ser pròpia. I els que són líders intel.ligents saben que per assegurar la properitat del seu poble cal que l'esperit propi que es manifesta en la llengua, en la cultura, en les arts, en el seu pensament, sigui potenciat i envigorit. La resta, la prosperitat material, segueix indefectiblement, com la llum va unida al sol. I sinó, observeu les grans nacions del món. Quina cura tenen a preservar les seves essències, allò que les defineix! perquè saben que si aquest esperit s'esllangueix o mor. tota la nació mor darrera seu! Què pretenen, doncs aquests senyors d'Esquerra i de la Plataforma pel dret a decidir? No vull ni puc jutjar les seves intencions més íntimes en desplegar aquest discurs i la praxis consegüent, però si que haig de dir que les conseqüències pràctiques que genera són la mort de la nostra nació. Quina majoria social més galdosa! Una massa sense ànima. Ja ho va denunciar en Xirinacs en el poema de comiat que ens va deixar. Seguirem sense fer cas de les veus que han demostrat una fidelitat absoluta pel nostre poble i consentirem que se'ns continui inoculant aquest verí letal? Els qui propugnen aquest discurs haurien d'entendre que una nació és un organisme viu que necessita, per garantir la felicitat de tots els qui la constitueixen, poder expressar en plenitud la seva pròpia idiosincràcia. I que l'arribada en aquest cos nacional de gent d'altres cultures mai pot posar en entredit el dret i l'exigència vital de la nació que acull els nouvinguts, a manifestar-se en la seva integritat i plenitud. Gandhi, l'home compromés amb la Veritat i defensor de la llibertat i la Independència dels pobles colonitzats va dir: " Tot dret ha d'anar precedit sempre d'un deure acomplert". Aquesta idea és fonamental perquè tothom, vingui d'on vingui, entengui quin és el seu lloc i la seva responsabilitat. Quan hom s'integra en un cos nacional nou, abans de poder disfrutar dels avantatges i del nou grau de llibertat que guanya en viure-hi, ha d'exercir un acte de responsabilitat, i acomplir el deure que tot dret porta implícit, i que en aquest cas és integrar-se culturalment i lingüísticament al seu nou país. Pretendre que hom té els drets de membre d'una nació sense haver acomplert el deure bàsic de fer-se'n un membre culturalment integrat, només porta al caos i el desordre. La persona que es nega ha esdevenir membre integrat en el seu nou cos social esdevé llavors un colonitzador, o una eina dels colonitzadors. Mireu com aquest deure és exigit per tots els estats a través de la seva legislació, a fi d'assegurar la integritat del seu cos nacional. I aquí es difon un discurs i una praxis per part de la classe governant que va contra la lògica implacable que apliquen totes les nacions lliures, cultes i civilitzades del món occidental. Són insensats o malèvols els qui despleguen aquest discurs? En qualsevol cas no són dignes de governar ni el nostre poble ni cap altre poble, perquè allò que propugnen només porta a la infelicitat, al dolor i a la nostra ruïna espiritual i material. Vivim uns temps històrics que demanen un coratge i una lucidesa inusual per desenmascarar aquests tiraranys de confusió i de mentida que encobreixen el nostre genocidi nacional. I aquest coratge i lucidesa només els podem trobar en aquest esperit que tants necis pretenen enterrar, però que rebrota arreu amb una força imparable en els cors i les ments dels homes i dones íntegres del nostre poble. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció

En el debat sobre la Independència fet la setmana passada a 8tv, un dels ponents que defensava la independència va afirmar que en una Catalunya independent el català i el castellà haurien de ser llengües oficials, sense cap rèplica per part de la resta d'independentistes de la taula. Només una actitud d'estupefacció per part del Sr. F. de Carreres, que com bon espanyol, va mostrar la seva incomprensió que hom vulgui la independència per continuar mantenint la llengua colonitzadora. Un botifler va ser l'únic a la taula que es va sobtar de la incoherència enunciada!!Precisament perquè els espanyols són conscients que el moll de l'os de la colonització descansa en la llengua. Aquesta assumpció del bilingüisme per part de partidaris de la independència, posa en evidència: 1 - que el criteri feble i confós que tants segles de colonització ha incrustat en la ment de molts catalans, no els permet adonar-se que renunciar a la plenitud de la llengua pròpia al propi territori és una claudicació que afecta la nostra Essència, i la qualitat i el sentit mateix de la independència. Cap persona amb capacitat de pensar lliurement, no pervertida per cap pressió colonitzadora podria entendre una afirmació d'aquesta envergadura. I si no, mireu com va reaccionar el Sr F. de Carreres. 2 - que hi ha un sector de l'independentisme que té por de l'enfrontament (dialèctic i polític) inevitable amb els colonitzadors, i pretén evitar-lo claudicant en la qüestió lingüística. És al voltant de la llengua on els espanyols estan creant la màxima confusió, i on pretenen estovar al màxim el pensament dels catalans, a fi de tombar-lo amb facilitat. I a fe de Déu que ho estan aconseguint, perquè abans de l'enfrontament final ja n'hi ha que es venen la llengua a canvi de res!. Arribats a aquest punt on ja s'ha constatat la manca de criteri i la feblesa d'alguns representants de l'èlit independentista, cal que aquells que ja ens hem desempallegat dels tics del colonitzat i tenim diàfanament clar per a què volem la independència aclarim la situació. El procés d'Independència de Catalunya és un camp de batalla, un enfrontament entre les forces de la LLibertat i les de l'opressió i la usurpació. Les forces de l'opressió i la usurpació encarnades en l'estat espanyol i els seus botiflers cerquen escampar la confusió i crear la por. I per això tergiversen el sentit de les paraules: amaguen la substitució lingüística amb el terme bilingüisme, inventen conceptes per definir la catalanitat -i enunciades per expresidents de la colònia-, que cap país lliure, ni ells mateixos acceptarien al seu país..., s'atreveixen a tornar a esgrimir l'amenaça de la violència -recordin les paraules del Sr. Vidal Cuadras en el mateix debat-, per aconseguir que les ànimes més porugues es tornin a agenollar i empassar la submissió abans d'encetar la contesa. Estan tan avesats a emprar la força bruta, exèrcit, GALS, que no s'adonen que aquest tic seu tan congènit posa en evidència la nostra raó. Evidència que la seva democràcia només és un maquillatge que vol i no pot dissimular un estat d'opressió, que malgrat el canvi en les formes externes, es manté invariable en el fons. Hem de ser conscients que hi ha entre nosaltres un enemic que fa segles que ens vol destruir, i que juga en tots els fronts. Un enemic que ens manipula burxant la feblesa i la por, que tants segles de colonització i d'ús brutal de la força, han dibuixat com a tret dominant en la psicologia de molts catalans. Seria bo que ens adonéssim d'una vegada que no participem en un joc de saló. Acarem una batalla cabdal, ja no només pel futur del nostre poble, sinó per a tota la humanitat, perquè la colonització- el gran repte a què ens enfrontem- és una de les eines més perverses de les forces de l'opressió. Cada nació del món té una ànima que brilla amb una llum pròpia i que aporta la seva originalitat al conjunt de la humanitat. Ofegar l'ànima d'una nació, sobreposant-n'hi una altra és un crim d'una magnitud que potser costa de copsar a les ments més distretes, però que tota persona íntegra i que estima la humanitat percep clarament. En aquest nou despertar de l'Era d'Aquari, el desvetllament de les ànimes nacionals, i per tant els processos de descolonització són i seran processos inevitables. El nou nivell de consciència que va emergint instaurarà un nou ordre mundial, on tot el què existeix, homes i nacions, brillarà amb la seva llum pròpia, única i perfecta, sense que cap força aliena els desdibuixi o enmascari. Però hem de ser molt conscients que només la nostra capacitat de posar