Sóc una apàtrida.

I no pas per ganes. Sinó per força.

No renego ni fujo de cap pàtria. Simplement no en tinc. La meva pàtria s'ha enrunat sota el pes de la traïció, de la mentida, de la negligència, de la covardia dels seus fills. Me l'han anat prenent bocí a bocí. Me l'han anat trasmudant en tota una altre a còpia de fornades de gent forastera que rarament han sabut parar l'orella a la melodia de l'ànima i l'esperit de la terra catalana. La pàtria, ignorada i envilida, s'ha anat replegant sobre ella mateixa, i ens hem quedat sense mare.

Som orfes dins la nostra terra. Ens hem deixat furtar l'escalf i la certesa de saber qui som. Hem renunciat al lloc que ens corresponia. I ara som homes i dones errants en una pàtria cremada. Som animalons esporuguits que no gosem afirmar-nos perquè ens manca l'ànima i, amb ella, la paraula.

Estic tota jo adolorida. Em percebo escapçada, incompleta, sense les arrels que m'han de fer créixer joiosa en el món. I visc com un insult a la meva integritat, la banal xerrameca dels qui, mentre ens volen fer creure que cal enterrar la pàtria catalana per ser ciutadans del món, ens embolcallen amb madrastres postisses, amb pàtries alienes, imposades amb la prepotència dels qui redueixen tot el món al seu melic. I ens forcen, tot violant la sacralitat de la nostra pàtria, a enfonsar les  arrels en les aigües fètides de la colonització.

Són molts, massa, els qui han renunciat al coratge de mantenir-se fidels. I bevent en copes temptadores que no els estaven destinades, esdevenen llops vestits amb pells d'ovella, mesquins xucladors de la vitalitat de la pàtria. Fan el sord al panteix angoixós de la pàtria dessagnada. Es renten les mans de la crucifixió que s'està consumant i, tot emmascarant-la amb paraules buides i fets inútils, s'hi giren d'esquena, per a poder-se ocupar sense angúnies dels seus ventres i de les seves butxaques.

I més encara són els qui intoxicats per les aigües fètides, engreixen amb una inconsciència absoluta la massa amorfa dels colonitzats. Es dobleguen sota el poder de la mentida, i sotmetent-s'hi, la justifiquen. Ramat patèticament ingenu, destinat a l'escorxador pels seus mateixos pastors.

On són els homes que l'esperit de la terra manté encara drets? On són els qui s'han tret la bena dels ulls i han vist amb nítid horror la mentida ingent que ens corseca? On són els qui ja han deixat de fer de comparses d'intel·lectuals i polítics aprofitats i porucs? On són els qui han posat la seva esperança, la seva fe, en l'esperit que batega a les seves entranyes? On són els germans catalans?

Hem estat provats al bat dels vents de la història com la plata depurada al foc. Molts han relliscat i caigut, i amb ells han estimbat la pàtria. Una resta pateix desesmada l'esquinçament de l'autèntic apàtrida. Ha replegat les arrels que s'havien estès en la història. I ha après a escoltar el silenci. I serà en aquesta escolta sincera que s' afaiçonaran sencers els nous hereus de la pàtria. Una pàtria d'arrels immarcibles.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció