El reputat coneixedor de la naturalesa humana, A. Robbins, ens recorda que "els recursos que necessitem per canviar qualsevol cosa en les nostres vides són dins nostre ja en aquest precís instant". Allò que sovint no els deixa aflorar, i fer que el canvi efectiu s'esdevingui, són les neuroassociacions que hem creat en les nostres conductes, les quals han generat uns hàbits que ens desvien de l'objectiu a assolir. Aquest hàbits ens encallen en l'anomenada "zona de comfort". Aquella zona "ja coneguda", per sortir de la qual cal sovint experimentar la manca de comfort de trencar les velles neuroassociacions, els vells hàbits. Cal coratge i lucidesa per entrar en un nou nivell de consciència que es reflecteixi en la nostra vida quotidiana. Dues condicions per crear canvis consistents en les nostres vides són: - tenir una consciència clara i determinada d'allò que vols, perquè " res no passa en la nostra experiència, si no és a través de la pròpia consciència". - tenir unes raons poderoses, uns perquès prou potents que t'empenyin cap al canvi inexorablement. Aquestes dues condicions, però, queden reduïdes a no res, si continuem fent les mateixes coses, practicant les mateixes conductes que ens han situat on som. Si no som capaços de canviar les estratègies que ens han abocat a la situació insatisfactòria de què volem sortir, les nostres vides no canviaran, i només experimentarem més dolor i frustració. Quan traslladem aquestes consideracions a la nostra vida nacional, ens adonem que les dues condicions essencials es van definint cada dia més clarament per a molts catalans. Volem la independència perquè ens hi juguem ja no només el nostre benestar material i psicològic, sinó la nostra mateixa existència com a catalans. Tenim, doncs, l'objectiu clar i unes raons prou sôlides, perquè tenen a veure amb la integritat del nostre Esser col-lectiu. Què ens té, doncs, continuament encallats en aquest fangar? La raó fonamental d'aquest fracàs continuat s'ha de cercar en la praxis de la classe política catalana, que està instal.lada en la seva zona de "comfort", practicant les mateixes velles estratègies que ens han portat a aquest cul de sac. L'estratègia dels colonitzadors, dels que inoculen la mentida cercant la confusió i l'afebliment del nostre poble, i l'estratègia dels que accepten la colonització i en fan el seu negoci. Ambdós bàndols s'alimenten i es necessiten mutuament per poder-se continuar mantenint a la seva zona "de comfort", amb les panxes plenes i les llengües impostores. I tot això mentre condemnen aquest poble a la indignitat, negant-li l'expressió del seu Ésser. Tenim d'una banda, doncs, els que defensen el dret del colonitzador. Les seves estratègies tenen com objectiu l'afebliment progressiu del poble català i la seva desaparició. Per això el seu interès a amagar els nostres símbols i a substituir la nostra llengua per la dels colonitzadors. En aquesta línia el darrer atemptat perpetrat pel govern del PP de tancar el repetidor de TV3 al País Valencià, no és el més greu, encara que sí el més desvergonyit i brutal, però hem de tenir clar que la insídia practicada continuadament pels socialistes és tan o més letal que la practicada pel PP, perquè és més subtil. Els nostres colonitzadors i els seus fidels botiflers no es cansen de repetir que en democràcia tothom té el mateix dret a defensar el seu punt de vista. S'obliden que la democràcia va ser una conquesta política per defensar la llibertat, no els drets dels opressors, dels colonitzadors. I quan aquesta democràcia es perverteix per justificar una situació a la qual s'hi ha arribat per l'ús de la força i l'abús de les lleis, dictades només a favor de l'usurpador (1), aquesta democràcia és una comèdia. Una comèdia que no es creu ningú que tingui dos dits de front i un veritable sentit de la justícia i la llibertat. A tots aquests colonitzadors que quan els ha convingut s'han emparat en les armes per reduir-nos i sotmetre'ns i que ara s'emparen en la "seva democràcia" per acabar de rematar la feina que fa 300 anys que els dura, se'ls ha de dir ben clar que davant la justícia que "ve de dalt", la justícia de l'Ésser, no tenen cap dret sobre la nació catalana, per molt que ells se l'otorguin amb les seves lleis. Perquè l'autèntica justícia només reconeix el dret a aquells homes que treballen per la llibertat i per la plenitud dels pobles, no els que utilitzen el nom de la justícia o de la democràcia com a eina exterminadora. A tots els colonitzadors, els instal.lats a Madrid, i els instal.lats a la nació catalana els diem ben alt que no els reconeixem cap dret. I denunciem amb veu clara que el genocidi que cometen contra aquest poble és el més gran abús de poder que es pot perpetrar: el crim contra tot un poble. No els reconeixem cap dret, però si que els exigim l'acompliment d'un deure, que el procés de canvi de consciència que està experimentant la nació catalana els obligarà a fer efectiu, per grat o per força: que deixin allò de què s'han apropiat i mantenen per la força, i a força de mentides i manipulació mediàtica. Que treguin la grapa de sobre la nostra nació, a fi que poguem restituir-nos allò que se'ns va arrabassar brutalment: la nostra llibertat, la nostra plenitud com a poble. La nostra ànima nacional. Pel què fa als polítics que diuen, i potser s'ho creuen, defensar la nació catalana, crec que s'haurien de replantejar seriosament les seves estratègies de submissió al colonitzador. On ens han portat els seus ingenus intents d'encaixar-nos amb Espanya? Els resultats són evidents. La nació catalana està en una situació de fallida absoluta en tots els nivells, i malgrat això, encara continuen aferrant-se a les seves posicions autonomistes, amb la vana esperança que les coses s'arreglin. Un savi va dir que la definició més gran d'insensatesa, d'alienació mental "és seguir practicant les mateixes estratègies una vegada i una altra i esperar-ne uns resultats diferents". Això és precisament el què fan aquests defensors dels nostres interessos nacionals!! El que ens hauríem de preguntar és si practiquen aquestes actituds de bogeria suïcida per manca d'intel·ligència, o perquè l'ànima d'esclau que tota colonització desenvolupa en els colonitzats, els escanya el coratge de reconéixer que amb les seves actituds claudicants i acomodatícies només justifiquen la feina del colonitzador: la nostra mort col.lectiva. Aquets trets definidors del caràcter dels representants polítics "catalanistes" i "independentistes?!": la ingenuïtat, la intel.ligència obcecada, l'ànima d'esclau......que cap país lliure toleraria en els seus representants polítics no són, però, els seus pitjors pecats. M'atreveixo a dir que la seva culpa més greu és la seva absoluta manca de confiança en el poble català. La seva absoluta manca de confiança en la nostra capacitat d'esbandir la mentida que ens atenalla i guanyar la llibertat. De fer el salt de consciència que farà la llibertat una realitat inevitable. No saben aquests senyors que les creences dels líders d'un poble es projecten sobre la seva gent? El líder que coneix profundament l'ànima del seu poble i confia en la seva gent té la capacitat de fer brollar totes les potencialitats magnífiques que estan esperant per sortir en escena. Aquesta és la tasca de l'autèntic líder: infondre autoestima, fer créixer la confiança i posar a l'abast de la seva gent els recursoso emocionals i psicològics perquè puguin desplegar totes les seves capacitats. La tasca de l'autèntic líder és recordar al seu poble, amb les seves actituds, amb les seves paraules i amb les seves accions, que són capaços de tot. Que la plenitud és al seu abast. Amb un paper d'anti-lideratge total, els polítics catalanistes i independentistes que ara ocupen els escons del nostre Parlament, exerceixen amb la seva manca de confiança i d'amor per aquest poble, una influència perniciosa sobre l'estat anímic de la nació catalana. Les seves actituds fan el nostre poble més esclau, més mesell, més trist i més infeliç, perquè li neguen el dret més essencial de tot ésser: la reconeixença de la seva vàlua, de les seves capacitats, de la seva bellesa interior i de la seva plenitud. I amb la seva actitud retardatària, frenen l'eclosió d'aquesta nova consciència que té com a senyera la llibertat. Malgrat els seus esforços, però, ja no hi ha res que pugui frenar la instauració d'aquesta consciència. I la seva presència cada dia més arrelada en el cor de més i més catalans, serà el què anorrearà la vella consciència que ara es debat en ple protagonisme en la nostra vida pública. S'esdevindrà com en la imatge símbòlica de l'enderrocament de les muralles de Jericó. La vella consciència, la dels colonitzadors i la dels esclaus donant-se suport mutuament,formen la muralla que ofega la ciutat. Una nova consciència arrelada en la Veritat i la Justícia, que vol la plenitud del poble, fa cap davant les muralles i no fa res més que donar-hi una volta cada dia, durant set dies, fent sonar el corn, fent sentir la seva veu. I el setè dia, les muralles- la vella consciència- s'esfondren. La consciència superior ha reduït al no res l'antiga concepció de la realitat. No és casualitat que es donin voltes a les muralles durant set dies i què al setè dia s'esmicolin. El número set simbolitza la plenitud. Calen set dies, simbòlicament parlant, perquè la nova consciència s'instauri en el cor dels homes. En el moment que aquesta consciència s'ha arrelat, la vella s'esvaeix. Tampoc no és casualitat que la data del 2014 contingui el número set. Ens assenyala la data de la instauració definitiva de la nova consciència com a rectora dels nostres destins nacionals. Mentrestant Catalunya Acció, amb tots els catalans portadors de l'estendart de llibertat, hem començat a donar la primera volta a les muralles tot fent sentir el corn, la crida d'allò que està reclamant el seu legítim lloc. Hem començat les voltes, que es continuaran, una per cada any, dels set que ens separen del 2014. (1) l'exèrcit, el control mediàtic, les lleis contrâries a la llibertat i plenitud del nostre poble. Lleis que han esquarterat el nostre poble, lleis que han situat la nostra llengua en u ghetto en procés d'extinció. Maria Torrents Consellera de Catalunya Acció