en evidència la mentida i els mentiders ho farà possible. Cal que deixem al descobert les trampes de discurs, les trampes legals ... que l'usurpador ha teixit per fer-nos-hi caure de quatre grapes. Només hi ha una cosa que els desarma. Confrontar-los amb la Veritat pura i dura, sense pal·liatius. No poden suportar-la. Els volatilitza. I aquesta Veritat és que la seva voluntat última és destruir la nació catalana, com ho proven tots i cada un dels seus actes: les guerres a què ens han condemnat, les seves lleis .... des que van posar la grapa a casa nostra. Per això cal verbalitzar ben clar, perquè ho entenguin, que coneixem les seves intencions i el joc que juguen, però que no ens fan por perquè la seva força només se sustenta en la mentida, i això no pot res davant la nova consciència que guia el pensament i les accions de cada vegada més catalans. Les declaracions fetes en el debat televisiu posen en evidència que la feblesa, la por i la manca d'un criteri clar per part d'algunes veus dintre l'independentisme poden corrompre la Independència abans d'assolir-la, i ens encaminen per una via errònia que donarà com a fruit un avortó híbrid condemnat a morir abans d'hora, en lloc de la Independència digna que aquest país és mereix. Aquesta feblesa, aquesta por, denota una malaltia de l'ànima, que només es pot guarir anant al centre del nostre Ésser. Segons la llei de Hering, l'autèntic guariment va sempre de dins cap enfora. Siguem savis, i adonem-nos que la superació de les nostres febleses com a poble, la visió clara d'allò que ens defineix i a la qual cosa no podem renunciar, només serà possible quan fem comunió amb l'esperit català. Quan siguem capaços de percebre el batec d'aquest esperit sota la pell de la nostra terra, alenant en l'aire i en la llum que ens envolta, desplegant-se en el cor i les ments de tots aquells que l'estimen, amb una voluntat infinita de manifestar-se en tota la seva genuïnitat. Quan siguem prou sensibles per percebre'l amb tota la seva bellesa serem conscients del crim que representa substituir-nos la llengua, una substitució que és la violació de la nostra veritable identitat: el caràcter, el pensament i la creativitat catalana. Els independentistes que no ens hem deixat vèncer per la confusió ni per la por, que sabem que la Independència només val la pena si serveix per retornar-nos la nostra catalanitat en absoluta plenitud, assumim el paper de guerrers espirituals amb una tasca molt específica: retornar al nostre esperit nacional l'espai territorial, mental i anímic per a què pugui florir en tota la seva bellesa . La nostra primera tasca és viure-hi en comunió, posar-nos al seu servei. I Ell mateix ens forneix les armes que anihilaran la mentida, la feblesa i la por. Ens forneix amb: - una capacitat de fidelitat absoluta a la seva voluntat, una voluntat que ens vol catalans arreu de la nació catalana. - la intel·ligència per desemmascarar i acarar les mentides i la petulància. - el coratge, que és el segell dels homes lliures. Com diu el poeta "em sento malalta d'amor pel meu país", i em dol al més profund de la meva ànima veure com alguns dels qui diuen defensar-ne la Independència, renuncien amb una inconsciència total al do més gran que se'ns ha concedit. Ser els portadors d'una heretat riquíssima i d'una creativitat inusual: la nostra catalanitat. Els homes més nobles del nostre poble han donat la vida per servar la flama d'aquesta catalanitat durant la llarga nit fosca del nostre poble, per fer-la arribar amb dignitat en aquesta hora històrica: la del nostre alliberament. Els homes i dones que som capaços d'adonar-nos de la trampa del bilingüisme, no permetre'm que la feblesa i la inconsciència faci inútil tant d'esforç i tanta sang vessada. Ens erigim en la veu que denúncia aquests errors i deixa clar que no tolerarem que prosperin. Catalans! Siguem fidels a "l'esperit que ens aguanta" i no permetem que s'hi mercadegi. Aquesta és la nostra tasca aquí i ara!. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció