La presentació en societat, ahir, de “Força Catalunya” va fer palès el poder de transmutar emocions i estats d'ànim que té la paraula, quan sap transmetre amb l’autenticitat en què ho féu ahir, en boca del Sr. Santiago Espot, l’amor apassionat pel nostre poble i la insubornable voluntat de retornar-nos la usurpada llibertat.

El to elegant, ponderat i senyorívol que va exhibir el Sr. Espot va estar en tot moment amarat d’aquella passió que és condició indispensable de l’amor, perquè “l’amor,.. per la Pàtria, per la Veritat,.. no pot créixer sense passió” com ja ens recordaven els clàssics grecs.

I és aquesta passió que va saber comunicar amb encert el Sr. Espot, la que forneix l’empremta del lideratge i somou els cors més empedreïts. Cal passió per respondre a l’anhel que ens atreu cap aquesta nova pàtria que reneix de les seves cendres. Cal passió per fer possible l’afany de cristal·litzar-la . Cal passió per trobar el coratge que posi en evidència la manipulació i el servilisme que impregnen la vida política catalana i que esclafa i menysprea l’ànima del nostre poble. Cal passió, en definitiva, per assumir el repte històric que tenim al davant: l’alliberament polític i el retorn, a tota la nació, de la plenitud cultural, lingüística i espiritual.

La crida més pregona de l’ànima del nostre poble ens empeny cap aquesta doble tasca. Qui podrà ignorar-la?
Només els covards i els pusil·lànimes. Qui encara conservi en el seu cor ni que sigui una minúscula brasa de dignitat, serà capaç de fer el salt i encetar el camí del compromís malgrat les pors interiors, els dubtes i el vel de desesperança que tenalla a molts.
I a mida que s’avança en el camí, el dia es fa més clar, la confiança augmenta i sents cada cop amb més nitidesa el cant de Veritat, de Bellesa i de Bondat, Francesc Pujols dixit, de l’ànima del nostre poble. L’escolta profunda d’aquest cant no ens sostrau les dificultats i els ensopecs “trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs”, però ens manté fidels i no permet que res ni ningú ens separi del nostre camí “però a tu, res no et tocarà”.

Des d’ahir, tots els que han decidit lliurement ser fills d’aquesta nació, vinguin d’on vinguin, han estat cridats a la batalla de l’alliberament! Els estendards ja s’han enlairat! Els generals ja marxen a primera línia amb l’espasa de la paraula ben esmolada, el cor ple de coratge, i la ment serena i centrada.

La resposta a aquesta crida es coronarà indefectiblement amb els llorers de la victòria i amb la joia, regal reservat a aquells que han sabut ocupar el lloc que els estava destinat en el món i en la història.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció